Tercera Divisió 19-20. Jornada 26. CE L'HOSPITALET - UE CASTELLDEFELS: 2-1. Gran imatge malgrat les adversitats

 

La UE Castelldefels va posar fi ahir al vespre la seva excel.lent ratxa a domicili -5 victòries consecutives-, caient això sí a casa del líder, el CE L’Hospitalet. Els de Miki Carrillo van dur a terme un bon partit però no en van tenir prou per a puntuar a casa del millor equip de la lliga fins ara.

 

Opcions per als dos equips, encert local. 2-0 al descans

La sisena visita de la UE Castelldefels al Municipal de l’Hospitalet va saldar-se amb una ajustada derrota. Els grocs, molt delmats per les baixes –la majoria per lesió- (Miki Carrillo només va disposar de 12 jugadors del Primer Equip), van competir a bon nivel en l’imponent coliseu hospitalenc. El tècnic UEC va presentar 4 novetats a l’onze inicial en relació a l'escollit d’entrada contra el Manresa, caient-ne Sergi Pérez, Jaume i Padilla per lesió així com Joel Coch per sanció, entrant en els seus llocs Juanito, Marimón, Adri Guica i Aumatell

El matx va començar amb poc ritme i un guió definit i esperat: domini riberenc de la possessió, amb un onze ple de jugadors amb gran capacitat tècnica, i un Castelldefels serè i ordenat que esperava les seves opcions a còpia de recuperació i transicions. Els preceptius minuts de tempteig es van acabar al 8’. I és que va ser aleshores quan els nostres van gaudir d’una claríssima opció, quan una errada d’un defensor local en una cessió enrera, cercant Aliaga, es va convertir en perfecta passada a Aumatell. El manlleuenc, però, absolutament sol pel bell mig de l’àrea, no va poder aprofitar el regal, marrant l'ú contra ú davant el porter local. L’Hospi va respondre immediatament, i de fet al 9’ Cristian Gómez va fregar el gol rematant una pilota solta derivada d’un servei de banda. Romero, atent i amb reflexes, el va evitar.

HOSPIUEC2

Aquests dos ensurts van animar el joc, fent-se els amfitrions amb la iniciativa, tot i que de perill real només en creaven en els serveis de banda executats des de l'esquerra per Eudald, llargs i buscant el cor de l’àrea, llençaments que van generar diverses situacions d’inquietud de cara a la nostra porteria, sent la més clara del 17’ quan ni Moha primer ni Salinas posteriorment van encertar en les rematades. Minut i mig més tard arribaría l’1-0. Una veloç aparició de Ton Ripoll -com sempre, un autèntic 'punyal'- per l’extrem dret va acabar amb el rapidíssim jugador hospitalenc guanyant línea de fons i posant una centrada al primer pal que Alan, en l’intent de refús, es va enviar al fons de la seva propia xarxa. Mala sort (19’). El gol, per inesperat, va fer mal un Castelldefels que va trigar 4-5’ en reaccionar, impasse en què Cristian Gómez va generar perill en una rematada derivada d’una nova aparició de Ton Ripoll (23’). La resposta visitant va arribar en forma de creixent pressió i insistència per les ales, especialment per la dreta amb Pedro Bilbao i Juanito, situació que va derivar en un parell de bones opcions. Al 25’ Peke, amb un molt bon llençament de falta, va fer lluir Aliaga quan la pilota cercava xarxa, mentre que al 31’ una precisa transició teixida entre Adri Guica, Peke i Gestí va acabar amb xut de l’extrem, amb poc angle, desviat pel porter local.

Superada la mitja hora el duel presentava un enorme equilibri a tots nivells amb l’excepció del marcador, però malauradament aquesta diferencia no trigaria en veure’s augmentada. Després d’un avís de Salinas (34’), amb xut per sobre del travesser després d’una bona desmarcada de Moha, assistiríem a l’acció polémica del matx. I és que al 36’ una caiguda de Christian Alfonso previ contacte amb Alan va ser castigada amb penal per Mas López, decisió bastant protestada pels jugadors grocs. Com diu més d’un analista arbitral dels que corren pels mass media futbolístics, penal ‘light’. Sigui com sigui, decisió inapelable i gol de Salinas, qui enganyant Romero feia pujar el segon al marcador. Els minuts previs al descans ja no van deparar més novetats, arribant-se a la pausa amb un duríssim i enganyós 2-0 tenint en compte el que havien estat els primers 45’.

 

 

L’Hospi domina però no amplia distàncies i Alan obre la porta a l’esperança. Busquen l’empat fins al final sense premi

Després d’un primer temps que podríem titllar de cruel en clau groga, ja que malgrat la bona feina feta els de Carrillo havien marxat al descans amb una pesant llosa de dos gols a les seves 'esquenes', les esperances de puntuar només podien passar per marcar el més aviat possible i així posar la ‘por al cos’ dels locals. Cal dir però que els primers 15-20’ de la represa van ser, qualitativament, els millors dels de Risueño en tot el partit. La velocitat en la circulació de bimba va augmentar, i fruit de la bona pressió exercida els blanc-i-vermells van acentuar el seu domini, buscant de manera incessant les arribades per banda, amb jugadors com Ton Ripoll i Moha actius i difícils de deturar.

El Castelldefels, doncs, es va haver d’esmerçar en apretar dents en defensa i cal dir que, malgrat l’hegemonia exercida i la major vistositat del seu futbol, l’Hospi no va generar pràcticament ‘uis’ reals en aquell tram. D’arribades en va tenir moltes, però, i cal destacar-ho, en l’última acció sempre es topava amb la bona feina de l'entramat defensiu castelldefelenc, que tant en el joc de posició com a pilota aturada va ratllar a un nivell altíssim. Canario (56’) –xut de falta lateral lleugerament desviat- i Ton Ripoll (62’) –colpeig que es va perdre lluny de la porteria de Romero rematant una centrada des de l’esquerra- van exercir d’avantsala de l’opció més clara del segon temps en clau local, amb una rematada de cap de Genar (67’) a la sortida d’un córner. Romero la va atrapar amb seguretat i fruit d’un gran vol. Curiosament el servei llarg de Romero posterior a l’aturada va ser el ‘gèrmen’ del 2-1. I és que aquella pilota llarga va acabar en córner, servei executat per Peke des de la dreta i rematat al fons de la xarxa amb un cop de cap inapelable per Alan (68’), qui esmenava així l’infortuni del primer temps.

HOSPIUEC3

El 2-1 lògicament ens permetia recuperar les opcions de puntuar i veritablement el tram final d’encontre va venir marcat per la incertesa del marcador definitiu. L’Hospi, com reconeixeria en roda de prensa el seu tècnic, per una banda va gestionar amb ofici la situació però per l'altra va començar a dubtar, i malgrat que el Castelldefels no va generar arribades clares sí que, a base de pilotes aturades, va sovintejar, sobretot als darrers 10’, l’àrea d’Aliaga. Els de Miki Carrillo van forçar un parell de córners i van generar inquietud en un servei de falta, pentinat al segon pal i que gairebé caça Adri Guica (87’). La determinació no va cessar, i tant és així que en l’últim minut de l’afegit Marimón (93’), amb un xut amb l'esquerra, va posar l’ai al cor de la parroquia hospitalenca acabant el seu intent en córner. Aquella va ser l’última opció del matx, i malgrat que fins i tot Romero va pujar a rematar el servei de cantonada, el 2-1 no es va moure.

En definitiva, ajustada derrota d’un Castelldefels que va mantenir la molt bona línea que ha mostrat a domicili en els darrers mesos encara que sense el premi dels punts. Tanmateix, l’exàmen del líder, afrontat amb tot un rosari de baixes, es va saldar amb un gran nota. Fantàstica imatge. Diumenge, nova ‘corba’ del Tourmalet: la UE Sant Andreu.

 

 

FITXA TÈCNICA

Municipal de L’Hospitalet, 250 espectadors

CE L’HOSPITALET: Aliaga; Ton Ripoll, Diego, Genar, Eudald, Cristian Gómez (Martí Soler, 76'), Canario, Christian Alfonso, Moha, Salinas (Miquel Jaume, 90') i Antonio López (Miquel Ripoll, 71')

UE CASTELLDEFELS: Romero; Juanito, Marimón, Alan, Blasco, Miguel, Adri Guica, Peke, Pedro Bilbao, Sergi Gestí (Ballesteros, 82’) i Aumatell

Àrbitre: MAS LÓPEZ; TG: Genar, Canario, Eudald

Gols: 1-0: ALAN (pp) (19’); 2-0: SALINAS (p) (36’); 2-1: ALAN (68’)

Llegir 189 vegades Darrera modificació el Dilluns, 02 Març 2020 16:58