Tercera Divisió 18-19. Jornada 31. UE CASTELLDEFELS - FC SANTBOIÀ: 2-0. Molt més que 3 punts

 

La UE Castelldefels va obtenir ahir la seva 7a victòria de la temporada 18-19 després de superar en el duel de rivalitat comarcal el FC Santboià. Els de Miki Carrillo, amb dues dianes a la recta final d'encontre, van segellar una victòria treballada i fins i tot patida però també molt necessària i que els permet eixamplar la renda respecte els llocs de descens directe a Primera Catalana. Imatge: Piero Álvarez

 

El Castelldefels domina el primer temps i gaudeix d'algunes ocasions, però el marcador no es mou

La 10a edició del duel de proximitat a Tercera entre Castelldefels i Santboià va deixar-nos el 3r triomf groc en l'històric, trencant així una 'sequera' de triomfs UEC contra els de Joan Baptista Milà, a casa (insistim, a Tercera) que es perllongava des de la temporada 11-12. Amb bon ambient a les graderies, Miki Carrillo va presentar una única novetat a l'onze inicial en relació al disposat a l'Estadi Municipal de l'Hospitalet, caient-ne Juanito en detriment de Pedro Bilbao. L'objectiu, evidentment, no podia ser altre que assegurar 3 punts contra un rival directe la zona baixa i que venia avalat per alguns resultats positius en les setmanes prèvies a la disputa del duel, especialment el triomf immediatament anterior contra el San Cristóbal.

El Castelldefels, conscient del que s'hi jugava, va sortir decidit a fer-se amb el comandament del joc des del principi davant d'un Santboià que va apostar clarament per fer-se fort al darrera -amb una línia de tres centrals i dos carrilers- i poblar el mig del camp. Això va derivar en uns compassos inicials nerviosos, de molta lluita per cada bimba solta i poc control a la medul.lar, guió que evidentment no beneficiava l'equip que teòricament havia d'exercir el domini. I aquest no era altre que la UEC. A poc a poc, però, els nostres van ser capaços de portar el joc cap 'al seu terreny', posant-hi més pausa i paciència un cop recuperaven la 'bimba', i així entre el 15' i el 35' aproximadament van mostrar la seva millor versió. L'hegemonia es va transformar en tot un rosari d'arribades clares als tres quarts, amb Jordi Cano com a gran protagonista de la majoria d'elles, però dissortadament no tantes opcions de perill, ja que com un cop arribàvem a la 'zona decisiva' del futbol, la de finalització, la claredat d'idees disminuïa.

UECSANTBOIA2

Bermúdez (15'), de volea, va ser l'autor del primer xut groc ressenyable, en rematar desviada una primera deixada d'Aumatell. Aquell va ser el punt de partida d'un quart d'hora en què el Castelldefels va posar setge sobre la porteria d'Espinet, gaudint de poques però interessants ocasions clares. El Santboià, arrenglerat al darrera, no era capaç de desplegar-se a la contra, el que va fer augmentar la sensació de domini en clau UEC. Alan (16'), a la sortida d'un córner, va obligar Espinet a dur a terme la seva primera intervenció de mèrit -xut amb poc angle que el porter lleidatà va desviar a córner-, avantsala d'un seguit d'aparicions grogues 'fins a la cuina' que van tenir com a conseqüència la creació de les dues ocasions castelldefelenques més clares del primer període. I totes dues van portar la 'signatura' de Jordi Cano. Al 23', el menut de la nissaga, percudint per l'extrem esquerre, va posar una precisa centrada al cor de l'àrea que Pedro Bilbao, a la mitja volta, no va encertar a enviar al fons de la xarxa en posició propícia. Al 30' va ser el mateix Jordi Cano l'executor de la mateixa, quan després de guanyar novament l'esquena la defensa santboiana, rebent una gran passada a l'espai de Fran Piera, va enviar el xut final, en la seva posició típica i tòpica, lleugrament creuat. 

Als primers 45' els de Piti Belmonte van mostrar escassa acvitat atacant. L'única excepció va ser una llarga cursa de l'ex groc Juanlu pel perfil esquerre (31'), cavalcada que li va permetre d'entrar fins a la cuina, amb poc angle, trobant allà la ràpida sortida del seu ex company Manu Martín, qui va evitar mals majors. Tanmateix, a partir del 35' aproximadament, i malgrat que els intents grocs no cessaven, la realitat és que els visitants van ser capaços de contrarestar un pèl millor el futbol groc, 'espessint-se' tot plegat en una recta final en què no va passar pràcticament res. Al descans, doncs, 0-0.

 

Segon temps molt discret. El partit s'encalla però Sergi Pérez 'obre la llauna' en el moment oportú. Recta final amb ocasions a totes dues porteries fins a la 'sentència' de Jordi Cano

Després d'un final de primer període més aviat gris, els primers 4-5' de la represa semblaven anunciar-nos un aire futbolístic un pèl diferent, ja que el Santboià, cosa que no havia aconseguit en tot el primer període, va ser capaç d'enllaçar un parell de possessions relativament llargues i fins i tot de forçar alguna una arribada ofensiva, en aquest cas de la mà del carriler dret Sergi Caballero, qui apareixent des de segona línia va obligar Víctor Miranda a enviar a córner una centrada prou perillosa (47'). Aquesta embranzida inicial visitant, sorprenent tenint en compte el context anterior, va durar poc, ja que el Castelldefels va ser capaç, després d'aquest primer avís', de recuperar el timó.

Tanmateix, ras i curt, el gruix de la segona meitat, com en roda de premsa va reconèixer el mateix Miki Carrillo, va ser molt i molt discret. Amb l'excepció d'un xut de falta llunyà de Jordi Cano (57') -atrapat sense problemes per Espinet-, la realitat és que els nostres ja no van tenir aquell 'punt d'electricitat' que havien mostrat en algunes fases del primer temps. El ritme va ser baix, predominant les imprecisions, les llargues conduccions de bimba cap al no-res i el 'voler i no poder' d'un Castelldefels sense idees. El pitjor de tot és que amb el decurs dels minuts l'atonia general va augmentar, i entre la calor regnant i la poca activitat que s'albirava que sobre la gespa, el matx va anar 'marcint-se', situació que evidentment la UEC no es podia permetre. Per aquesta raó, el tècnic groc va optar per moure fitxa, introduint sobre la gespa Eric González i Ralph, buscant un pèl més d'arribada des de la mitja punta i una referència més en atac, i sobretot a partir de l'entrada del camerunès, sense fer grans coses, el Castelldefels va ser capaç d'inquietar una mica.

UECSANTBOIA1

De fet, al 71', Ralph, en la seva primera intervenció, va participar en la que va ser, fins llavors, la millor aparició groga del segon temps, quan una incursió des de l'esquerra va acabar amb pilota als seus peus al cor de l'àrea, tot i que envoltat de contraris. La seva deixada final, buscant Rubi, va ser interceptada per la defensa. Tanmateix, i després de molts minuts, el Castelldefels ens oferia novament notícies ofensives, i només 2' més tard vam 'obrir la llauna'. Una falta penjada des del carril dret, el del 8, amb cama esquerra, va ser rematada de cap al fons de la xarxa per Sergi Pérez, qui amb un precís cop de testa va superar per baix Espinet. Quan més encallat semblava l'encontre trobávem l'1-0. Primer gol del central vilanoví amb el Primer Equip de la UE Castelldefels. 

Aquesta 'xarxa', com és lògic, va canviar el panorama. El Santboià no podia resignar-se a la derrota que estava encaixant, i a partir d'aquí va donar un pas endavant, amb la presència sobre la gespa, provinents de la banqueta, de jugadors amb un tarannà més ofensiu. Això va propiciar que prengués més riscos, situació prou interessant per a un Castelldefels que, esperant i sortint en transició, podia disposar de molts espais per a fer mal. I de fet, al 79' vam rondar el 2-0 en una rematada d'Eric González, desviada amb encert per Espinet, que Bermúdez, en el rebot, va enviar per sobre del travesser. En plena recta final els rojos van buscar l'1-1 'a la desesperada', acumulant homes -fins i tot centrals- en posicions atacants, i de fet un d'aquests defensors va gaudir d'una ocasió claríssima -la millor del partit pel Santboià- al 85'. Una pilota frontal, penjada a l'àrea, va ser amortida per Juanlu, facilitant l'arribada de Borges, qui a l'estil 'Alexanco' es va trobar absolutament sol davant Manu. Afortunadament el nostre porteràs, en el seu partit 101 amb la UE Castelldefels a Tercera, va evitar un empat que gairebé es cantava. D'ençà al final, nervis i un punt de bogeria. Ralph (86') va fer lluir Espinet després d'una gran acció personal de Jordi Cano, Pol Ros pel Santboià (88') va enviar un servei de falta fregant el pal esquerre i finalment, al 90'+1, Jordi Cano, amb un gran xut a passada de Ralph, des de l'interior de l'àrea, va aconseguir el seu 7è gol del curs, diana que va esdevenir la sentència.

En resum, doncs, important victòria d'un Castelldefels, especialment valuosa, ja que tots els resultats de la jornada, pel que fa als rivals directes, van acompanyar. Això vol dir que ara mateix, amb 30 punts, el Castelldefels en té 5 de marge respecte el descens directe a Primera Catalana, renda que feia bastants mesos que no acumulava, amb l'afegit que Figueres i Sants, els equips que ens precedeixen, tornen a ser molt a prop. El dissabte vinent, primer dels 3 partits en 8 dies que tenim pel davant, en aquest cas un altre duel de rivalitat comarcal contra el Santfeliuenc a Les Grasses. Enhorabona, nois!

#SomHiGrocs

 

FITXA TÈCNICA

Els Canyars, 400 espectadors

UE CASTELLDEFELS: Manu Martín; Rubi, Sergi Pérez, Víctor Miranda, Alan, Jonathan Ferreira, Bermúdez, Pedro Bilbao (Eric González, 61'), Jordi Cano, Fran Piera (Ralph,70') i Aumatell (Jaume, 80')

FC SANTBOIÀ: Espinet; Sergi Caballero, Max Llovera (Kilian, 86'), Álex Ruiz, Borges, Dani Martínez (Pol Ros, 77'), Hervías (Castellano, 65'), Carlos González, Jota, Guillermo Torres i Juanlu

Àrbitre: BUREU MÉNDEZ; TG: Carlos González

Gols: 1-0: SERGI PÉREZ (73'); 2-0: JORDI CANO (90'+1)

Llegir 404 vegades Darrera modificació el Dilluns, 11 Març 2019 13:29