Sortida 'en tromba' amb ocasions clares no reeixides. Dos gols molt seguits obren el marcador, però el Palamós redueix el marge poc abans del descans

La dotzena visita del Palamós CF al Municipal d'Els Canyars en partit oficial -el d'ahir va ser el primer corresponent a la Lliga Elit-, es va saldar en el setè triomf groc, consolidant-se així la clara hegemonia castelldefelenca en l'històric d'aquest duels al nostre camp. Adrián Márquez va presentar un únic canvi a l'onze inicial del nostre equip en relació al que havia format vuit dies abans a Lloret de Mar, caient-ne Iván Ortega en detriment de Batalla, qui tornava així a la titularitat. 

I d'entrada vam tenir la sensació de deja vú. Per què? Perquè els primers 10' d'ahir van seguir exactament el mateix guió que els 10' inicials disputats en el primer partit local contra el Valls. El Castelldefels, amb un futbol ràpid, dinàmic i de constants arribades a l'àrea rival, a còpia de pressió i bona gestió de la bimba, va ser capaç de desbordar a un Palamós sense massa resposta, Així, el jove porter visitant Jordi Cereza es va erigir en el gran protagonista pel seu equip amb tres intervenciones fantàstiques que van evitar l'1-0; al 2', en una ràpida combinació entre José Enrique i Aleix Díaz, pel bell mig de l'atac, va aturar amb una bona estirada el xut del segon, sol pràcticament a la frontal; al 7', va tornar a 'amargar' l'Aleix quan després d'una gran passada de Naoufal el 21 groc es va quedar completament sol davant seu, guanyant-l'hi la partida a l'ú contra ú; i al 10' va aturar amb enorme agilitat una rematada de cap de Tenorio, derivada d'una falta lateral servida des de la dreta, quan gairebé cantàvem el gol

L'arrauxada sortida amfitriona es va allargar ben bé fins al 20' -Manu González va disposar d'una altra bona opció al 14', amb un xut molt desviat, en bona posició, des de la corona de l'àrea-, moment en què el Palamós va començar a mostrar senyals ofensius, apareixent una mica més els homes de major talent de les seves files, especialment el capità Gerard Mercader. Aquest fet, unit a algunes impresicions grogues en zones de perill, va derivar en què els de la Costa Brava aviséssin. gaudint de l'opció més clara en les botes del central Iván Rodríguez (21'), qui incorporat a l'atac no va saber aprofitar el desajust defensiu dels locals, sense decidir-se a xutar quan era sol i pràcticament dins l'àrea. El Palamós estava equilibrant les coses, però el Castelldefels no li va permetre d'allargar gaire aquesta sensació ja que en en dos minuts i mig va respondre de la millor manera possible: en forma de dos gols.

Corria el 27' quan una pilota recuperada per un pletòric Castillejo a la medul.lar -gran partit el seu un cop més-, va acabar amb potentìssim xut llunyà de l'ex del Santboià, refús amb dificultats de Jordi Cereza, i pilota a peus de José Enrique, qui amb habilitat, i previ control amb la dreta, va marcar el seu tercer gol del curs amb un xut ras i ajustat amb cama esquerra. I com dèiem, el 'cop sobre la taula' va ser doble, ja que al 29' i mig un córner servit des de la dreta va acabar en una segona acció orientada a la mateixa banda. Allà Pedro Bilbao va posar una gran centrada al cor de l'àrea que Batalla, amb comoditat, va enviar al fons de la xarxa amb un bon cop de cap. El Castelldefels començava a encarrilar el triomf. En els minuts posteriors el joc no ens va deparar massa fets ressenyables més enllà del canvi de Manu González per Rubén, per problemes físics del de Terrassa, en el context d'un matx cada cop més travat, però just quan semblava que encararíem al descans amb 2-0 va arribar el gol visitant. Corria el 43' quan un canvi d'orientació esquerra-dreta, força bombat, va acabar a peus de Gerard Mercader, qui després de controlar-lo i posar bé el cos, va ser capaç de conduir uns metres i veient Moreno avançat batre'l amb una subtil semivaselina. L'acció defensiva va ser molt tova, però tot val a dir-ho, va ser una gran definició. Al descans, 2-1.

Domini territorial del Palamós sense massa ocasions clares. Kike Ramírez sentencia.

Superada la pausa, i encara amb 'l'inesperat' 2-1 al pap, el tram inicial de la represa va començar seguint un guió força previsible. El Palamós, esperonat pel gol que el ficava al partit, va sortir decidit a dominar el joc, allargant amb paciència les 'possessions', tot el contrari que un Castelldefels que esperava les seves opcions en transició. Així les coses, els d'Amós Gasca van fer-se amb la bimba, mostrant-se cada cop més profunds fins arribar a bones posicions des dels extrems, amb l'objectiu de generar inquietud en la reraguarda UEC a còpia de centrades a l'àrea. El Castelldefels, cada cop més incòmode, havia d'aprretar dents en defensa per a no concedir errades, a còpia d'atenció i concentració, però sobretot entre el 60 i el 70' l'equip va passar per minuts de neguit. Afortunadament, però, l'hegemonia sobre el joc d'aquells minuts no es va plasmar en ocasions veritablement clares per part palamosina, amb l'excepció de la del 60', quan en una centrada d'Antequera des de l'esquerra Blasco, en l'intent de refús, no va quedar-se massa lluny de l'autogol, estavellant-se la bimba en la part externa del pal esquerre. Al 67' va ser Álex Cantarero qui amb uaa intencionada centrada-xut des de la dreta va fer 'xiular' el travesser castelldefelenc.

El Castelldefels necessitava un 'ui' per a revitalitzar el seu joc ofensiu, introduint Adri Márquez en aquells minuts a Kevin Alarcón i Kike Ramírez per a tenir un pèl més de paciència i precisió amb bimba, i precisament el segon, en Kike, va acabar sent protagonista. Just en els millors moments del Palamós (71'), un inesperat 'misto' en un refús va derivar en una claríssima contra UEC en superioritat, conduïda i gestionada per Naoufal, qui va saber esperar els temps per habilitar Kike Ramírez amb una molt bona passada cap a la dreta, generositat a la que en Kike Ramírez va respondre amb el 3-1 gràcies a un xut ras i creuat, impossible per al porter gironí.

Amb el 3-1 al sarró, tocava gestionar els 20' i escaig que teníem pel davant, i per això mateix el tècnic groc va decidir de passar a línia de tres centrals, amb Iván Ortega, i poblar l'equip per dintre per a generar més perill en les possibles transicions. Després d'uns minuts de canvis i interrupcions diverses, el Castelldefels va ser molt a prop del quart en una contra amb passada de Kike Ramírez des de l'esquerra i rematada final un pèl alta de Pablo Franco (80'), qui acabava d'entrar, amb la dreta, perdent-se per poc. En la recta final el Palamós va buscar el 3-2 de manera més directa, treient tots els homes ofensius que tenia a la banqueta, intentant-ho en un cop de cap d'Izan Grande (83'), amb poca força, atrapat sense problemes per Moreno, i sobretot en un molt bon xut de Marc Mora (91'), qui dibuixant una intencionada 'rosca', des de la corona de l'àrea, es va trobar amb una gran intervenció del porter de Montcada i Reixac per a evitar el 3-2.

Al final, doncs, 3-1 i bon triomf per a ratificar les positives i creixents sensacions que està oferint l'equip en aquest inici, especialment quan exerceix com a local. El proper repte, la visita a un camp on hi hem lliurat moltíssimes 'batalles' futbolístiques i al que sempre ve de gust tornar-hi perquè és plaça històrica del futbol català: el Municipal de Manlleu, casa de l'AEC Manlleu. Enhorabona, equip!

FITXA TÈCNICA

Els Canyars, 250 espectadors

UE CASTELLDEFELS: Moreno; Hugo del Chicca, Batalla, Tenorio, Blasco, Castillejo, Manu González (Rubén, 31'), Pedro Bilbao (Kike Ramírez, 61'), Naoufal (Iván Ortega, 73'), Aleix Díaz (Pablo Franco, 79') y José Enrique (Kevin Alarcón, 61')

PALAMÓS CF: Jordi Cereza; Raúl, Iván Rodríguez, Oussama (Abdoul, 73'), Marc Faja, Roger, Álex Cantarero (Marc Marí, 79'), Gerard Mercader, Antequera (Marc Mora, 79'), Íker Vázquez (Marc Lloret, 73') i Fortuny (Izan Grande, 61')

Àrbitre: CAMPILLO LUCENA; TG: Kevin Alarcón (Castelldefels) i Íker Vázquez, Jan Font (jugador banqueta), Álex Cantarero i Roger (Palamós).

Gols: 1-0: JOSÉ ENRIQUE (27'); 2-0. BATALLA (29'); 2-1: GERARD MERCADER (43'): 3-1: KIKE RAMÍREZ (71')