La UE Castelldefels va encetar ahir al vespre la temporada 23-24 de lliga de la Tercera Divisió sumant la seva primera victòria,

assolida en aquest cas contra un rival prou difícil com és el CP San Cristóbal. Una molt bona rematada creuada de Favio Osorio (55') va decidir la sort del matx.

imatges: Piero Álvarez

Primer temps equilibrat. El Castelldefels va de menys a més i Blasco protagonitza l'ocaió més clara abans del descans

El sisè duel entre Castelldefels i San Cristóbal, als Canyars, correponent a la Tercera Divisió, es va saldar amb el segon triomf groc. Després de tres empats seguits vam tornar a assaborir el regust del triomf local contra el quadre parroquial, 'sabor' que no tastàvem des de la temporada 19-20.

Per a l'estrena Miki Carrillo va formar amb Antonell sota pals, una línia defensiva conformada per Dani Sánchez i Blasco als laterals, amb Marimon i Alan com a centrals; Rubén i Manu González al doble mig centre, amb Pedrol entre línies; David Acedo i Bobi a les ales ofensives i Favio Osorio com a home més avançat. En línies generals el partit es va desenvolupar sota els paràmetres previstos en un qualsevol encontre entre aquests dos equips, predominant la inttensittat física en els duels i el joc vertical per sobre de qualsevol altra consideració. En aquest contetxt els visitants van sortir un xic millor, duent la iniciattivva als primers 15-20', sense crear perill real però trepitjant molt més els tres quarts ofensius i generant accions a pilota aturada properes a l'àrea, sempre ben resoltes per l'entramat defensiu UEC.

Tot i l'hegemonia inicial blanc-i-blava, els de Dani Andreu pràcticament no van provarr Antonell, gaudintt de la seva opció més ressenyable al minut 11, quan Jordi Ranera, l'atacant egarenc més actiu al llarg dels 90', va poder plantar-se davant el porter groc per l'esquerra de l'àrea, però una gran acció defensiva del 'llevaneus' Rubén Giménez, 'in extremis', li va impedir de cercar porta. En clau amfitriona el tram inicial va ser de poc lluïment amb pilota i molt de sacrifici defensiu donades les circumstàncies. Un tímid intent d'Acedo (9') -xut als núvols- va ser tot el bagatge d'aquella fase, però als volts de la mitja hora les coses van canviar i el Castelldefels, en una tendència rrelativament habitual en els partits disputats a casa, va signar un interessant ffinal de primer període.

La 'sala de màquines' -Rubén i Manu González- va començar a entrar en joc i allargar els atacs, el que va permetre alhora que Pedrol entre línies i David Acedo, amb la seva habitual mobilitat partint des de l'extrem dret, comencéssin a associar-se entre ells i amb la rresta de companys d'avantguarda. Així, les arribades grogues a l'àrea van sovintejar fins al descans. Al 31', la defensa egarenca va solventar no sense dificultats una acció a pilota aturada, en falta servida per Acedo i 'despenjada' per Marimon, que Favio Osorio va ser a punt de 'caçar'; al 33' una gran paret entre Pedrrol i Dani Sánchez va acabar amb centrada d'en Dani i refús 'in extremis' d'Otero; mentre que al 36' arribaria l'opció més clara de tot el primer acte, quan una magnífica combinació entre Blasco i Favio Osorio -brutal devolució d'esperó del paraguaià, al primer toc-, va permetre el lateral castelldefelenc d'etzibar un xutàs des de l'interior de l'àrea al que Álex Lázaro va respondre amb una imprressionantt demostració de reflexes. Fins al descans, el Castelldefels va seguir manant però el 0-0 va restar inalterable.

Sortida 'en tromba' groga i molt bon gol de Favio Osorio. D'ençà, solvent gestió de la renda adquirida i tres punts al 'sarró'

Superada la pausa la incògnita consistia en saber si el Castelldefels mantindria el tó clarament creixent del període anterior o es tornaria l'equilibri més purament 'físic', i la realitat és que els dubtes es van dissipar aviat. Els de Miki Carrillo van sortir 'endolladíssims' de vestidors, i la conseqüència directa d'un primer quart d'hora de bon joc, domini i ocasions va ser l'1-0. Al 47' jugadors i 'parròquia' locals van reclamar penal en caiguda d'Alan després d'un evident contactte amb Joel Arimany, acció que Montava Baqué no va interpretar com a punible; al 50' Acedo 'es va esttavellar' amb el travesser quan una ràpida transició teixida entre ell mateix i Favio Osorio va acabar amb passada enrera, 'de la mort', del guaraní i rematada a la 'transversal' d'Acedo, qui es va quedar amb la mel als llavis amb tot a favor i quan gairebé es cantava el gol. Els mateixos protagonistes, però, van canviar papers al 55', i aquest cop sí que 'vam fer barraca'. Un atac ràpidament conduït des de la medul.lar va acabar amb bimba a peus d'Acedo. El mitjapunta groc va buscar una intel.ligent passada a l'espai 'marca de la casa', entre central i lateral, part dreta de l'àrea, que Favio Osorio va llegir prou bé, i així, prèvia desmarcada, va acabar assajant un gran xut creuat, amb poc angle, sec i 'com manen els cànons', impossible per Álex Lázaro. Excel.lent manera d'obrir el caseller realitzador amb la nostra samarreta la en Favio.

El gol no només feia justícia, ja que durant el primer quart d'hora de la represa el Castelldefels va ser prou superior, sinó que també va tenir un efecte 'demolidor' en un San Cristóbal apagat i que en els 20' posteriors no va ser capaç de reaccionar, el que va permetre els de Miki Carrillo 'viure' el gruix del segon temps amb relativa comoditat i sense passar cap mena d'angúnia defensiva. De fet, l'únic equip que va buscar l'àrea rival, després del gol, va seguir sent el Castelldefels, tal i com demostren una llarga acció el.laborada per tot l'equip closa amb xut tou d'Acedo (69') i diversos córners i serveis de falta no reeixits però que palesen que el nostre equip en volia més.

Veient el panorama, Dani Andreu va moure fitxa tot just quan érem a punt d'arribar al darrer quart d'hora, introduint Marc Rayo i Abde, i aquests canvis sí que van dotar d'un pèl més 'd'energia' el seu equip. En la recta final els de Terrassa ho van intentar, amb un Castelldefels seriós, ordenat i que no perdia oportunitat d'intenttar sorprendre a la contra, però d'ocasió realment destacable el 'Sancris' només en van generar una, quan Jordi Ranera (76'), va rematar de cap una centrrada des de la dreta, cop de testa col.locat però no massa potent que va poder atrapar sense problemes Antonell. D'ençà al final, molta pilota penjada i exhibició de contundència en el joc aeri de la parella Marrimon-Alan -rememorant aquella 'dupla' granítica de la 20-21-, quelcom que unit al magnífic ttreball defensiu realitzat per tot el bloc va perrmetre el nostre equip gestionar l'1-0 amb ofici i serenor. Victòria merescuda.

Immillorable inici de temporada, en uns mesos d'agost i setembre que estan sent de màxima intensitat i plens d'emocions. En lliga ens espera diumenge el Badalona, però dimecres, als Canyars, tenim un altre plat fort. La final de la fase autonòmica de la Copa Federación contra el Lleida Esportiu. Gran parttitt, equip! #SomHiGrocs

FITXA TÈCNICA

Els Canyars, 400 espectadors

UE CASTELLDEFELS: Antonell; Dani Sánchez, Marimon, Alan, Blasco, Rubén, Manu González, Pedrol (Carlos, 86') David Acedo, Bobi (Mario Gerbolés, 75') i Favio Osorio (Cano, 75')

CP SAN CRISTÓBAL: Álex Lázaro; Óscar Sierra, Yeray, Otero (Marc Rayo, 71'), Montoro (Silvestre, 79'), Enric Vallès, Miguel Martínez, Mario Cantí (Abde, 71'), Jordi Ranera (Raúl Pérez, 86'), Escamilla i Joel Arimany

Àrbitre: MONTAVA BAQUÉ; TG: Óscar Sierra, Mario Cantí, Miguel Martínez

Gol: FAVIO OSORIO (55')