ENTREVISTA ADOLFO BORGOÑÓ, PRESIDENT UE CASTELLDEFELS

 

El 15 de gener del 2015 Adolfo Borgoñó es convertia en nou President de la UE Castelldefels. Any i escaig després fem balanç del que ha estat aquesta primera 'etapa', sens dubte intensa, amb una extensa entrevista amb el mateix Borgoñó per als mitjans locals, de la que es fa ressò també www.uecastelldefels.com.

 

 'La gran prioritat, a partir d'ara, serà la inversió en el Futbol Base'

 

Primera pregunta, obligada, quin balanç fa del primer any com a President del club? 

Ha estat un primer any intens. Hem entrat en un moment difícil i ens hem trobat la situació pitjor fins i tot del que esperàvem i amb una herència econòmica molt feixuga. La nostra prioritat ha estat i és sanejar econòmicament el club i donar-li viabilitat, viabilitat que en el mes de gener del 2015 era complicada, ja que hi havia una quantitat molt important de deutes arrossegats de les temporades anteriors, i de fa molts anys, que repercutien en el dia a dia. A nivell esportiu, vam viure la decepció del descens. És veritat que amb la situació a tots nivells que s'estava vivint, i després de 'flirtejar' amb el descens i els patiments en les temporades anteriors, era una qüestió que podia produir-se, però va ser una llàstima. A nivell de futbol base hi ha hagut de tot, alegries i decepcions, però volem seguir millorant perquè som conscients que hi ha molt de marge per fer-ho. En el nostre primer any la prioritat bàsica ha estat l'econòmica. A partir d'ara hem de treballar per créixer esportivament i quant a organització interna. Ens vam trobar un club molt 'tocat', gairebé en procés gairebé de descomposició en alguns aspectes per tota la motxilla que 'arrossegava' i amb un futur complicat. Se li havia de donar la volta a la situació. Era un autèntic repte. 

 

Una de les principals novetats que vostès han implantat és un nou model d'organització en la feina del dia a dia. Com s'estructura?

Ho vam dir des del primer dia: som un equip de treball. Particularment no hi crec en les entitats presidencialistes. Ara mateix som 9 directius i comptem amb un important grup de gent que ens ajuda sense ser de la Junta però a través de comissions de treball i temàtiques. Aquest club només pot tirar endavant si té moltes persones que hi treballen dia rere dia. La feina que es fa és totalment altruïsta, per estima a uns colors als que ens hi sentim vinculats (com a pares/mares futbol base o d'altres vinculacions), i per això l'única manera de treballar és organitzar-nos en àrees i buscar l'especialització: àrea econòmica, legal, social, institucional, esportiva, màrqueting i publicitat, etc. Ens ajudem entre tots, però cadascú porta el timó de la seva àrea i ha de ser així si volem arribar a tot arreu en una entitat que mou la quantitat de gent que mou la UE Castelldefels. I no ens amaguem. Volem que entri cada cop més gent amb ganes de col.laborar i de fer més gran el club.

 


Parlem de la part esportiva. Assumeixen la direcció del club amb l'equip patint a Tercera, després d'un mal inici, i s'acaba consumant el descens. Com ho van viure?

Va ser complicat. Per una banda hi havia la voluntat evident que l'equip es mantingués a Tercera malgrat les dificultats econòmiques patides des de feia anys, i per això vam voler donar suport a tots nivells i en tots els àmbits, però també érem conscients que estàvem una mica 'lligats' perquè la situació econòmica del club, arrossegada insisteixo de les temporades anteriors, ens deixava amb poc marge de maniobra. I per tot plegat teníem clar que si ens salvàvem havia de ser amb la gent que hi havia, tècnics i jugadors, amb els que en aquell moment hi havia una confiança total. Analitzant com va anar tot, penso que ens va faltar un punt de sort, sobretot fora de casa, i també una mica de convenciment. En una situació molt difícil vam arribar 'vius' fins a la darrera jornada, cosa que va tenir molt de mèrit, i allà, contra un gran equip, vam donar la cara i de quina manera. L'equip feia molt de temps que estava jugant a la 'loteria del descens', tot i que sí que és veritat que va ser una llàstima perquè ens vam refer molt bé del fluix començament amb una ratxa prou positiva. Potser en el moment 'clau' de la temporada van fallar petits detalls que en una Tercera tan 'cara' com la de la temporada passada van ser decisius. Després de 38 jornades, la lliga posa les coses a lloc.

 

Malgrat el descens, renoven Miki Carrillo. Per què?

En una situació de club difícil com la que vivíem en aquells primers mesos vam voler apostar per la continuïtat en la feina feta. La trajectòria de Miki Carrillo abans del Castelldefels ha estat molt bona, tant a la Montañesa com al Terrassa, i malgrat el descens nosaltres vam quedar força satisfets amb la seva labor, sobretot perquè és un home molt treballador i que ens ha demostrat amb fets que també és de club. De fet, el vam renovar sense saber encara si baixàvem o no. Sent clars, el fet de baixar o no baixar no va influir gens en la presa de decisió, ja que la renovació estava lligada amb anterioritat. La nostra idea sempre ha estat a mig i llarg termini. És una qüestió de filosofia de club. En el seu moment des de la Junta ens vam plantejar pros i contres de la continuïtat d'en Miki, i després de fer-ho vam tenir clar que, estiguéssim a Tercera o a Primera Catalana, era el perfil idoni d'entrenador per seguir al capdavant de la banqueta segons la nostra idea d'entendre el club.

 

Temporada 15-16. Quin és el plantejament que es fa en el retorn a la Primera Catalana?

És evident que hi ha una primera qüestió que marca qualsevol reflexió que es pugui fer al respecte: la qüestió econòmica. I vull deixar clar d'entrada que el pressupost, que ja es va elaborar abans d'acabar la temporada 14-15, hagués estat exactament el mateix si haguéssim seguit a Tercera. Tenim el que tenim i no hi ha més. El pressupost s'ha reduït en més d'un 25 per cent perquè l'entitat no es pot permetre una altra cosa. A partir d'aquí es configura un equip competitiu, tot i que es tracta d'una lliga d'un nivell molt alt per tractar-se de Primera Catalana, amb entitats i pressupostos grans, més grans que els nostres en alguns casos, i per això l'ascens és molt complicat. També hem tingut mala sort amb les lesions (Cervantes, Jorge Sánchez, Peralta, Jairo ara...). Futbolísticament pot agradar més o menys, però el que sí que és veritat és que l'equip sempre ofereix una cara competitiva innegable. A jugadors i tècnics els hi hem dit clar: tenim l'aspiració però no l'obligació de pujar, i no hem fet ni farem res especial per fer-ho. Per tant, no hi ha cap mena de pressió. El pressupost s'està complint 'a rajatabla' i no posarem ni un euro de més, ni ens hipotecarem, per intentar pujar. La competició és la que ens posarà al nostre lloc. Si pugem, perfecte, però si seguim a Primera Catalana, no passa res. Per sobre del Primer Equip està el club: la UE Castelldefels. I això és innegociable. Tot es decidirà a les darreres 5 jornades.

 

A l'empara d'aquesta qüestió, quin creu que és el lloc futbolístic real del Castelldefels?

Quan vas coneixent el club per dintre, als socis i als aficionats, te n'adones que hi ha moltes opinions contraposades al respecte. És veritat que molta gent considera que el lloc del Castelldefels, i més després de tants anys a Tercera en aquestes dues etapes, ha de ser la Tercera Divisió, però també hi ha un sector important de gent que creu que no, que si hi estem hi estem i que sinó no passa res, ja que la Tercera exigeix una despesa econòmica gran i tampoc té una transcendència tan cabdal entre la gent com per fer bogeries. En la meva opinió, i tenint en compte la situació econòmica i institucional que aquí s'ha viscut en els darrers anys, penso que actualment el Castelldefels el que sí que ha de consolidar és el fet d'estar entre Tercera i Primera Catalana sense patir per d'altres situacions, perquè són molts els exemples de clubs que van estar a Tercera i fins i tot a Segona B que han passat per autèntiques 'travesies' pel desert, i encara hi passen, en categories com la Segona o fins i tot la Tercera Catalana. Crec que quan siguem capaços de tenir-ho tot absolutament controlat sí que ens hem d'exigir estar a Tercera, però mentre no sigui així hem de ser de Primera Catalana, tot i que lluitant per, si més no, aspirar a l'ascens tots els anys. No hem d'oblidar que l'altra gran idea que tenim és que amb el decurs dels anys el Primer Equip estigui integrat de veritat per gent procedent de les categories inferiors. Això, entre d'altres coses, facilitarà la major identificació del club amb la ciutat i aquest és un clar objectiu a mig i llarg termini.

 

Parlem del Futbol Base. En aquests mesos, canvis a la coordinació, canvis a l'estructura, noves figures...Molt de moviment, no?

Ha estat un any complexe. És veritat que les coses no van començar massa bé, ja que al poc temps d'entrar la nova Junta va haver-hi canvi de coordinació, fet que mai és positiu. Entre el nou equip directiu i la coordinació que hi havia, per les raons que sigui, i sense culpar a ningú, perquè tampoc crec que hi hagi culpables, no hi va haver 'feeling'. I això va propiciar que l'anterior coordinació decidís no seguir, entrant-se llavors en una situació d'interinitat que en honor a la veritat, i veient-ho amb perspectiva, no va ser bona. Sent sincers, gran part de les decisions que vam prendre en aquells moments avui haguéssin estat diferents. Segur. Vam pecar d'inexperiència en algunes situacions. Amb encerts i errades la línia la teníem clara, especialment pel que fa referència a la millora de les condicions de treball de coordinadors i entrenadors en temes importants com l'econòmic, el material, el logístic i demés. Hi havia una sèrie de coses que volíem canviar de cara a aquesta temporada com per exemple que els coordinadors principals no fossin entrenadors o també d'altres pautes a nivell de comportament, qüestions que entenem com a bàsiques. La temporada passada va acabar amb sensacions molt contradictòries competitivament parlant: amb grans èxits i grans fracassos, reflex del que comentàvem, coses que la coordinació sortint va fer molt bé (Juvenil B, Cadet A, Aleví A) i d'altres en què no va haver-hi tant d'encert, especialment al futbol 7. Però és futbol. Enguany toca defensar les categories altes i esperem també que guanyar alguna categoria. En la 16-17 la gran prioritat, i ja ho anuncio, és la inversió en el futbol base. El creixement d'aquest club passa pel futbol base. I per créixer hem d'invertir en la formació i en la contractació d'entrenadors per a perfeccionar la bona base de jugadors que tenim.

 

Tot això s'ha d'inscriure en el que es denomina un model de club, si més no quant a Futbol Base es refereix. Quin és el seu?

El nostre model és mixte. Per entendre'ns un dels nostres miralls, salvant totes les distàncies existents, és el Cornellà quant a combinació d'un model competitiu amb un altre de social. Una de les nostres màximes és que qualsevol jugador de Castelldefels que vulgui jugar al Castelldefels ha de poder fer-ho. El club s'ha d'orientar a la ciutat. Això però no va en detriment de poder tenir un model competitiu que sigui l'evolució lògica de la formació que implantem. Però el que està clar és que volem que tot això es faci de manera homogènia. L'objectiu d'un A i d'un F és evident que no pot ser el mateix, però la idea que ens mou, i que volem aconseguir sigui com sigui, és que les eines que posem a disposició d'uns i altres siguin les mateixes. Tots han de tenir bons entrenadors, han de disposar de segon i delegat, material, formació idèntica, entrenar el mateix nombre d'hores, etc. Enfortir el futbol base, en definitiva. I sobretot volem que els nanos no marxin del Castelldefels. Volem posar les bases perquè això deixi de succeir. No ens resignem. Es poden fitxar jugadors fora, però la prioritat és elevar el nivell del nostre planter i aconseguir créixer quant a categories. Com vam dir quan vam entrar, la idea és tenir consolidat un equip per categoria a Preferent. Si això ho aconseguim, la inmensa majoria de jugadors, com a mínim, s'ho pensaran. Però en aquest aspecte ens queda molt de camí per a recórrer. La idea és que ha de ser un orgull vestir aquesta samarreta, i per això el club no només ha de treballar per millorar esportivament, que és el més important, sinó que també ho ha de fer pel que fa referència a la visibilitat de la Unió Esportiva a la ciutat. Visibilitat en el que fem i per a la nostra gent. Ens estem movent i seguirem movent-nos per organitzar esdeveniments i actes diversos que vagin en aquesta línia.

 

El creixement competitiu i quant a categories és urgent o com a Junta no s'hi volen obsessionar?

Urgent no ho pot ser perquè l'estructura de club ara mateix no ho permet. El Cadet A i l'Aleví A penso que estan competint prou bé a Preferent, però és evident que ara mateix no són un reflex real del que és el Futbol Base de la UE Castelldefels, ni del que ha estat, perquè aquí, tret del Juvenil A en el seu moment, les màximes categories, o d'altres categories superiors, han costat molt d'aconseguir i consolidar. Aquesta és la realitat. No és un tema d'una temporada o dues. La idea que tenim és aconseguir que en 3 temporades siguem capaços de tenir entre 3 i 5 equips consolidats a Preferent. És veritat que estem en un zona complexa per a guanyar categories, ja que hi ha moltes entitats d'alt nivell i és difícil créixer, però hem de donar-ho tot per aconseguir-ho. I per això és important creure en els nostres jugadors. Podem portar gent de fora que elevi el nivell, però entenem que l'única mesura realista que ens pot fer créixer de debò és millorar la formació dels nostres entrenadors. I aquesta és una qüestió prioritària.

 

Com s'aconsegueix això?

Estem explorant diverses possibilitats quant a formació d'entrenadors i ensenyament integral de tot allò relacionat amb futbol. Tenim diversos projectes sobre la taula, tots ells força engrescadors, i estic segur que triem el que triem, la temporada 16-17 serà una campanya de punt d'inflexió en el futbol base de la UE Castelldefels. Hem de reforçar com sigui l'aspecte formatiu. És primordial i innegociable que entri en funcionament el curs vinent

 

Quin balanç fa, competitivament parlant, del que portem de curs?

Crec que està sent una temporada de transició en molts aspectes. El Juvenils estan competint bé, en la línia que s'esperava d'ells, cadascún amb els seus objectius, els cadets també estan complint -el Cadet A a gran nivell, per sobre de les previsions, cosa que parla molt bé de la feina de tècnic i jugadors-, mentre que els Infantils són els que més estan patint, tot i que van a més. Al Futbol 7 en línies generals no van malament les coses. Els Alevins, força bé, els Benjamíns estem patint una mica més, però també creixent, i en general tots estan jugant bé, perquè els escolars han mostrat igualment un gran nivell.

 

Ho comentava anteriorment. Millorar quant a categories és difícil, ja que el club competeix en un entorn molt 'car' per a créixer i amb entitats d'allò més potents a la vora. La idea és intentar reduir distàncies amb els 'grans' o no fixar-s'hi?

És evident que la presència de dues estructures importants com EF Gavà i UE Cornellà ens afecta, especialment l'EF Gavà, perquè queda molt a prop de Castelldefels i pot oferir categories que nosaltres no podem oferir. Som entitats amb conceptes diferents, ja que l'EF Gavà és una empresa futbolística privada, enfocada primordialment a la competició, i es tracta d'un model evidentment lícit i d'èxit, però que no és el que nosaltres busquem, ja que la vocació de la UE Castelldefels ha d'anar més enllà. Tenim l'obligació d'apostar també pel model social i de competició a un nivell no tan alt. Tanmateix és evident que actualment, quant a qualitat de les categories que oferim, tret d'alguns casos, no podem competir d'igual a igual. 

 

 

Parla de l'EF Gavà, entitat amb la que han mostrat un clar malestar, fins i tot públic, en els darrers mesos...

Sí, i no ens amaguem. Nosaltres des del primer dia que hem entrat a la UE Castelldefels hem volgut fer les coses com pertoca, respectant tothom i parlant a la cara amb qui sigui, perquè som gent de diàleg i de consens, però la realitat és que amb ells hem viscut situacions que no són gens edificants. És evident que per diverses circumstàncies, sobretot per la nostra inferioritat a nivell de categories, el Castelldefels s'ha convertit en una font gairebé inesgotable d'obtenció de jugadors per part de l'EF Gavà, utilitzant de vegades mètodes que no són els correctes. Fem autocrítica i som conscients de la situació que tenim, però una cosa no treu l'altra. Ells han de defensar els seus interessos però nosaltres tenim la mateixa obligació de defensar els nostres, cosa que aquí, i hem de dir-ho clar, no s'ha fet des de fa molt de temps tret d'excepcions molt puntuals. I farem valdre els nostres drets. Hi ha coses que no tolerarem. No permetrem que se'ns falti al respecte ni que se'ns menystingui com se'ns ha estat menystenint. Ells funcionen molt bé, i ho sabem, però això no ha d'anar en detriment nostre. I no podem deixar que se'ns avassalli. Per això hem de crear sentiment de club, però també hem de créixer esportivament i defensar els nostres drets en totes les instàncies que calgui. L'objectiu és que, en la mesura del possible, la gent d'aquí jugui aquí sense que deixi de prevaldre el model formatiu, sobretot perquè aquesta és una entitat sense ànim de lucre.

 

Relacions amb el Vista Alegre. Com estan?

Castelldefels i Vista Alegre hem de tenir bona relació. És evident que tot i les mancances infraestructurals que té, la ciutat de Castelldefels té espai per a dos clubs, i més encara tractant-se d'entitats sense ànim de lucre i dedicades en gran mesura també a la formació de joves. Hem volgut arreglar els malentesos que hi havia hagut anteriorment en relació a alguns temes de futbol base, i tenim molt clar, en la línia del que dèiem anteriorment, que no anirem mai per cap camí incorrecte o que els hi pugui perjudicar. Hi ha d'haver una rivalitat sana, però dintre d'una cordialitat, i en el cas que hi hagi d'haver fluxe de jugadors d'una entitat a una altra, cosa lògica, sempre ha de ser anant de cara. Ens hem compromès a no tocar jugadors, uns i altres, sense fer-ho prèviament amb el consentiment de l'altre club. Amb el Vista Alegre, institucionalment, hi hem de col.laborar i hem d'anar plegats. Dintre del terreny de joc hi ha d'haver rivalitat, però insisteixo que sempre cordial, ja que tenim un gran respecte pel Vista Alegre i per les persones que en formen part i no volem cap problema amb ells. Ans al contrari.

 

I amb l'Ajuntament? En els últims mesos hi ha hagut moltes converses sobretot per temes infraestructurals...

Som conscients des del primer dia que estem 'condemnats' a entendre'ns. Som una Junta transversal. Amb l'actual equip de govern als primers mesos no vam acabar de tenir una relació tot el fluïda que ens hagués agradat, però cal reconéixer que a mesura que han anat 'aterrant' a l'àrea, la relació està sent molt millor. Tenim molt de contacte amb el Regidor d'Esports, en Nico, i estem molt agraïts en tot el tema relatiu a instal.lacions que des de l'Ajuntament s'ha gestionat als darrers mesos (marcador, camilla de fisio...). Tanmateix, el nostre cavall de batalla rau en la necessitat que tenim d'una nova instal.lació de futbol. La ciutat necessita una nova instal.lació de futbol. Estem totalment limitats quant a capacitat de creixement (enguany hem deixat de fer un cadet, un juvenil i un aleví, per exemple). I també volem tenir futbol femení. El potencial de nanos que fan esport a Castelldefels és enorme i té recorregut, però crec que en el cas del futbol es necessita una instal.lació més. També penso que en aquests moments als Canyars ens hem quedat en una situació insuficient quant a recursos. Falten sales i estances per dur a terme moltes activitats normals en un club de futbol. Hem d'incrementar la capacitat d'espais. N'estem parlant i les coses van per bon camí

 

Enguany al Primer Equip han debutat diversos jugadors del planter. Fet puntual o tendència?

De moment és una presència petita, però volem que vagi 'in crescendo'. Necessitem, per completar el projecte, presència de jugadors de casa al Primer Equip. L'exemple de Jairo és prou bó -jugador que ha marxat i torna amb brillantor-. Hem d'aprofitar l'explosió de jugadors bons de la base i també la feina que es fa al Castelldefels B i al Juvenil A. L'objectiu és que els bons jugadors de la casa no marxin i que els jugadors joves siguin de la casa. Però en aquest sentit hem d'intentar millorar categories. Tots ho volem, però no és senzill. Sinó, ens hem de limitar a maximitzar i a explotar els recursos que tenim, con fins ara. Tanmateix, hi ha qualitat i hem de seguir apostant-hi. 

 

Una peça important d'aquest engranatge hauria de ser el filial...

Respecte al Castelldefels B hem intentat treballar des del primer dia en la cada cop major integració del filial en l'estructura del club. Va retornar fa quatre temporades, i quan vam entrar vam veure que 'menjava apart', en gran mesura perquè el club tampoc podia, donada la seva situació, assumir el cost d'un equip així. Vam parlar amb l'Alfonso Portillo, ens va explicar el seu projecte i d'on venien, i la veritat és que nosaltres sempre hem vist el filial com un equip important en l'estructura perquè ha de donar cabuda els joves que venen del juvenil per anar 'foguejant-se' i també nodrir el primer equip quan pertoqui, i més encara tenint en compte que el juvenil no el tenim en una categoria alta. En el futur hauria de representar un 'viver'. És evident que l'objectiu ideal seria que el Juvenil A estigués a Preferent i el filial a Segona Catalana, amb un Primer Equip a Primera Catalana o a Tercera. L'Alfonso, en les primeres converses, ens deia que el filial estava fins i tot en risc. Ara ja no és així. Hem integrat al màxim possible l'equip, sobretot a nivell econòmic i de recursos, i crec que l'entesa en línies generals ha estat bona. Però hem de seguir aprofundint aquest lligam. Estem buscant una cada cop major implicació dins l'estructura general esportiva del club, raó per la qual amb la direcció esportiva cada cop hi ha més comunicació.

 

En parlava anteriorment. És veritat que volen consolidar un projecte de Futbol Femení?

En tenim ganes. Hem decidit en Junta tirar endavant el projecte de Futbol Femení, i estem valorant fer-lo realitat la temporada vinent. L'única limitació que tenim és d'espai. Tenim clar que a Castelldefels hi ha potencialitat com per tenir un equip femení de futbol 11. Hi ha moltes jugadores d'aquí que juguen fora, i tenim espai suficient per fer créixer aquest esport a casa nostra. Hi apostarem. És veritat que aquí costa molt que vinguin nenes, però perquè històricament, des de dintre, també ha costat donar el primer pas. Veurem si creant equips específics la tendència canvia.

 

Canviem de tema i parlem de xifres. Ho repeteixen per activa i per passiva: el deute que arrossegava el club ha marcat el primer any de mandat. Quina és la situació actual?

L'ha marcat Indiscutiblement. També és veritat que si econòmicament el club no hagués estat malament, segurament no hi ha hagués hagut canvi de junta, quelcom que és lògic i passa a tot arreu, òbviament. Anteriorment, segons quins deutes no havien estat clarament presentats en assemblea, i la veritat és que per tot plegat ha costat bastant de quantificar exactament la xifra de deute de què parlàvem. Després de molta feina vam esclarir tots els números i el deute real se situava en prop de 230.000€. Ens vam espantar una mica, però s'havia de tirar endavant i per això calia fer fer una estimació real per veure com es podia fer front a aquests endarreriments i a tot el deute en global, permetent que el club seguís funcionant. I aquesta ha estat la nostra principal tasca.

 

Tasca poc agraïda...

Tal i com estava el club, a curt-mig termini no tenia viabilitat. Aquesta és la realitat. Així, per 'agafar aire' hem fet dues coses: en primer lloc una donació a fons perdut per a resoldre una sèrie de qüestions pendents i que requerien d'actuacions més urgents, i posteriorment demanar una pòlissa de crèdit per part de la Junta, amb una carència de 4 anys, que la Junta li dóna al club per a permetre que respiri i pugui fer front a pagaments del dia a dia i deutes, que no és poca cosa. Sense aquestes aportacions econòmiques que hem dut a terme era inviable que això tirés endavant. No hem d'oblidar que alguns d'aquests deutes eren i encara són inscrits en la via judicial, precisament els més costosos, i així el que hem fet és asseure'ns amb les persones en qüestió i mirar d'arribar a acords, intentant en la mesura del possible minimitzar danys (quites, etc). A dia d'avui d'aquests 230.000€ hem reduit el deute a menys de la meitat, sense oblidar que part d'aquests diners són els de la pòlissa, per tant la cosa pinta bé. La recepta per portar-ho a terme ha estat clara: austeritat. Tothom al club s'ha hagut d'estrènyer el cinturó: primer equip, futbol base, empleats i demés. I aprofito l'avintentesa per agrair a tothom la seva comprensió. Malauradament, però, no podiem fer res més. Som en una situació difícil, però després de molt de temps, veiem un futur amb un Castelldefels lliure de deutes. L'objectiu és que en la 17-18 el Castelldefels estigui totalment sanejat econòmicament.


L'austeritat seguirà els cursos vinents?

Aquest primer curs ha estat d'austeritat i l'any que ve també ho haurà de ser. No obstant, veiem clar que aquesta entitat ben gestionada, i sanejada, està perfectament capacitada per autofinançar-se. Ho tenim claríssim. Qualsevol altre argument són excuses de mal pagador. Es destini el que es destini al Primer Equip, el club té marge per a créixer. I insisteixo: a partir d'ara la inversió anirà destinada sobretot al Futbol Base. Ens sobta la manca de gestió que hi ha hagut històricament en aquest club, ja que té un potencial enorme. I en aquest sentit vull remarcar un aspecte: és evident que avui en dia part dels recursos del Primer Equip provenen del Futbol Base, tot i que en molta menys mesura del que la gent es pensa. Amb una estructura i una idea de club lògiques, el Primer Equip no és ni ha de ser un problema per al club com molta gent creu. Ans al contrari. Però compte, i també ho diem amb claredat: el Primer Equip ha de ser capaç de generar més recursos per a autoabastir-se. I per això hem de créixer a tots els nivells. El Primer Equip necessita que s'hi aboquin recursos, però com nosaltres entenem el club com un tot, l'entitat no ha de quedar condicionada. Per nosaltres és igual el jugador de l'Escola 4 anys que l'entrenador del Primer Equip, i així seguirà sent. 

 

Per on passa aquesta major obtenció de recursos?

Passa per una feina comercial global. Estem treballant amb força en l'obtenció de recursos en forma de patrocinadors i micropatrocinadors. La feina està sent prou bona, i això ens ha de portar, i de fet ja repercuteix, cap a una situació econòmica millor. I la prioritat, insisteixo, és el futbol base. Enguany hem vist com reduint bastant el pressupost hem pogut ser competitius a Primera Catalana, tot i que evidentment no és senzill. Per tant això vol dir que sense perdre l'oremus es pot competir bé a Primera Catalana i fins i tot a Tercera. S'ha de buscar l'equilibri. Repeteixo que el Primer Equip no pot condicionar la resta de l'entitat. I mentre nosaltres hi siguem no ho farà. Seguim treballant en la recerca d'aquest equilibri.

 

Quina percepció tenen respecte de la feina feta en aquest any i escaig en aquest àmbit?

Prou bona. La Comissió comercial i de màrqueting, que s'encarrega de buscar patrocinadors, està fent molt bona feina. Estem picant moltíssima 'pedra'. Estem 'patejant' Castelldefels, i tot just estem començant. Costa trobar un gran patrocinador, perquè avui en dia ja no existeixen, però amb tot i amb això hem estat ben a prop de trobar-lo. No és senzill. És feina, repeteixo, de 'picar pedra', i la picarem igual per qualsevol micromecenatge com pel patrocini Primer Equip. Tenim clar d'altra banda que si volem aconseguir que el Primer Equip tingui recursos, per fer-ho necessitem un patrocinador amb cara i ulls. Enguany podem passar sense patrocinador principal tenint en compte els números que havíem fet, però està clar que l'any vinent, si volem créixer, necessitem un patrocinador amb un cert múscul. Però reiterem el que hem dit algun cop: per 'quatre duros', com s'ha fet anys enrera, no volem 'vendre' la samarreta. Estem oberts a tot. El nostre projecte l'enfoquem a la ciutat i ens faria il.lusió que el patrocinador fos local.

 

Noten que el club creix a nivell social?

Sí, i de manera significativa. La resposta de la gent està sent molt bona. Penso fins i tot que ho estava esperant. La feina en l'àmbit social ens dóna més visibilitat i aquesta es tradueix en què trobes més col.laboració a tots els nivells i sobretot més predisposició. Durant els primers mesos, en aquest sentit només trobàvem portes tancades. I a poc a poc les ham anat obrint. L'aspecte social és un pilar fonamental per aquesta Junta, ja que la UE Castelldefels és un club enfocat a la formació a través de la competició. Nosaltres creiem que som quelcom més que un resultat  i una classificació. Tenim l'obligació d'estar presents a tot arreu i per això volem ser presents a Cavalcades de Reis, a Carnestoltes, Sant Jordi i demés, i estem convençuts que aquest pot ser i ha de ser un factor diferencial. I també crec que la gent té ganes que això sigui així, tal i com va expressar per exemple a la Diada de Juny o el passat Sant Jordi. Estem treballant amb més idees per engrescar tothom.

 

El mandat acaba al juny del 2017. Adolfo Borgoñó vol seguir?

El primer any ha estat dur, però tenim il.lusió per treballar i seguir, i sobretot per deixar un club millor que el que vam agafar. La idea és donar-li la volta al tema i que la gent se senti orgullosa del club. A nosaltres ens agradaria seguir, però és una tasca que exigeix moltes hores a tots els nivells. És difícil. Tot són opinions i molt cops desgasta, i de quina manera, però la sort que tenim és que hem afrontat aquesta experiència des de la perspectiva de grup de treball, com a equip de Junta Directiva. El Castelldefels ja no és un club presidencialista. En aquest sentit, sí, ens agradaria seguir i fer créixer i consolidar aquest projecte de cara al futur.

 

 

 

Llegir 3054 vegades Darrera modificació el Divendres, 04 Març 2016 22:01