L'Olot té el control del partit vers un Castelldefels que no es desordena i resisteix

La cinquena visita groga a l'Estadi Municipal d'Olot, instal.lació de tall clàssic i amb essència futbolística com poques al nostre futbol, va cloure amb el primer punt groc a féu roig, trencant així el 'malastruc', ja que en els quatre precedents dirimits a terres garrotxines els 3 punts sempre s'havien quedat a casa. Miki Carrillo va introduir dues novetats a l'onze en relació al format d'entrada contra el Mollerussa, caient-ne Salcedo i Kike Ramírez en detrimennt d'Álex Alba i Acedo.

El partit va començar amb un Olot que als primers 5-10' ja va deixar clar que no cauria en cap mena d'excès de confiança, donada la diferència classificatòria -ahir es van enfrontar els pols oposats de la 'taula'-, el que va exigir del Castelldefels una versió solidària, de sacrifici defensiu en totes les línies i basada en l'atenció i la concentració constants per a contrarestar el talent del bloc dirigit per Pedro Dólera. Tot i que el primer xut del partit va ser visitant, en acció personal de Kilian (4'), en transició, closa amb xut amb l'esquerra que es va perdree a la dreta de Mourín, l'Olot va anar augmentant progressivament el ritme de circulació un cop recuperava la bimba, llençant així la velocitat de les seves bandes ofensives, que van gaudir de gran protagonisme al primer temps.

Maynau, 'l'exterior' esquerre, va ser una constant font de preocupació defensiva per al nostre equip als 45' inicials. Al 7', arrencant en posició dubtosa, va posar una cetrada bombada al segon pal que Forés -l'extrem dret- va rematar amb poc angle, de cap, passejant-se la bimba pel travesser i treient-la finalment Juanito; Però és que al 12' el mateix Maynau, després de combinar amb el lateral David Bigas, va assajar una gran centrada al cor de l'àrea que Moha Chabboura, de primeres, va rematar amb intenció, fent lluirr Antonell amb una plàstica estirada plena de reflexes. En 'clau' groga tocava 'apretar dents' per a contrarestar l'hegemonia local, una insistència que entre el 15 i el 35' va seguir derivant en freqüents arribades a l'àrea castelldefelenca i amb més ensurts. El més clar, el protagonitzat per Forés (25'), quan rematant de cap una gran centrada del lateral esquerre Bigas va estavellar el seu potent cop de testa al travesser. Forés va ser el principal protagonista ofensiu olotí en aquells minuts, ja que al 19' va provar de sorprendre Antonell amb una centrada-xut ben llegida pel porter vallesà i al 33' va obligar el nostre guardaxarxes a realitzar una ràpida i decisiva sortida als seus peus per 'arrabassar-li' la bimba quan havia percudit en velocitat per l'ala dreta.

En el tram final del primer temps, una mica més 'aturat' per divereses interrupcions relativament llargues que va haver-hi, el Castelldefels va prendre's un cert respir i fins i tot va disposar d'opcions en transició per a poder fer mal el quadre roig, tot i que amb poca 'lucidesa' a l'hora d'executar l'última acció de passada. Al 35' Acedo va disposar d'una falta propera a la frontal, estavellada a la tanca però generadora d'una segona acció amb nova centrada del mateix Acedo i intent de rematada de Manu González atrapat per Mourín.. En els minuts previs al descans el major perill amfitrió va arribar a pilota aturada, com així demostren un cop de cap de Barnils a la sortida d'un córner (40') -que entre Marimon i Juanito van acabar treient-, i un seguit d'intents de xut, amb rebots dins l'àrea, de Moha Chabbourra, Pedro Del Campo i Maynau, derivats d'un nou córner, que el nostre entramat defensiu va saber resoldre (42'). Al descans, 0-0.

L'Olot apreta buscant el gol, especialment entre el 65 i el 80'. El Castelldefels resisteix, treballa dojo, es torna a encomanar al travesser i acaba sumant un valuós punt

Superada la pausa tots dos tècnics van moure 'fitxa', apareixent des de la banqueta per l'Olot el jove Guillem Terma, en detriment de Blázquez, i Dani Sánchez en el lloc d'Acedo per part del Casteelldefels. La presència de Terma va tenir efectes gairebé immediats sobree l'encontre, ja que el dinamisme i la constant mobilitat del migcampista olotí van afegir una 'marxa més' al joc garrotxí, dinàmica que va propiciar que els de Dólera intensfiiquéssin el seu domini amb el pas dels minuts davant una UEC cada cop més arrenglerada.

Terma va 'assistir' Marc Mas (49') en la primera ocasió local de la represa, amb xut del golejadorr roig repel.lit per Antonell. El Castelldefels no era capaç d'allargar prou els espais de temps en què gaudia de bimba, fruit de la forta pressió olotina, i això va fer que als segons 45' la sensació de domini dels amfitrions fos encara més evident que en el primer període. A còpia de córners i d'intents de 'percusió per les bandes, la UEC es veia abocada a defensar la parcela pròpia cada més a prop d'Antonell, com per exemple en una gran acció defensiva de Blasco (52'), impedint la rematada de Forés a una gran centrada de Maynau. Tot plegat liderat per un espectular Marimon, qui va tornar a ser el de les grandíssimes ocasions, i que emergia un cop sí i un altre també per a refusar de cap pilotes penjades, posar peus 'salvadors' a xuts que tenien mala pinta o fins i tot a refusar colpejos rivals amb el 'cos' i jugant-se la 'barba', mai millor dit. Una actuació estel.lar en el context d'una notable versió defensiva a nivell col.lectiu.

L'Olot, peròt, i tot i que el gol no arribava, no deixava d'insistir, i superada l'hora d'encontre el setge ja va ser total, fos en acció el.laborada o a pilota aturada. De fet, entre el 65' i el 80' trobem l'intèrval en què els de Dólera van ser més a prop del gol, destacant quatre opcions força clares; al 67', Maynau, després de diversos rebots, va fer lluir Antonell amb un xut ras ben atrapat pel nostre porter; al 68' una centrada de Terma des de l'esquerra va ser rematada de volea en bona posicó però afortunadament molt desviada per Marc Roquet; al 73', i a la sortida d'un córner, el central Barnils va enviar la bimba de cap un cop més al travesser; i al 78' l'omnipresent Terma es va trobar amb una heroïca interveenció defensiva de Marimon per a desviar 'in extremis' un xut que cercava porta.

En la recta final el Castelldfels, amb l'Olot 'bolcat', va provar de desplgar-se a la contra, i de de fet al 76' Blasco va generar la millor arribada groga de la represa, quan en incorporació ofennsiva des del lateral esquerra va posar una interessant centrada que Barnis va desviar a córner amb Kilian amb la 'canya' a punt al segon pal. En la recta final el líder va seguir apretant, sense perdre en cap moment la intensitat pròpia del 'segell Dòlera', però potser amb un punt menys de convenciment que en els minuts immediatament anteriors. Pedro Del Campo (80') va tenir la més clara en la recta final -xut des de la frontal desviada per una nova acció defensiva salvadora-, intentant-ho posterioment i amb bastant menys perill Barnils (83') -en un nou córner- i Ufano (91'), en tots dos casos amb sengles rematades poc potents, atrapades senese problemes per Antonell. En defintiiva, va tocar treballar i patir fins al final, però l'equip ho va aconseguir, sumant un punt que demostra que aquest equip és plenament immers en la lluuita per la permanència. Som el tercer conjunt que puntua a Olot en el que portem de campanya, quelecom que té molt de mèrit. Tanmateix, toca seguir en aquesta línia i fer el punt encara millor guanyant el proper diumenge al Prat als Canyars. Bona feina, EQUIP! #SomHiGrocs 

FITXA TÈCNICA

Municipal d'Olot, 725 espectadors

UE OLOT: Eric Mourín; Blázquez (Terma, 46'), Juvi, Barnils, Bigas, Pedro Deel Campo, Manzano (Ufano, 83'), Forés, Maynau, Moha Chabboura (Marc Roquet, 64') i Marc Mas

UE CASTELLDEFELS: Antonell; Juanito, Marimon, Álex Alba (Salcedo, 54'), Blasco, Rubén (Uri Escabrós, 76'), Carlos,Manu González, Acedo (Dani Sánchez, 46'), Fran Orellana (Kike Ramírez, 64') i Kilian (Cano, 76')

Àrbitre: FERNÁNDEZ QUINTERO; TG: Kilian, Manu González, Carlos