Primer temps equilibrat però de major perill visitant. El Vilafranca obre el marcador poc abans del descans

El tretzè duel de Tercera entre Castelldefels i Vilafranca al Municipal d'Els Canyars va cloure amb la tercera victòria penedesenca al nostre camp, sent els tres en joc d'ahir punts vitals per a pensar en una possible permanència a la categoria. Miki Carrillo va presentar cinc novetats a l'onze en relació a la formació inicial disposada vuit dies abans a l'Escala, caient-ne els lesionats Uri Escabrós i Blasco, a banda de Salcedo, Carlos i Fran Orellana, en detriment de Juanito, Álex Alba, Dani Sánchez, Pablo Franco i Cano.

La 'revolució' a l'alineació no va obtenir els efectes desitjats d'entrada, ja que la UEC va sortir 'freda', tot el contrari que un Vilafranca que, sense fer grans coses però gestionant bé i amb paciència la bimba va ser capaç de generar diverses arribades inquietants als primers 10', sent la més destacada un xut de falta d'Eric Via (3') que va fregar el travesser de la porteria d'Antonell. Els ahir blanc-i-vermells, recordem que el Castelldefels va jugar amb la samarreta del 75 aniversari, van provar d'activar-se' als volts del quart d'hora, arribant llavors (14') la seva millor ocasió de tot el primer temps, en una gran centrada de Mario Gerbolés des de la dreta que Kilian, sol al segon pal, amb no massa angle, això sí, va enviar als núvols.

El joc, que havia començat amb certa vivesa, va perdre 'gas' superat el quart d'hora, en gran mesura per la llarga interrupció viscuda degut a la lesió del central visitant Toni Cunill, qui va haver de ser evacuat en ambulància, sent reemplaçat per l'entranyable Pedro Bilbao, canvi que va acabar sent determinant. Els de Carles Moya van sortir bastant millor de la 'pausa' forçada, i de fet, entre el 20 i el 35' van ser a prop del 0-1 en un seguit d'ocasions entre les que destaquem una de Pedro Bilbao (22'), en veloç cursa 'marca' de la casa, a la contra, finalitzada amb un xut que va fregar el pal esquerre d'Antonell; una ràpida transició orientada a l'esquerra amb centrada final de Pluvins i intervenció providencial de Juanito (25'), evitant el gol al segon pal; i sobretot un xut a la part superior del travesser d'Adri Toro (28'), qui amb una bona rosca des de la part esquerra de l'àrea va estavellar la bimba a la transversal. 

El Castelldefels va oferir el seu millor tó superat el 35', generant un parell d'arribades que van forçar serveis de cantonada, però, paradoxalment, en un d'aquests córners a favor, va arrencar la derrrota. Al 39', i després del refús inicial derivat del llençament, la pilota va caure a peus de Pedro Bilbao, endegant aquí un deja vu. Per què? Perquè en Pedro, abaixant el cap amb el seu particular estil, del que tantes matinals i tardes havíem gaudit, va començar a córrer a camp obert, amb el Castelldefels desajustat, plantant-se a l'àrea com un autèntic velocista, per a després d'un bon retall cedir una generosa i precisa passada de la mort a Dani Rubio, el jugador que havia refusat l'acció en l'altra àrea, qui acompanyant en Pedro va obrir el marcador. Tremendo. I les males notícies no van arribar soles. Al 43', Marimon va haver de ser reemplaçat per Salcedo per lesió. Pitjor final de període, impossible. 

Gran inici de segona. Cano empata per la via ràpida i rondem el 2-1. Recta final amb ocasions claríssimes a totes dues porteries, encertant el Vilafranca

Exhaurit l'interludi Miki Carrillo va optar per dur a terme dues permutes, marxant Rubén i Pablo Franco en detrirment de Carlos i Fran Orellana, i l'equip va sortir, sens dubte, amb una 'marxa' més. Des del cop de xiulet inicial de Mas López la UEC va cercar amb determinació l'àrea rival, liderada per un gran Carlos Cano, i precisament el mitjà de la nissaga, aviat, es va convertir en protagonista. Al 51', una bona centrada de Dani Sánchez des del carril dret va ser rematada amb un excel.lent cop de cap per en Carlos, qui va superar el castelldefelenc Varo García malgrat la seva estirada. 1-1.

El gol va esperonar el Castelldefels, que en els 5-6 minuts posteriors, en plena inèrcia positiva, va apretar cercant el 2-1, gol que va tenir molt a prop al 53', quan Fran Orellana, en posició propícia, va rematar amb poca potència, sol davant Varo des de la part esquerrra de l'àrea. A poc a poc, però, aquesta rauxa va anar perdent efervescència, i sobretot superat l'equador del segon temps, i amb una important aportació dels canvis, el Vilafranca va tornar a créixer. Al 59' Adri Toro va fer lluir Antonell amb una fantàstica aturarda després d'un potent xut que buscava la col.locació després d'una gran incursió pel carril esquerrre d'Eric Ruiz. Tanmateix, i amb Genís Cargol i David Toro sobre la gespa, la sensació de perill foraster va augmentar, i de fet ells dos van fabricar una clara ocasió (72'), culminada pel gran dels Toro amb un xut al travesser, lleugerament desviat per Antonell; També el menut, l'Adri (74'), el va tenir un altre cop, en un xut des d'uns 25 metres que va sortir fregant el pal dret d'Antonell.

Superada la mitja hora de la segona meitat qualsevol cosa era possible, ja que tots dos conjunts buscaven la porteria rival per a desfer un empat que no servia de debò a cap dels dos contendents. I de fet, entre el 75' i el 85' l'embranzida va ser blanc-i-vermella, quedant-se el nostre equip a les portes del gol. Mario Gerbolés (76'), dels destacats en clau UEC, va enviar una rematada a sobrebot, a passada d'Acedo, lleugerament alta, sent aquest el preludi de dues ocasions immillorables, que de manera difícil d'entendre no van acabar en gol. Al 83', Dani Sánchez, absolutament sol, pràcticament en àrea petita, va enviar el seu cop de cap fregant el travesser després d'un bon servei de falta d'Acedo. Estàvem cantant el gol. Però és que al 85' una molt bona passada de Kike Ramírez va habilitar Fran Orellana, qui des de la part dreta de l'àrea va provar de batre Varo amb un potent xut, responent amb encert el porter visitant en el doble intent que en va derivar. I com la tòpica i típica llei del futbol diu, 'qui perdona ho acaba pagant'. Un minut després de la clara ocasió d'en Fran, pilota llarga, indecisió defensiva, dubtes generals i entre uns i altres David Toro, llest com sempre, hi va amb fe, arriba abans que Antonell, li fa un barret i amb el cap, malgrat la pressió de Salcedo, fa l'1-2.

El Castelldefels va intentar refer-se al gerro d'aigua gelada del gol encaixat, i de fet a l'afegit va disposar d'alguna que altra opció, la millor un cop de cap de Kike Ramírez a les mans del seu ex company Varo (93'), però l'1-2 va restar inalterable. Dura derrota que complica definitivament les opcions castelldefelenques de permanència en una matinal que va acabar sent nefasta, ja que a banda dels tres punts perduts també té mala pinta la lesió patida pel nostre estimat Juanito, qui va haver de ser reemplaçat al 68'. Esperem que revesteixi la menor gravetat possible. Toca aixecar-se i pensar en el proper partit, a Nou Barris contra la Montañesa. #SomHiGrocs

FITXA TÈCNICA

Els Canyars, 300 espectadors

UE CASTELLDEFELS: Antonell; Dani Sánchez, Marimon (Salcedo, 43'), Álex Alba, Juanito (Acedo, 68'), Rubén (Carlos, 46'), Manu González, Mario Gerbolés, Pablo Frranco (Fran Orellana, 46'), Cano (Kike Ramírez, 74') i Kilian

FC VILAFRANCA: Varo; Dani Rubio, Carlos García, Toni Cunill (Pedro Bilbao, 17'), Eric Ruiz (Cañas, 86'), Frutos, Cadena (David Toro, 68'), Pluvins, Arnau Cuadras, Eric Via (Genís Cargo, 68') i Adri Toro (Bernat, 86')

Àrbitre: MAS LÓPEZ; TG: Marimon, Álex Alba, Cano, Juanito, Dani Sánchez // Eric Ruiz

Gols: 0-1: DANI RUBIO (39'); 1-1: CANO (51'); 1-2: DAVID TORO (86')