Primer temps equilibrat i amb poques ocasions. 0-0 al descans. El pitjor de tot, la lesió

Quan un equip, sigui recent ascendit o no, afronta la jornada 12 d'un campionat de l'exigència del de la Tercera Divisió amb només una derrota i 4 gols encaixats al seu particular sarró, vol dir, indiscutiblement, que atresora moltes virtuts. Aquest és el cas de la UE La Jonquera. Ahir, a Les Forques, les vam poder constatar 'in situ'. A la localitat fronterera vam assistir doncs a una nova demostració de pragmatisme i solidesa de l'equip revelació. I és que ja d'entrada cal dir que el quadre verd-i-blanc impressiona pel seu aspecte físic. L'esquadra d'Axel Vizuete està conformada per un bon grapat de jugadors molt alts i forts, imatge que condueix a pensar que si la lluita es trasllada al 'camp' del cos a cos equips menys poderosos, com és el cas del Castelldefels, poden patir.

Miki Carrillo va disposar d'entrada 4 novetats a l'onze inicial respecte el que va formar 7 dies abans contra el Vilassar, caient-ne Javi Calvo, amb molèsties, Contreras, lesionat, Óscar García, sancionat, i Jairo, per decisió tècnica, en detriment de Marc Martínez, Isaac Maldonado, Patrick i Miki Gustà. La primera mitja hora va ser tremendament equilibrada però poc vistosa per a l'espectador, ja que cap dels dos equips exercia un control clar del joc, predominant la 'minimització' de la presa de riscos amb pilota, les ràpides i verticals transicions buscant els puntes i la disputa màxima de totes i cadascuna de les bimbes soltes que es generaven, raó per la qual al terç inicial els porters gairebé no van intervenir, ni tan sols a pilota aturada. Patrick (13') va ser el protagonista de l'única opció més o menys ressenyable, xut final molt desviat després d'una incursió de Jaume.

Amb el decurs dels minuts, però, el joc es va anar travant, quelcom que va propiciar que entre interrupció i interrupció hi hagués marge per alguna que altra situació de cert perill, destacant un servei de cantonada (30'), també en clau groga, que ni Javi Morales ni Marc Martínez van poder rematar per poc, i un parell d'avisos verd-i-blancs en les botes d'Óscar Molina (35') -centrada xut des de la dreta que va provar de sorprendre Manu Martín, molt atent-, i el potentíssim Brice (37'), qui després d'una jugada virtuosa sobre la línia de fons, part dreta de l'àrea, no va poder superar defensa ni porter mariners a pocs metres del marc, tot i que gairebé sense angle.

Malgrat que el 0-0 no es va moure, el tram final del primer acte ja anunciava notícies que generaven si més no una mica de neguit pels nostres interessos, ja que al 34' Javi Morales, després d'una topada amb aquest 'mur de pedra' denominat Brice, en va sortir malparat i es va produir una luxació a la clavícula, lesió que el mantindrà un temps de baixa. Va ser reemplaçat per Jorge Sánchez, qui gaudia així de la seva segona estona del curs 16-17.

Fatídic inici de represa. Gol als 16 segons, minuts de patiment i reacció sense premi

Si les coses al primer temps havien acabat 'regular', l'inici del segon va ser per oblidar. I és que als 16 segons de la represa la UE La Jonquera va aconseguir el gol que finalment li valdria el triomf. Diana, un cop més, clarament 'millorable' pel que fa a la prestació defensiva de l'equip. Després de la sacada de centre, efectuada pel Castelldefels, els nostres van concatenar una sèrie d'errades en els desplaçaments de 'pilota i el posicionament defensiu, que van facilitar una obertura cap a l'extrem dret on Joan Corominas 'Coro' va rebre amb clar avantatge, batent Manu Martín de xut creuat.

Aquest gerro d'aigua gelada va fer molt de mal un Castelldefels que en els 15' posteriors va 'desaparèixer' literalment de la gespa natural de Les Forques, quedant clarament a mercè d'un quadre local que va rondar el segon amb un seguit d'ocasions, algunes d'elles realment clares. Murga (48'), en una acció derivada d'una jugada a pilota aturada, va perdonar amb una rematada per sobre del travesser en posició propícia i a centrada d'Óscar Molina; Brice (53') no va encertar amb la porteria groga després d'una acció de lluita closa amb un xut massa creuat; i novament Coro (58'), aquest cop amb el cap, va tenir a tocar la xarxa baixllobregatina, trobant-se amb un gran Manu Martín que, una jornada més, va ser dels destacats de la UE Castelldefels.

Si hagués estat bàsquet, segur que Miki Carrillo, en aquells minuts hagués demanat 'temps mort', sobretot perquè l'equip no només no havia reaccionat després de l'1-0, si no que havia quedat absolutament 'grogui'. Calia un revulsiu. I per això mateix el tècnic groc va optar per donar entrada a Sergi Cabré en detriment de Patrick, permuta que, sens dubte, va beneficiar, i de quina manera, el joc visitant. En la nostra opinió, el menut i jove mitjapunta mariner va ser el millor jugador de camp del Castelldefels a La Jonquera. Superat l'equador, i després de molts minuts sense notícies ofensives de l'equip i d'un colpeig perillós de Marc Vilà (63'), que es va perdre per sobre del travesser, la UEC va viure la seva millor fase del segon temps entre el 65' i el 80' aproximadament.

La Jonquera, còmode amb avantatge i també defensant-se en camp propi, va optar per seguir ben replegat, amb les línies juntes i sense concedir espais, tot pensant en una possible contra que 'finiquités' el duel. Tanmateix, però, en aquell esmentat quart d'hora el Castelldefels va ser capaç de trepitjar amb més profunditat i sensació de perill les rodalies altempordaneses, destacant la feina d'en Sergi entre línies i també l'experiència de Jorge Sánchez, que va dotar de calma el joc groc. Així, durant aquells minuts l'equip va posar a provar Boido, gairebé inèdit, destacant un bon colpeig de falta lateral de Toti (65'), una centrada-xut prou intencionada de Sergi Cabré (68'), que Boido va atrapar en dos temps amb més dificultats de les previstes, i sobretot, la més clara del partit en clau UEC, al 76', quan una nova acció iniciada per Sergi Cabré va acabar amb pilota al segon pal, part dreta, on Miki Gustà, absolutament sol, va trigar déu i ajuda en armar la cama, tant que va facilitar l'acció defensiva amfitriona, en una de les escasses situacions en què els d'Axel Vizuete s'havien desajustat.

Els locals també van poder marcar en aquells compassos, concretament al 72', amb un colpeig sec de Marc Vilà que va comptar amb la gran resposta de Manu Martín, però amb l'1-0 es va entrar a la recta final. Els grocs no van deixar d'intentar-ho, però tanmateix la realitat és que La Jonquera és un equip tremendament complicat de superar, i des de la clara ocasió de Miki Gustà, només una jugada personal d'Adri Alonso (85'), part dreta de l'àrea, closa amb una centrada enrera imprecisa, va generar una mica d'inquietud.

Al final, doncs, 1-0, i cinquena jornada consecutiva sense triomfs del Castelldefels que tot i que competeix bé tots els encontres, segueix sense trobar la fòrmula per a guanyar-los amb més continuïtat. A La Jonquera tampoc va ser possible. SOM-HI UE CASTELLDEFELS!

FITXA TÈCNICA

Les Forques, 150 espectadors

UE LA JONQUERA: Boido; Bena, Botxi, Sergi Murga, Pau Bonmatí, Joan Pujol, Tidiane, Òscar Molina, Marc Vilà (Fran Pérez, 86'), Coro i Brice (Henry, 78')

UE CASTELLDEFELS: Manu Martín; Juanito, Marc Martínez, Javi Morales (Jorge Sánchez, 36'), Toti, Mario, Patrick (Sergi Cabré, 54'), Jaume, Isaac Maldonado (Jairo, 72'), Miki Gustà i Adri Alonso

Àrbitre: RODRÍGUEZ ENRIQUE; TG: Coro

Gol: 1-0: CORO (46')

MINUT 91

AXEL VIZUETE: Entrenador UE La Jonquera. "Satisfet amb la victòria. Tot i que un cop més hem rendabilitzat el gol obtingut, penso que avui hem fet un partit, sobretot a la segona part, en què podríem haver obtingut una diferència final més àmplia, ja que hem disposat d'ocasions, 2-3 sobretot, molt clares, que no han entrat. No obstant em quedo amb el treball dels jugadors, el dels partits i el del dia a dia que és el més important. És un grup ambiciós i que no es conforma i que sobretot lluita per competir tots els partits. El nostre punt fort és el bloc, tothom treballa per al company i això fa que siguem un rival sòlid i fiable jornada rere jornada. A partir del gol nostre, hi ha hagut una estona en què han tingut més la pilota, però pràcticament no ens han generat perill i si algun dels dos equips ha pogut trobar porta hem estat nosaltres. En aquesta categoria no pots 'regalar' minuts, i has de sortir des del minut 1 concentrat. Marcar tan aviat al segon temps així ho demostra. La Tercera és una categoria molt dura, que penalitza la mínima errada i per això s'ha d'estar sempre alerta, perquè si no és així ho pagues molt car. Orgullós d'aquest grup".

MIKI CARRILLO: Entrenador UE Castelldefels. "Marxo emprenyat perquè no podem perdre un partit així. Després d'una primera part igualada i en què competim bé, comencem la segona amb un 'regal', ja que el gol que ens fan és incomprensible, sobretot perquè l'encaixem als 16 segons i treient de centre nosaltres. A partir d'aquí toca anar a remolc contra un equip molt sòlid i que es defensa francament bé, i malgrat que ho hem buscat, tampoc hem tingut massa opcions i podem dir que amb l'1-0 el partit ja s'ha complicat d'allò més. En aquesta categoria les errades es paguen cares en totes les zones del camp, i avui n'hem tingut una nova demostració. No competim com s'ha de competir i a partir d'aquí tot el que ve és sobrer. Després del gol ells han tingut el segon perquè nosaltres hem quedat 'tocats', i tot i que després hem reaccionat una mica, la realitat és que hem fet poca cosa, que és la raó per la qual estic més emprenyat. No hem estat al partit ni hem generat res, i si arribem un cop i tampoc xutem a porteria  ho tenim 'magre' per guanyar. Errades tremendes. S'ha d'augmentar el nivell, especialment en atac, perquè sinó les coses seran més complicades. S'ha de donar un pas endavant. Sergi Cabré i Manu Martín han estat els millors, en Sergi perquè ha tingut una gran actitud i ho ha fet molt bé i amb ganes, i el porter perquè està en un moment dolç. Derrota dura i que ens ha de fer reflexionar".