Primer temps discret. Nervis, imprecisions i poc futbol fins que arriba el gol d'Eslava

La 8a visita del Granollers al nostre estadi en partit de Tercera Divisió ens va deixar el tercer triomf groc en l'històric, trencant per fi la 'sequera' de triomfs que 'arrosssegavem' als Canyars contra els de la capital del Vallès Oriental. I és que, fins el d'ahir, per a trobar el darrer triomf castelldefelenc contra els blancs a casa ens havíem de remuntar ni més ni menys que a la campanya 03-04.

Miki Carrillo va presentar dues novetats a l'onze inicial en relació al que va formar d'entrada al camp de la Guineueta, caient-ne el sancionat Gallardo i Joel Coch en detriment de Juanito i Ferreira. Al davant hi teníem un Granollers en línia ascendent (5 jornades sense perdre), i que igual que el nostre equip es plantejava, amb més raó encara ja que parlem de l'equip que afrontava la jornada com a 14è classificat -el primer que descendia a Primera Catalana-, com una autèntica final. 

La importància dels punts en joc en la lluita per la permanència es va deixar sentir als primers 45'. Grocs i blancs van protagonitzar un acte inicial molt discret, amb un Castelldefels que, això sí, va dur la iniciativa però amb poca profunditat davant un Granollers que amb tres centrals i dos carrilers va encarar-lo amb la idea de fer-se fort al darrera i buscar les transicions amb la referència d'una parella atacant -Carlos Cano i l'ex groc Isaac Padilla- amb capacitat per a fer mal. La realitat, però, és que la tensió pròpia del que s'hi jugava tothom va 'atenallar' els protagonistes, especialment a partir del quart d'hora. En els primers mnuts tots dos equips van intentar-ho, tot i que l'única opció relativament ressenyable va arribar al 7' quan en una estranya acció, un intent granollerí de refús després d'una aparició amb centrada final de Juanito es va convertir en una involuntària rematada cap a la pròpia porteria que el nostre estimat Manu Martín va haver de treure de punys amb quan es dirigia cap dintre.

A partir d'aquí, poca cosa. Molta lluita a la medul.lar i molta despesa física a l'hora per a contrarestar el joc rival però escassa precisió i 'nul.la' feina per als porters, que durant molts minuts van ser mers espectadors. Tanmateix, cal insistir que en aquest context la iniciativa era groga, i que l'equip que intentava apropar-se més a la porta rival era el nostre. Malauradament, però, totes les combinacions locals acabaven 'difuminant-se' un cop arribaven als tres quarts ofensius, uns cops per falta de precisió en les entregues, d'altres per un mal control o d'altres per l'acció defensiva rival. Els de Solivelles, més enllà d'algun que altre córner esporàdic, pràcticament no van fer cap als nostres dominis. Tot plegat, doncs, semblava conduir-nos a un 0-0 'de manual' al descans, però al 40' va arribar l'1-0. Una llarga acció orientada a part esquerra va acabar amb l'aparició des del lateral de Blasco, qui guanyant línia de fons va posar una espectacular centrada que Eslava, de cap, i amb l'ajunt involuntari d'un rival, va acabar allotjant al fons de la xarxa visitant. En el primer xut entre pals del partit havíem fet diana. Importantíssim i 'psicològic' gol com resa el vell tòpic futbolístic. Amb aquesta alegria marxàvem a l'intermedi.

Fantàstic inici groc de represa. 3-0 al 59'. Partit molt encarrilat i el marcador ja no es mou

Superada la pausa, i esperonat pel públic ahir present -més nombrós del que és habitual, amb molta presència del futbol base groc- i també per un 1-0 tan transcendent, el Castelldefels va sortir fortíssim de vestidors, amb la idea de buscar el segon. Ja al 47' vam rondar-lo, en una gran combinació ofensiva que va acabar amb Kike Ramírez sol davant Manu. El davanter casteldlefelenc va dribar-lo, buscant porteria amb un xut suau, amb no massa angle, però Montoro, 'in extremis', el va treure sobre la línia quan ja gairebé celebràvem la 'xarxa'. Es va reclamar de manera insistent 'gol fantasma', però ni Bureu Méndez ni el seu assistent van considerar que la pilota hagués trespassat la línia de gol en la seva totalitat.

Aquest primer 'ui' va encoraginar més encara una UEC que volia el segon, i així al 54' aquest va arribar. Una bona acció entre línies de Kike Ramírez, passant entre diferents contraris, va permetre que aquest combinés amb Kevin Díaz. L'altíssim davanter UEC, controlant la pilota a la frontal de l'àrea i regirant-se, va buscar ràpidament el xut a porta, treient-se de la màniga un espectacular colpeig que va entrar per l'escaire esquerre de la porteria de Manu Martín. Autèntic golàs. Aquest 2-0 ens donava un avantatge que començava a ser més que esperançador, marge que 5' més tard es veuria eixamplat. Després d'un xut del visitant Quintanilla (56') -el primer entre pals dels visitants al partit-, atrapat per Romero, una bona aparició 'marca de la casa' d'Eslava per part dreta va acabar en un innocent penal de Marquillas, claríssim, que Fran Fuentes va executar enganyant Manu i fent pujar el 3-0 al marcador. Deliri als Canyars.

Amb mitja hora llarga per disputar i 3-0 els 3 punts no es podien escapar. Com no podia ser d'una altra manera, amb un resultat tan desfavorable els de Solivelles van estirar linies buscant el gol que els fiqués al partit davant una UEC còmoda i que esperava les seves opcions de contra. I val a dir que els vallesans van disposar d'algunes ocasions per al 3-1, destacant en aquest cas la bona feina d'un Álex Romero que als minuts 62' i 74' va protagonitzar sengles intervencions de mèrit en un xut de falta d'Isaac Padilla i en un cop de cap d'Ayub a la sortida d'un córner. Tanmateix, l'ocasió forastera més clara la va tenir Montoro (79'), qui contra pronòstic, i pràcticament quan ja es cantava, va enviar un cop de cap als núvols des d'àrea petita.

Entre canvis i interrupcions diverses el matx va anar transcorrent cap al 90' sense més novetats, amb una UEC que viure amb molta 'tranquil.litat' la recta final i que va seguir buscant el gol amb els homes de refresc sobre la gespa -Aitor Serrano i Sergi Moreno van estar força actius-, sense trobar-lo. Al final, doncs, 3-0 i 3 punts d'or per a una UEC que a manca de 5 jornades ocupa l'11a posició amb 34 punts, 5 per sobre del descens directe a Primera Catalana. Tanmateix, encara queda molt i cal anar partit a partit, començant pel de diumenge vinent a casa del CF Peralada, a terres altempordaneses. Ahir vam viure un gran ambient als Canyars i l'equip va respondre com pertoca. Vam gaudir d'allò més. Gran feina, nois!

FITXA TÈCNICA

Els Canyars, 400 espectadors

UE CASTELLDEFELS: Romero; Juanito, Fran Fuentes, Soriano, Blasco, Guillem Hernández (Manu González, 60'), Ferreira, Eslava, Fran Orellana (Aitor Serrano, 76'), Kike Ramírez (Genís Cargol, 81') i Kevin Díaz (Sergi Moreno, 76')

EC GRANOLLERS: Manu Martín; Juli, Víctor Díaz (Urbina, 63'), Marquillas, Montoro, Fran Álvarez (Marc Muñoz, 76'), Quintanilla, Hamza (Adri Recort, 81'), Ayub (Roger García, 76'), Isaac Padilla (Aitor García, 76') i Carlos Cano

Àrbitre: BUREU MÉNDEZ; TG: Guillem Hernández, Kike Ramírez // Juli, Víctor Díaz, Hamza, Marc Muñoz

Gols: 1-0: ESLAVA (40'); 2-0: KEVIN DÍAZ (54'); 3-0: FRAN FUENTES (p) (59')