El Vilafranca ronda el gol durant tot el primer temps però al descans s’hi arriba amb 0-0

Vilafranca i Castelldefels van reeditar ahir al migdia, a la capital de l'Alt Penedès, el que podem considerar un ‘clàssic’ de les últimes tres dècades, calcant-ne el desenllaç (derrota UEC per 1 gol a 0) per tercer curs consecutiu.

Miguel Motoso va presentar a casa del degà penedesenc fins a quatre novetats a l’onze inicial en relació al disposat set dies abans contra el Valls, entrant-hi Íker Montero, Edgar Parra, Aleix Díaz i Izan Maldonado en detriment de Palou, Joel Faura, el lesionat Gibert i Eloi Pozuelo. El matx va començar amb neguit en clau UEC, ja que tot just superat el primer minut l’il.lustre veterà Víctor Oribe, ‘reenganxat’ a la causa vilafranquina fa unes setmanes, va provar-ho amb un xut de falta des de la frontal, part esquerra, que va sortir a prop del pal.

Malgrat el matiner ensurt patit, durant el primer quart d’hora el Castelldefels va mostrar un bon tó. La iniciativa del joc era local, però si més no els nostres van ser capaços de ‘dibuixar dues-tres transicions, trepitjant també àrea rival. Tanmateix, l’equip que oferia més sensació de perill era el Vilafranca, que tot just superat el quart d’hora va començar a plasmar el domini en ocasions. Barrantes (16’), incansable tot l’encontre, va obligar Varo, el millor amb diferència de l'equip al partit d'ahir, a realitzar la primera intervenció de mèrit del matx amb una rematada propera a porteria, un pèl ‘mossegada’, en el que va ser el tret de sortida d’un tram de creixent hegemonia quadribarrada i angoixa dels ahir blaus. Oribe (20’), amb un gran xut de rosca amb l’esquerra que es va estavellar a la creueta i Barrantes (26’) -colpeig també amb l’esquerra, molt ben resolt per Varo-, van elevar el nivell dels ‘avisos’ amfitrions, i malgrat que Kilian (29’) va quedar-se a prop del gol en l’única ocasió blava del primer temps -xut de rosca que va sortir a prop del pal esquerre de Verdejo-, el quart d’hora previ al descans va ser d’incessant setge vilafranquí.

Amb el decurs dels minuts el nostre equip, lent, imprecís i poc lúcid amb bimba, i sobretot feble sense ella, va romandre completament a mercè d’un rival que percudia ‘fins a la cuina’ un cop sí i un altre també, sobretot per la part esquerra del seu atac, que en aquells minuts es va convertir en una mena ‘d’autopista sense peatge’ per on hi ‘circulava’ tothom sense aturador, des d’Escofet passant per Nil Castell, Barrantes o fins i tot els ‘pivots’, creant constants arribades a la nostra àrea. Barrantes (33’) -rematada de primeres que es va perdre a prop del pal-, Nil Castell (36’) -sol, en posició propícia, enviant-la als núvols- i Oribe (40’), també lliure de marcatge, a la corona de l’àrea, amb colpeig atrapat per Varo, van disposar d’immillorables opcions per a l’1-0, afortunadament no reeixides. Al descans, amb penes i treballs, hi vam arribar sense gols.

L’1-0 arriba aviat. El Castelldefels és a prop de l’empat en els minuts immediatament posteriors, però el gol no arriba i el triomf es queda a casa

Superada la pausa Motoso va moure ‘fitxa’, reemplaçant Del Chicca, també amb molèsties, per Aleix Esteban, però si el tram final anterior havia estat preocupant, l’inici de la represa va ser encara pitjor. No portàvem ni un minut quan primer Nil Castelll i posteriorment Barrantes van fregar el gol, evitant-lo Varo amb una gran intervenció i Íker Montero amb un peu ‘salvador’ ‘in extremis’. El Castelldefels seguia ‘fora del partit’, sense reacció, i al final la perseverança local va tenir premi.

Corria el 54’ quan en una de les moltes pèrdues de pilota evitables patides pel nostre equip a camp propi, els locals van traçar una ràpida combinació per la dreta, amb passada interior cap a Nil Castell i xut creuat del 7 amfitrió al fons de la xarxa. Es feia justícia. Curiosament, però, el gol va ‘activar per fi al Castelldefels, que fins al 60’ va posar-hi una mica més de rauxa, generant dues ocasions clares -les úniques del segon temps- en les botes de Gimeno (56’) -xut lleugerament desviat des de la frontal-, i sobretot Kilian (58’) -acció individual en transició closa amb colpeig amb l’esquerra, ‘mossegat’, que després de tocar en un rival va sortir, amb suspens, llepant el pal.

Malauradament, però, aquella embranzida no va tenir continuïtat en un tram central de represa amb poc ritme a còpia d’interrupcions en forma de problemes físics, finestres de canvis o fins i tot la pertinent pausa d’hidratació. El tècnic groc va buscar de sacsejar l’equip a còpia d’un major vigor físic, fet que es va notar en positiu a la recta final, però aquest ‘plus’ d’energia no es va plasmar en ocasions. Els d’Iván Moreno, còmodes amb l’avantatge adquirit, es van defensar amb ordre amb la idea de cercar el segon a la contra, gol que van rondar Nil Castell (74’) -nova gran aturada de Varo- i sobretot Barrantes (77’) -rematada al pal en una acció de lluita.

En la recta final, doncs, ‘voler i no poder’ castelldefelenc i inalterable 1-0. Després de tres derrotes seguides toca reflexionar sobre el que està passant, però sobretot reaccionar amb fets. Dissabte ens espera el San Mauro, un dels millors equips de la segona volta i tothom ha de donar un pas endavant. Tothom. #SomHiGrocs

FITXA TÈCNICA

Mpal Vilafranca del Penedès, 300 espectadors

FC VILAFRANCA: Verdejo; Shinno, Hill, Mañé, Marc González; Íker Oltra (Marc Torres, 75’), Iván Torres (Peke, 61’), Oribe (Aleix Marí, 75’), Escofet, Nil Castell (Luis Hernández, 92’) i Barrantes (Forgas, 82’).

UE CASTELLDEFELS: Varo; Ortega (Marc Pouget, 78’), Peñas (Juanito, 78’), Íker Montero (Joel Matamoros, 61’); Mario Gerbolés (Eloi Pozuelo, 61’), Edgar Parra (Joel Faura, 61’); Gimeno, Del Chicca (Aleix Esteban, 46’), Aleix Díaz; Izan Maldonado (Palou, 67’) y Kilian.

Àrbitre: CÁMARA TOLÓS. Grogues a Iván Torres i Íker Oltra (Vilafranca) i Peñas (Castelldefels)

Gol: 1-0: NIL CASTELL (54’)