Tercera Divisió 19-20. Jornada 12. EC GRANOLLERS - UE CASTELLDEFELS: 4-1. Dura derrota en un partit de 'dues cares'

 

La UE Castelldefels va retornar ahir al migdia al camí de les derrotes després de caure al Carrer Girona de Granollers de forma contundent. Després d'un gran primer temps, els grocs van 'desaparèixer' als 25' primers de la represa, circumstància ben aprofitada pel Granollers, que no va perdonar

 

 

Excel.lent primer temps groc. Al descans, però, l'avantatge és vallesà

La tercera derrota del Castelldefels al Carrer Girona en partit de Tercera Divisió -després de dos triomfs seguits a la capital del Vallès Oriental- no passarà pas desapercebuda en la particular història d'aquests duels. Curiosament, a més, es va repetir el resultat (4-1) de l'anterior desfeta groga en feu blanquet, temporada 16-17, després de 90' amb molt a explicar.

Miki Carrillo va presentar tres novetats a l'onze inicial en relació al que va formar d'entrada contra el Terrassa, caient-ne els lesionats Toni Texeira i Miravent, a banda de Kevin Díaz per decisió tècnica, en detriment de Kilian, Ferreira i Aumatell. Des del cop de xiulet inicial de Fernández Pérez va quedar clar que veuríem un encontre de clara vocació ofensiva, ja que tots dos equips no van dubtar ni especular a l'hora de buscar la porta rival. Així les coses, i sense un dominador clar, als primers 10' ambdues esquadres van sovintejar les àrees rivals, raó per la qual els porters van tenir feina des del principi. Peke (4') i Aumatell (6') van 'signar' les primeres aparicions ressenyables en clau groga, sent especialment clara la segona, ja que després d'una excel.lent passada entre línies de Gestí el manlleuenc, sol dins l'àrea, va ensopegar a l'hora de controlar la bimba, mentre que Oriol Molins (7') va ser el primer granollerí en posar a prova Kilian, amb un xut llunyà que el porter UEC va desviar prèvia estirada.

GRANOLLERSUEC1

El Castelldefels se sentia força còmode davant d'un Granollers que, com deien els 'clàssics', 'jugava i deixava jugar', raó per la qual el joc era força obert i les arribades a les àrees, freqüents. Una mostra clara del que diem la trobem al 13' quan Dani Sánchez, en aparició des del lateral dret, va rematar de volea, al segon pal, una acció prou ben trenada entre Gestí i Peke, perdent-se el seu colpeig lluny de la porteria de Sergio Fernández. 2' més tard d'aquesta opció arribaria l'1-0. Una llarga i pacient 'el.laboració' dels de Solivelles va acabar amb una gran i intel.ligent obertura de Víctor Morales cap a la part esquerra, tot habilitant l'arribada del lateral esquerre Guillem Pujol. Aquest va avançar sol fins a línia de fons, posant una tensa centrada que després de 'recórrer' l'àrea va ser rematada al segon pal per Ñito, sempre atent. 1-0. El gol no reflectia massa el que estava sent el partit, però sí que premiava l'eficàcia local després d'una precisa combinació, i aquest fet va servir per a esperonar un Castelldefels que abans del 30' va gaudir de tres clares opcions per a establir l'empat, les tres en les botes del gran protagonista del partit en clau castelldefelenca: David Silva 'Peke'. Al 19', després d'una extraordinària acció individual, superant fins a tres contraris, es va trobar amb una gran intervenció de Sergio Fernández -salvador del seu equip en aquells minuts-, desviant una potent gardela; al 22' va enviar al travesser una falta executada un parell de metres més enllà de la frontal, buscant la 'rosca' per fora de la tanca; mentre que al 28' es va 'estavellar' novament en Sergio Fernández després d'una rematada de primeres a centrada d'Aumatell des de l'esquerra. 

Passada la mitja hora seguíem amb l'1-0 i un Castelldefels que no hi deixava de creure, però val a dir que en els 10' previs al descans ja no va generar la mateixa inquietud que en tram comprès entre el 15' i el 35', 20' en què va rondar -i segurament merèixer- de manera clara l'empat. Ñito (32') no va quedar-se massa lluny del 2-0 amb un xut llunyà que va fregar el pal, destacant per part UEC uno nova aparició de Peke (38'), com no, amb centrada final des de l'esquerra que l'andorrà Max Llovera va desviar quan Aumatell ja era amb la 'canya a punt'. Coses del futbol, després d'un molt bon primer temps, segurament el millor de la temporada, els de Miki Carrillo marxaven al descans perdent. 

 

Naufragi als primers 25' de la segona. El Granollers es col.loca 3-0. Reacció final però tot plegat acaba 4-1

Després d'uns 45' prou bons malgrat el resultat hom esperava que a la represa l'equip fos capaç de mantenir el bon tó que havia mostrat en el període precedent, però malauradament a la segona meitat els grocs ens van oferir la seva 'cara B'. Que el Castelldefels 19-20 és un equip irregular, fins i tot dins d'un mateix partit, ja es pot dir sense embuts que és una evidència, però segurament ahir a Granollers vam ser testimonis de l'encontre on aquest segell d'inconsistència en el rendiment es va manifestar d'una manera més clara. I és que, literalment, als primers 15-20' del segon temps, el Castelldefels va desaparèixer. 

Els locals van sortir amb una 'marxa més', i posant-hi pressió eficaç i molta velocitat tant en les combinacions interiors com en les arribades per banda van desfer completament l'entramat defensiu groc. Als 30 segons Albert Ruiz ja va avisar amb una bona opció a passada interior de Diego Garzón, xut a l'exterior de la xarxa, i només minut i mig després el punt de mira del 17 blanc va resultar molt més 'centrat'. Una fulgurant aparició de Ñito entre línies va permetre l'ex de la FE Grama habilitar Albert Ruiz amb una bona passada curta. Sol, part dreta, el centredavanter local va etzibar un potent colpeig que va acabar per superar Kilian. 2-0. Aquest gol va 'noquejar' completament el Castelldefels, que entre el 47' i el 65' no va existir. L'equip va entrar poc o gens en contacte amb la bimba, patint, i de quina manera, quan no la tenia. Ras i curt, el naufragi va ser total, i el Granollers va 'fer miques' els esforços baixllobregatins. Ñito i Oriol Molins entre línies, Chechu i Diego Garzón per la dreta -que va ser l'ala que va fer veritable mal a la represa- i Albert Ruiz es van 'posar les botes', i amb bon futbol van generar tot un seguit d'arribades i opcions clares que en alguns casos no es van convertir en el 3-0 per ben poc. Oriol Molins (49'), perdonant des de l'àrea petita, en una rematada derivada d'una centrada des de la dreta-, el mateix Molins i Garzón (52') en sengles xuts llunyans en posició propícia o Ñito (54') -colpeig creuat des de l'interior de l'àrea que va fregar el pal- van tenir el 3r amb un Granollers que va jugar a plaer en aquells minuts. De ben segur que Miki Carrillo, si s'hagués tractat de bàsquet, hagués demanat temps mort.

GRANOLLERSUEC2

Superat l'equador el 'xàfec' va remetre una mica, i així el Castelldefels va poder, com a mínim, gaudir d'alguna que altra 'possessió' una mica més llarga, i sense generar grans coses sí que va ser a punt de marcar el 2-1 en la seva primera aparició ofensiva de la represa. Al 67' una bona centrada de Kike Ramírez, que uns minuts abans havia reemplaçat Pedro Bilbao, va comptar, després d'un primer refús, amb la rematada de cap de Dani Sánchez, amb Sergio Fernández fora de porteria. El lateral Chechu, atent, va evitar el 2-1 quan la bimba s'encaminava al fons de la xarxa. Aquesta sorprenent opció podia servir com a punt d'inflexió, ja que encara quedava partit, però al 72' les possibles esperances van quedar esmicolades de soca-rel. Va ser aleshores quan Albert Ruiz va ser objecte d'un clar penal, que ell mateix va transfomar enganyant Kilian. Amb 3-0 i res a perdre Miki Carrillo va esgotar canvis, i al darrer quart d'hora el Castelldefels va tornar a oferir una bona cara. L'energia renovada que van aportar els tres jugadors de refresc -Kike Ramírez, Jaume i Kevin Díaz-, unida a l'estel.lar actuació de Peke van fer que l'equip recuperés embranzida davant un rival, com és lògic, molt còmode amb un 3-0 a favor. i així, i després d'una nova ocasió de Peke (80') -xut de falta que va fregar el pal- i d'un parell d'intents de Kevin Díaz, al 86' arribaria el 3-1, materialitzat, com no, per Peke, qui amb un golàs marca de la casa, prèvia paret a la frontal amb Aumatell, va allotjar la seva 'rosca' a l'exterior de la xarxa. Impressionant moment de forma del vallenc. 7è gol de la temporada. 

Però és que minut i mig més tard l'omnipresent Peke, desencandenat, va fregar el 3-2 en una nova acció individual closa en xut amb 'comba' que, aquest cop, va ser repel.lit per la 'creueta'. El 3-2 li hagués atorgat al matx una dosi extra i inesperada d'emoció, però malauradament no era el dia de la UEC i en ple afegit, gairebé al 93', una transició closa amb rematada a la fusta d'Alejandro Muñoz va ser completada en forma de 4-1 per Oriol Molins, qui una temporada més no falla a la seva cita amb el gol contra la UE Castelldefels. En resum, 4-1 en un partit en què vam gaudir i patir alhora de les dues cares de l'equip. Aquesta irregularitat, de moment, no troba aturador, raó per la qual, sobretot en l'aspecte defensiu, l'equip s'haurà d'esmerçar més i mostrar més cops la seva millor versió si vol augmentar el seu nivell competitiu. Capacitat segur que en tenim.

#SomHiGrocs

 

 

FITXA TÈCNICA

Mpal Granollers, 200 espectadors

EC GRANOLLERS: Sergio Fernández; Chechu, Max Llovera (Víctor Díaz, 46'), Eloi Zamorano, Guillem Pujol, Víctor Morales, Ñito, Oriol Molins, Diego Garzón, Álex Castillo (Arnau Fortuny, 66') i Albert Ruiz (Alejandro Muñoz, 77')

UE CASTELLDEFELS: Kilian; Dani Sánchez, Marimón, Víctor Miranda, Alan, Joel Coch, Ferreira (Jaume, 72'), Peke, Pedro Bilbao (Kike Ramírez, 53'), Sergi Gestí (Kevin Díaz, 72') i Aumatell

Àrbitre: FERNÁNDEZ PÉREZ; TG: Max Llovera // Marimón, Alan, Víctor Miranda, Ferreira

Gols: 1-0: ÑITO (15'); 2-0: ALBERT RUIZ (47'); 3-0: ALBERT RUIZ (p) (72'); 3-1: PEKE (86'); 4-1: ORIOL MOLINS (93')

Llegir 185 vegades Darrera modificació el Dilluns, 11 Novembre 2019 18:43