Primer temps de domini local. El Castelldefels se sent sempre incòmode però si més no manté el 0-0 fins al descans

La desena visita de la UE Castelldefels a Manlleu es va saldar amb un desenllaç força similar al de 3 de les 5 anteriors, és a dir, amb el Castelldefels perdent punts en els minuts finals, aquest cop en ple afegit. La força del costum, unida a l'habitual poca producció de punts de la UEC en el primer partit d'any natural, no presagiava bones notícies, però com les estadístiques hi són per a ser trencades, el conjunt de Miki Carrillo va afrontar el desplaçament a terres osonenques amb l'objectiu de trencar el 'malastruc' i aconseguir la seva primera victòria a domicili 16-17. Tampoc a la 10a va ser possible.

El tècnic groc va presentar a Manlleu una única novetat respecte a l'onze que va disposar d'entrada en el darrer partit del 2016 a Nou Barris, caient-ne Óscar García per sanció en detriment de Mario. Els altres 10 protagonistes eren els mateixos. Tanmateix, però, el rendiment de l'equip va ser clarament inferior al que va oferir a terres barcelonines. El matx va arrencar amb ritme i dos equips que semblaven encaminats a cercar la porteria contrària amb determinació, visquent-se als primers 10' un interessant 'estira i arronsa' amb arribades a totes dues àrees, situacions entre les cal destacar un cop de cap desviat d'Aumatell en clau local (3') i la inmediata resposta de Jordi Cano (5'), amb un xut creuat des de la part esquerra de l'àrea, aprofitant una notable passada a l'espai de Bauli, colpeig que va atrapar sense massa problemes David Aroca. A poc a poc però 'l'aire' del duel va anar decantant-se del costat quadribarrat. El Manlleu, molt actiu i encertat en la pressió, i còmode amb pilota, es va fer amb el comandament del joc superats els preceptius minuts de tempteig, i així entre el 10' i el 20' va fregar l'1-0 en tres situacions bastant clares que afortunadament pels nostres interessos no va saber aprofitar. Seuma (11'), amb un xut lleugerament desviat des de la frontal a centrada de Pol Coll; i Fredi (13'), en una acció similar, també treballada des de l'esquerra, closa amb colpeig als núvols en situació propícia, van avisar. Aquests dos ensurts van l'avantsala d'un tercer, no exempt de polèmica, que va arribar al 19'. Va ser en aquell minut quan López Jiménez va decretar penal en àrea UEC després de la caiguda d'un davanter local en una acció un xic embolicada amb Carlos García. Aquella primera decisió, però, va quedar anul.lada, prèvia consulta, per la de l'assistent, que havia decretat un fora de joc anterior, decisió que evidentment va aixecar les protestes del respectable.

El Castelldefels però no ho estava passant gens bé. Tenia poc contacte amb la pilota, el Manlleu era l'amo i senyor de les segones jugades i per acabar-ho d'adobar tampoc s'estava mostrant especialment fiable en defensa, patint molt per la dreta de la seva línia de contenció, que va ser l'ala, l'esquerra del seu atac, per la qual el Manlleu va 'carregar' la majoria de les seves aparicions ofensives al llarg i ample dels 90'. Mate, al final decisiu, les caigudes de Pol Coll o les incursions de Marc García van ser constants i els nostres no van acabar de trobar la fòrmula per a contrarestar-les. Si més no, superat l'equador del primer temps el matx es va prendre un cert respir, quelcom que va permetre els nostres no patir tant com en els minuts inmediatament anteriors i intentar dibuixar alguna contra, però certament l'equip no va tenir massa lluïdesa en atac i només una acció en què ni Adri Alonso, ni Isaac Maldonado ni Jorge Sánchez (27') es van decidir a xutar, des de dins l'àrea osonenca, va oferir notícies atacants dels nostres. Així les coses el tram final del primer acte va ser potser el més ensopit de tot l'encontre, amb poques accions ofensives ressenyables. Mate (31'), amb una nova acció en què va entrar fins a la 'cuina' amb centrada enrera sense rematador i Pol Coll (43'), cop de cap que va comptar amb una gran aturada de Manu Martín, tot i que l'acció estava invalidada, van ser els protagonistes de les millors opcions. També va haver-hi espai per a la polèmica a l'àrea local quan al 41' Jordi Cano va caure després d'un clar contacte amb un defensor amfitrió. López Jiménez, però, amb gestos prou ostensible, no va considerar tal contacte de prou 'entitat' com per assenyalar penal malgrat les protestes castelldefelenques. Al descans, 0-0

Javi Calvo estableix el 0-1, però l'alegria dura poc, el Manlleu arracona al Castelldefels a la recta final i acaba guanyant

Després d'un primer temps discret però en què si més no l'equip havia estat capaç de mantenir el resultat inicial, el Castelldefels afrontava la represa amb el doble objectiu de fer-se més fort en la contenció i gaudir de més encert a l'hora d'atacar la porteria manlleuenca, i val a dir que la segona d'aquestes fites va tenir ràpida plasmació en forma de 0-1. Igual que al primer temps el Castelldefels va sortir amb certa rauxa, i de fet al primer minut ja havia assajat un xut a porta, obra de Jordi Cano (46'), que es va perdre per sobre del travesser. Quatre minuts més tard d'aquesta opció va arribar el primer gol del partit, i aquest va ser mariner. Corria el 50' quan un córner servit des de la part esquerra va ser perfectament rematat al primer pal, de cap, per Javi Calvo, qui va superar sense remissió el porter David Aroca. Segon gol del curs per al central santboià que, curiosament, va ser el darrer golejador UEC del 2016 i ha estat el primer realitzador castelldefelenc del 2017.

En bona lògica el gol havia de permetre el Castelldefels afrontar els 40' restants amb una major dosi de 'tranquil.litat', tenint en compte que assolir el marge d'un gol a favor a domicili, en una categoria tan exigent com aquesta, sempre esdevé important, però, curiosament, el 0-1 el que va 'aconseguir' va ser esperonar encara més el Manlleu, que amb el gol encaixat va semblar 'despertar de cop', i de fet dos minuts més tard del 0-1 no va empatar 'de miracle' en una doble rematada de Mate -amb gol evitat per part d'Alegre- i la posterior del central Manu, molt alta. Aquesta clara doble ocasió va tornar a situar el partit on era durant el primer terç, amb un Castelldefels incòmode i que havia de lluitar aferrissadament per a mantenir l'avantatge el major nombre possible de minuts. Malauradament però això no va ser així. Al 58', i en una acció en què la defensa UEC es va mostrar bastant tova, va arribar l'1-1. Una pilota penjada a l'àrea, falta lateral, no va ser refusada de manera expeditiva pel nostre equip, genenerant-se a partir d'aquí una segona acció pràcticament en àrea petita que Aumatell, com sempre molt llest, va aprofitar a la perfecció per a establir l'empat (58')

I si l'empat ja era una mala notícia, pitjor encara semblava la que es va produir dos minuts més tard de l'1-1, que no va ser altra que la reaparició en clau local del gran davanter Manel Sala, qui havia començat el partit des de la banqueta. Ens esperava mitja hora realment llarga. A l'estil del que havia passat al primer acte, i després d'un sèrie de 10-15 minuts de molt de domini, el Manlleu es va tornar a prendre un cert 'respir', malgrat que tots érem conscients que encara es guardava al pap una darrera 'embranzida', com així va ser. Entre el 60' i el 70' va haver-hi poca continuïtat entre faltes, canvis i demés, i cal dir que d'aquest tram només podem destacar una ocasió castelldefelenca, en aquest cas al 67', quan una ràpida contra ben teixida per Jordi Cano i Bauli va acabar amb xut del segon a les mans del porter local. A partir d'aquí el Manlleu va recuperar la seva versió més dominant, intensificant la seva hegemonia amb el decurs dels minuts. Amb Manel Sala com 'mestre de cerimònia' els de Miquel Muñoz van fregar el 2-1 al 70' -xut de falta de Manel Sala que va fer xiular el travesser- i al 73' -en una gran centrada del mateix Manel Sala que Pol Coll, amb el cap, va enviar llepant el pal esquerre de Manu-. Veient el panorama Miki Carrillo va optar per enfortir defensivament l'equip amb la progressiva entrada a la gespa de Juanito i Toti, però lluny de remetre, i malgrat que la UEC es va defensar amb ordre, el domini local no va cessar. Estàvem a expenses d'alguna contra aïllada que pogués generar l'1-2. Aquesta però no va arribar. Al 82' Manel Sala, en una acció espectacular, plena de regats de fantasia i fintes, pel bell mig de l'atac, va deixar assegut gairebé tothom, Manu Martín inclòs, però quan es cantava el 2-1 no va encertar amb la xarxa, segurament perquè es va voler 'recrear' massa a l'hora de definir. Hagués estat un gol impressionant, propi d'un fantàstic davanter com és Manel Sala. El Castelldefels cada cop vivia més 'aculat', tendència que es va accentuar amb la presència de Peñas, qui debutava a Tercera amb el Castelldefels, i així els darrers 7-8' més afegit van ser de setge constant sobre la nostra porteria a còpia d'arribades per banda, accions inquietants de Manel Sala i córners. Pol Coll (89'), va rondar el 2-1 amb un xut amb l'esquerra que va acabar en servei de cantonada, però quan gairebé exhauríem el segon dels tres minuts de l'afegit va arribar el fatídic gol de la derrota. Una pilota penjada des de la part esquerra va ser pentinada en primera instància per un atacant local, caient la pilota al 'segon pal' on Mate, aprofitant una certa passivitat de la defensa ahir blanca, va ser capaç de batre Manu Martín amb una rematada per baix i a l'angle curt. Evidentment l'eufòria es va desfermar a l'estadi osonenc. Malauradament ja no va haver-hi temps per a més i el Castelldefels es va haver de resignar a una nova derrota.

Aquest resultat trenca la bona ratxa -4 jornades seguides sense desfetes- i situa un altre cop la UEC al límit de les posicions de descens directe a Primera Catalana. El proper cap de setmana toca reaccionar en la visita del Terrassa FC al Municipal d'Els Canyars. SOM-HI UEC!

FITXA TÈCNICA

Municipal de Manlleu, 250 espectadors

AEC MANLLEU: David Aroca; Ot Bofill, Manu, Dan Coll, Marc García, Seuma, Martí Soler (Manel Sala, 60'), Fredi, Mate, Aumatell (Abde, 92') i Pol Coll

UE CASTELLDEFELS: Manu Martín; Carlos García, Javi Calvo, Marc Martínez, Alegre, Jorge Sánchez, Mario (Peñas, 86'), Isaac Maldonado (Juanito, 62'), Jordi Cano (Toti, 74'), Adri Alonso i Bauli

Àrbitre: LÓPEZ JIMÉNEZ; TG: Seuma, Martí Soler, Marc García, Manel Sala // Carlos García, Manu Martín

Gols: 0-1: JAVI CALVO (50'); 1-1: AUMATELL (58'); 2-1: MATE (91')

MINUT 91

MIQUEL MUÑOZ: Entrenador AEC Manlleu. "La victòria és justa. Al llarg i ample del partit hem generat moltes opcions, tant al primer temps com al segon, com per haver segellat la victòria abans, però a nosaltres ens costa molt marcar gol i tancar els partits i avui hem hagut esperar fins al temps d'afegit per aconseguir-ho. Si més no, però, n'hem estat capaços. Segurament hem marcat en les dues arribades més 'lletjotes', però al llarg del partit hem treballat bé, arribant per fora i trobant igualment els espais interiors. Sigui com sigui, aquests gols també valen i avui ens han donat una victòria prou important. Aquesta lliga és molt igualada, però hem de mirar endavant i seguir tirant cap amunt. Hem de ser un equip més guanyador i l'objectiu sempre ha de ser atrapar els que tenim pel davant. L'equip ha millorat molt des del principi de lliga, però encara hi ha coses, sobretot amb pilota i a l'hora de defensar les accions d'estratègia rivals, en què hem de créixer. El retorn de Manel Sala ha estat important pel que ens dóna i ens donarà. Hem sabut desactivar el Castelldefels i crec que sobretot amb pilota hem estat superiors. Quan la tens és veritat que et poden generar contraatacs, i tot i que avui el Castelldefels ens n'ha generat alguns, afortunadament avui no han tingut cost en el marcador. A casa ens hem de fer forts. El Manlleu sempre ha estat un equip molt difícil de superar a casa, i enguany el que hem volgut des del principi és recuperar aquest segell d'equip complicat de vèncer quan juga com a local. Aquí la gent que vol guanyar ha de 'suar una mica de sang' i en aquest sentit l'equip està responent molt bé. Els tenim 'ben grossos' i aquesta actitud ara ve acompanyada de millor joc, que penso que és el camí".

MIKI CARRILLO: Entrenador UE Castelldefels. "Res a dir a la derrota. Evidentment quan perds un partit al minut 91 sempre marxes fotut, però avui el Manlleu ha fet més que nosaltres per endur-se la victòria i l'ha aconseguit, trobant  circumstancialment el gol decisiu al 91'. És futbol. El Manlleu ha estat el just guanyador del partit. Ha estat un equip més insistent, més agressiu i més actiu que nosaltres, guanyant totes les segones jugades i posant-hi el que s'hi ha de posar per vèncer. Hem fet moltes coses malament. Hem defensat fatal en línies generals, gairebé cada apropament del Manlleu ha estat perill, i en atac hem estat també a un nivell molt baix. A les àrees hem mostrat poc encert general i la realitat és que hem generat poquíssim, tot i que no es pot dir que no haguem arribat als tres quarts, però un cop allà no hem tingut en cap moment del partit la finor ni la verticalitat suficient com per fer mal. Ens hem posat pel davant al marcador, però ha estat accidental, perquè el Manlleu estava sent millor. La mostra d'això és que ens han empatat de seguida. No hem sabut aguantar massa minuts l'avantatge i al final ens han apretat moltíssim. Potser si haguéssim aguantat el 0-1 una mica més haguéssim tingut més opcions, però ells tenen bons jugadors, a sobre ha reaparegut Manel Sala, un gran davanter, un referent de Tercera, i les coses s'han complicat de debò. A la segona part hem tingut opcions de contra molt clares, però en la darrera acció no hem estat gens afortunats i això ens ha condemant a ni tan sols crear perill. Hem de millorar"