Després d'onze jornades i tres mesos la UE Castelldefels va tornar ahir al camí de les derrotes al Municipal de Les Comes d'Igualada. Blaus i grocs van disputar, sens dubte, un dels millors partits que hem vist aquesta temporada amb la UEC sobre la gespa, demostrant ambdues esquadres el perquè de la seva gran temporada i lluitant fins al darrer segon per fer-se amb la victòria. En aquest cas els 3 punts es van quedar a casa, tot i que val a dir que els de Miki Carrillo van signar un molt bon encontre -dels millors de la temporada a domicili tenint en compte l'alt nivell del rival- i només van cedir amb un gol encaixat al 93', i jugant amb 10.
Primera part 'moguda'. Fran Arévalo avança els locals de penal, l'Igualada pot ampliar diferències però Jairo iguala abans del descans
Repte prou interessant el que tenia pel davant la UE Castelldefels ahir diumenge, ja que els de Miki Carrillo visitaven el Municipal de Les Comes, casa d'un CF Igualada que abans de l'inici de l'encontre era l'única esquadra del grup, juntament amb el Santboià, que no coneixia la derrota davant la seva afició. En una categoria tan dura com aquesta és complicadíssim mantenir-se tants mesos sense derrotes a casa, i ahir els d'Edu Berrocal van posar 'sobre la taula' els arguments que expliquen la seva gairebé inexpugnable condició.
I insistim: el Castelldefels va realitzar un magnífic partit, dominant-lo al marcador durant més de 40 minuts a la represa i presentant ferma oposició davant d'un equip que juga francament bé a futbol. Malauradament però, no en va tenir prou per a sumar, i l'Igualada, liderat per un impressionant Fran Arévalo, qui va tornar a ser aquell espectacular davanter que marcava diferències a Tercera i fins i tot Segona B, va mantenir la seva ratxa amfitriona. Miki Carrillo va presentar una única novetat a l'onze inicial respecte a la formació que havia encetat set dies abans el duel contra el Suburense, caient-ne Cortezón en detriment de Javi Calvo, sancionat contra els sitgetans.
El matx va començar amb ritme, amb un Igualada dominador de la pilota i un Castelldefels ben posicionat i amb les idees força clares. Amb el guió establert els blaus, amb un precís joc elaborat, van ser capaços de generar inquietud, obligant els nostres a esforços 'extra' que van derivar en accions d'estratègia, ben defensades, mentre que el Castelldefels responia al seu torn amb arribades força 'nítides' als tres quarts. Raó per la qual, i amb un duel molt obert, qualsevol cosa podia succeir. A partir del 10' la profunditat de les arribades va augmentar exponencialment i si Del Moral (11') va disposar d'una bona situació després d'una centrada al segon pal de Mario, la defensa groga va estar providencial evitant que la volea d'Eloi Jiménez (14') trobés porta després de la primera de les moltes excel.lents accions individuals de Fran Arévalo des de la part dreta. El joc era maco, intens i disputat, i curiosament, després d'uns minuts bastant verticals en clau marinera, cristalitzats en un perillós cop de cap de Joan Roig a la sortida d'un córner (16') i una rematada també de cap de Del Moral (18'), que es va estavellar al cos d'un defensor, va arribar l'1-0. Una gran paret a la frontal entre Fran Arévalo i Jony Fernández va acabar en control de Fran Arévalo i caiguda de l'experimentat davanter blau després de topar amb Juanito. Penal d'ofici. El mateix Fran Arévalo el va transformar (22') tot i que val a dir que Marc Ramírez va ser a punt d'aturar-lo.
El gol va fer mal el Castelldefels, que fins aquells moments estava jugant un partit de notable alt en un dels escenaris més difícils d'aquesta lliga, i així en els 10' posteriors l'equip va acusar el desavantatge i l'Igualada va poder ampliar distàncies, primer amb una combinació entre l'omnipresent Fran Arévalo i Eloi Jiménez (26'), que va comptar amb la ràpida i encertada sortida de Marc Ramírez, i posteriorment amb un xutàs des de la llarga distància de Jony Fernández (29') que es va estavellar al pal quan ja es cantava el gol.
A poc a poc la UEC va aconseguir 'minimitzar els danys', i a partir del 35' va recuperar una bona versió, i així, després d'uns minuts d'arribades continues a l'àrea blava, destacant una acció de Miki Gustà, qui no va poder controlar del tot bé una centrada de Juanito (36'), va arribar l'empat. Corria el 40' quan una gran passada interior de Patrick va deixar Jairo sol davant Yannick, batent-lo per baix amb un xut creuat. 21è gol del davanter castelldefelenc. Un colpeig amb l'esquerra de Juanito, el millor groc dels primers 45', atrapat per Yannick (43') va posar l'epíleg d'un primer temps vibrant.
Segon temps trepidant. Comença amb gol de penal de la UEC i acaba amb l'Igualada capgirant el tempteig amb gols al 87' i al 93'
Si la primera part va ser magnífica en línies generals, la segona va ser encara millor, tant pel joc desplegat com per la intensitat i emoció que vam viure entre dos equips que no es resignaven en cap cas a la seva sort i volien més. Les coses van començar de manera inmillorable per a una UEC que en la primera acció del segon temps va adquirir avantatge al marcador per primer cop en tot el partit. Un penal sobre Del Moral -diem tres quarts del mateix que en en la pena màxima a favor de l'Igualada, penal d'ofici d'un jugador amb mil batalles lliurades- va ser transformat per ell mateix, enganyant Yannick. 4t gol d'un Cristian Del Moral que segueix 'produint'.
Curiosament Eric (47'), va ser a punt d'empatar en l'acció ofensiva inmediatament conseqüent a aquest 1-2, perdent-se el seu xut creuat a escassos centímetres del pal esquerre de Marc Ramírez. El Castelldefels, molt concentrat defensivament, no permetia excessives alegries un Igualada que no deixava d'intentar-ho en cap cas, però durant el tram inicial del segon temps la millor opció per alterar novament l'electrònic, a banda de les dues esmentades -el gol i l'ocasió d'Eric- la va tenir Jairo (58'), quan després d'una gran passada de Cortezón, qui al descans havia reemplaçat un 'tocat' Miki Gustà, es va quedar en bona posició per la part esquerra de l'àrea, però el seu xut creuat va comptar amb una notable intervenció del seu ex company al Juvenil A groc, Yannick.
Superat l'equador del segon període tot seguia molt obert, amb una UEC ferma i perillosa a la 'contra' i un Igualada que a partir del 65' aproximadament va donar un pas endavant, el que ens feia albirar un tram final no apte per a cardíacs. Cortezón (67') en una nova contra, ben portada per Del Moral, no es va decidir a acabar l'acció quan ho tenia tot a favor des de la part dreta de l'àrea, i minut i mig després Fran Arévalo (69') va fregar l'empat amb una espectacular maniobra a la corona de l'àrea culminada amb un xut amb la dreta que va fregal el pal de Marc Ramírez. Eren minuts d'estira i arronsa, bellíssims pels aficionats a aquest joc, i així, i després d'una nova 'contra' groga en què Jairo (74') no va trobar Mario per ben poc, es va entrar en una recta final marcada pels nervis i una certa tensió, lògica d'altra banda donat que tots equips s'hi jugaven molt. L'Igualada va anar-hi amb tot, introduint Pacheco i Joan, més arsenal ofensiu, i monopolitzant la pilota i les arribades als tres quarts, però el Castelldefels no deixava de generar perill a còpia de ràpides transicions, i de fet al 85' va malaguanyar una excel.lent acció de 3 atacants contra 2 defensors, conduïda per Cortezón, que el davanter castelldefelenc no va resoldre amb clarividència. La resposta igualadina va ser el 2-2. En la següent acció ofensiva la bimba va acabar amb centrada des de part esquerra, una primera pentinada al segon pal i penal de Javi Calvo sobre Pacheco. En línies generals podem dir que els tres penals decretats per López Jiménez no van deixar massa content a ningú, ja que tots tres poden ser perfectament objecte de discusió, però la realitat és que van ser xiulats. Fran Arévalo va enganyar Marc Ramírez (87').
El penal va significar la segona amonestació per a Javi Calvo, i jugant 11 contra 10 l'Igualada es va 'bolcar' de cara a la porteria groga tot i que curiosament Cortezón (91'), de cap, va enviar una sorprenent rematada molt a prop de pal esquerre de la porteria de Yannick. Dos minuts més tard, arribaria el 3-2. Una talentosa maniobra de Joan des de la part esquerra de l'àrea, magnífic retall sec, va acabar amb una precisa centrada creuada que Pau Vidal, al segon pal, va enviar al fons de la xarxa. Deliri a Les Comes. Sense temps per a més va finalitzar un matx que va tenir de tot i que en la nostra opinió ha estat, amb diferència, el millor que hem vist aquesta temporada a la categoria amb el Castelldefels sobre la gespa.
El regust amargant de la derrota no ha 'd'ocultar' la realitat, i és que la UEC va realitzar un magnífic encontre contra un fantàstic rival que a casa seva fa un munt de mesos que no perd un partit, i que desplega un futbol elaborat de molts quirats. I al 87' guanyàvem 1-2. Això vol dir que per doblegar aquesta UEC cal fer molt, i l'Igualada ho va fer. Tanmateix, cal sentir-se més que orgullosos tant del partit com de la temporada que està realitzant aquest Castelldefels 15-16. La situació, malgrat la derrota, continua sent la mateixa que abans de l'inici de la jornada: seguim líders i sumant 70 punts, és a dir dues victòries, l'equip serà de Tercera. Seran dues finalíssimes, començant per la del proper diumenge contra el CE El Catllar. #objectiu70punts. SOM-HI UE CASTELLDEFELS!!
FITXA TÈCNICA
Les Comes, 500 espectadors
CF IGUALADA: Yannick; Bernat (Joan, 83'), Benito, Bachana, Baraldés, Óscar, Pau Vidal, Jony Fernández (Iñaki, 93'), Fran Arévalo, Eloi Jiménez (Pacheco, 67') i Eric
UE CASTELLDEFELS: Marc Ramírez; Juanito, Javi Calvo, Marc Martínez, Alegre, Joan Roig (Varese, 57'), Patrick, Mario, Miki Gustà (Cortezón, 46'), Del Moral (Dani Romero, 75') i Jairo (Peralta, 83')
Àrbitre: LÓPEZ JIMÉNEZ; TG: Benito, Eric, Fran Arévalo, Óscar // Mario, Jairo, Del Moral, Javi Calvo (2); TV: JAVI CALVO (87')
Gols: 1-0. FRAN ARÉVALO (p) (22'); 1-1: JAIRO (40'); 1-2: DEL MORAL (p) (46'); 2-2: FRAN ARÉVALO (87'); 3-2: PAU VIDAL (93')
MINUT 91
EDU BERROCAL: Entrenador CF Igualada. "A casa tots els equips tenim una mica més d'empenta, però avui ens ha costat moltíssim perquè teníem al davant un gran equip com és el Castelldefels. Amb 1-2 sabíem que tindríem opcions d'empat, no hi hem deixat de creure i l'hem trobat, i el 3-2 final ha estat el 'regal', la 'cirereta del pastís' d'un gran esforç. L'empat era un resultat just, perquè tant al primer com al segon temps hem fet prou mèrits, desplegant un bon joc, com per obtenir millor botí que l'1-2 que reflectia el marcador al tram final. Després de l'1-2 hem reaccionat molt bé i en la recta final hem tancat al Castelldefels al seu camp, tot i que sí que és veritat que ells han tingut opcions a la contra, però l'Igualada avui ha dut a terme un exercici de fe brutal i al final s'ha fet amb el premi de la victòria. Triomf treballat. Després de l'1-0, a la primera, hem tingut moments molt bons, amb el pal d'en Jony, i dominant, però entre el final de la primera i l'inici de la segona hem concedit situacions que un equip com el Castelldefels no desaprofita i això ens ha obligat a dur a terme un esforç encara més gran, però ens hi hem deixat la pell i amb el suport de l'afició hem aconseguit capgirar el tempteig. Després del 2-2 érem conscients que teníem poc temps, però no hem dubtat i hem buscat el 3-2 fins a trobar-lo, aconseguint-lo a més un jugador com en Pau, que s'ho mereix, i molt. Seguim vius una setmana més en la lluita per la segona plaça, però passi el que passi la temporada està sent magnífica, ja que penso que estem lluitant fins al final i rendint per sobre de les expectatives en una Primera Catalana duríssima i plena de grans equips. Molt orgullós d'aquest grup".
MIKI CARRILLO: Entrenador UE Castelldefels. "Una llàstima perquè hem tingut molt a prop una victòria que hagués estat prou important, però el futbol té aquestes coses. Enguany hem guanyat molts partits a la recta final, i en alguns casos en temps d'afegit, i avui ha tocat perdre, tot i que ho hem fet contra un molt bon equip com és l'Igualada. El partit que ha fet el Castelldefels avui, però, ha estat com per sentir-se orgullosos malgrat no sumar. Hem començat bastant bé, però quan més equilibrat estava tot ha arribat el primer penal. Sí que és veritat que l'1-0 ens ha fet mal, i hem viscut uns minuts en què podíem haver encaixat el segon, però hem aguantat i després Jairo ha marcat un gol que era importantíssim en aquells moments. Després del descans hem aconseguit posar-nos amb avantatge al marcador molt aviat, però tocava treballar d'allò més perquè l'Igualada és un equip que apreta molt, especialment a casa, i que juga a un nivell molt alt, i tot i que hem tingut algunes opcions clares de contra per poder fer l'1-3, ha arribat el 2-2 en un nou penal. Ha estat dur perquè durant molts minuts havíem controlat bastant bé el partit malgrat el perill latent de l'Igualada. Respecte al tema dels penals, els ha entès així i ja està. No és fàcil xiular un partit com aquest perquè hi ha molt en joc i els nervis afloren, i és evident que tots podem tenir la nostra opinió sobre els penals, però un cop es xiulen són inalterables i s'ha de seguir endavant. Estem igual que abans de l'inici de la jornada: hem de guanyar dos partits si volem ser de Tercera i per això els hem de preparar i competir al màxim. I en això hem de centrar tots els nostres esforços aquestes dues setmanes".