Tercera Divisió 18-19. Jornada 28. UE SANTS - UE CASTELLDEFELS: 0-2. Tres punts cabdals en el moment idoni

 

La UE Castelldefels va obtenir ahir al Camp de l'Energia de Barcelona, actual casa de la UE Sants, la seva 6a victòria del curs, 2a domicili. Dues dianes grogues a la recta final d'encontre van ratificar 3 punts importantíssims per a un Castelldefels que surt de llocs de descens i guanya el gol-average particular contra un rival directe. Imatges: Piero Álvarez

 

Primer temps creixent en clau groga. El Sants domina el tram inicial, però el Castelldefels acaba el primer temps amb sensacions positives

Les estadístiques hi són per a ser trencades. Això resa un dels tòpics futbolístics i esportius més manegats en els nostres temps, i ahir, al Camp de l'Energia, va arribar a la seva fi una (d'estadística) de prou negativa en clau groga. I és que el Castelldefels mai havia guanyat el Sants, en partit oficial de lliga, de cap categoria, exercint com a visitant. L'estrena, doncs, no podia arribar en millor moment.

Miki Carrillo va presentar 4 novetats a l'onze inicial en relació al que va formar d'entrada contra el Prat, caient-ne Sergi Pérez i Víctor Miranda per sanció, Rubi i Eric González -tocat- en detriment de Juanito, Joel Coch, Alegre i Fran Piera. Per tant, i com veiem, el tècnic groc va haver de conformar una línia defensiva pràcticament nova, quelcom que, per cert, no afectar en negatiu el rendiment en la contenció del nostre equip, que, tot val a dir-ho, va ratllar a un altíssim nivell. Cal dir d'entrada, que en el context d'un primer temps equilibrat, el guió va quedar plenament definit des del cop de xiulet inicial. El Sants va sortir decidit a monopolitzar la bimba davant d'un Castelldefels que esperava les seves opcions per a sortir en ràpida transició. Durant els primers 25' aproximadament els locals van ser capaços d'administrar la bimba amb paciència un cop la recuperaven, prèvia pressió, i d'obrir el camp, amb molta participació dels laterals -Fabregat i Crivillés, formant aquest segon un tàndem insistent per l'esquerra amb Sumarroca- que no dubtaven en incorporar-se a l'atac un cop sí i un altre també. Això va propiciar que el Castelldefels hagués d'estar atent a aquestes situacions, resolent amb bona col.locació i treball col.lectiu, tant de la medul.lar com de la reraguarda, els intents santsencs.

SANTSUEC1

El domini barceloní, però, i com després reconeixeria el mateix Tito Lossio en roda de premsa, no es va acabar de transformar en perill real, i així potser l'opció més clara va arribar al 23', quan després d'una centrada de Fabregat, Sergio Navarro, al cor de l'àrea, no va ser capaç de controlar una interessant bimba que podia haver-lo deixat sol davant Manu. Segurament va ser entre el 20 i el 30' quan el Castelldefels -que ho havia provat de manera tímida amb un cop de cap d'Aumatell al 8' i un xut a la sortida d'un córner de Jordi Cano al 13'-, es va veure més exigit per un rival que buscava amb constància l'àrea contrària, tal i com demostra la doble arribada del 26' per part de Sumarroca -que afortunadament tampoc va controlar bé la bimba quan podia encarar porteria- i Luis Gaudioso -xut llunyà atrapat per Manu-. Superada la mitja hora, però, la UEC va ser capaç d'apaivagar l'embranzida barcelonina, destacant la feina del doble pivot, amb un gran Jonathan Ferreira, ben acompanyat per Bermúdez, i apareixent amb encert i qualitat Fran Piera, qui manegant els temps va ser capaç de posar pausa i triar les millors opcions per a llençar contres. Això va permetre que Jordi Cano aparegués -creuant-se de manera providencial Fabregat i Crivillés, al 30' i al 32' en dues fulgurants 'fuetades' del menut de la nissaga quan encarava l'àrea-, i que al 34' els nostres generéssin la millor ocasió de cap dels dos equips al primer període. Aumatell, amb una intel.ligent passada a l'espai, va habilitar Pedro Bilbao, qui amb molt d'avantatge es va plantar sol a l'àrea, part dreta, però es va adormir un pèl en el moment de la rematada i finalment va assajar un xut no massa potent però col.locat que Yamandú va enviar a córner.

Els darrers 10' més afegit van ser més aviat travats, amb poc futbol i bastantes interrupcions per diferents motius, però amb sensacions positives per part d'un Castelldefels que va tancar el període inicial generant sensació de perill, el que ens permetia afrontar la segona meitat amb un cert optimisme. 0-0 en temps de pausa.

 

 

Sortida en 'tromba' d'un Castelldefels que ronda el 0-1. El Sants intenta respondre, obrint els nostres el marcador amb l'afortunat 0-1. Els locals es queden amb 10 i Fran Piera sentencia de penal

La inèrcia positiva amb què el Castelldefels havia acabat el primer temps es va mantenir inalterable al segon, i de fet els primers 10' de la represa signats per la UEC van ser esplèndids. Els de Miki Carrillo van sortir plenament decidits a buscar el 0-1, amb un futbol ràpid, intens i vertical, i abans del 50' ja havien generat dues ocasions prou clares en les figures de Jordi Cano (47') -qui amb Yamandú fora de posició, en l'intent de refús d'una centrada de Pedro Bilbao-, va enviar el seu xut fregant el pal, i Aumatell (49') -cop de cap en bona posició que no va trobar la col.locació desitjada malgrat la claredat-. 

Els locals van intentar desempallegar-se del domini i les arribades del Castelldefels als volts de l'hora d'encontre, tot i que seguien sense generar perill davant una línia defensiva imperial un cop enfilaven els tres quarts. De fet, un intent de cessió de cap d'Alan, que Manu va haver d'enviar a córner (57'), i la rematada també amb la testa de Mario Cantí, en l'esmentat servei de cantonada, van ser tot el bagatge ofensiu d'un Sants cada cop més incòmode. Així les coses, les transicions castelldefelenques seguien sense cessar, i després d'una nova aparició de Fran Piera (62'), en gran acció individual per la part esquerra culminada amb centrada al segon pal rematada per Pedro Bilbao, xut desviat a córner per Yamandú, i d'una centrada del mateix Pedro (66'), que el porter uruguaià del Sants va atrapar, amb algun problema que altre, quan Aumatell ja tenia la 'canya a punt', va arribar el 0-1.

SANTSUEC2

Gol, tot val a dir-ho, que va comptar amb una sempre desitjable dosi de fortuna. Corria el 70' quan una pilota llarga, buscant el perfil esquerre, va generar un bot molt alt, sempre difícil per a qualsevol defensor. Jordi Cano va córrer a pressionar el previsible cop de cap de Fabregat cap el seu porter, i aquesta acció va generar que el lateral barceloní no calculés del tot bé força i distància, amb Yamandú uns metres avançat, i enviés la seva passada directament cap a porteria. El porter barceloní va intentar evitar el gol 'in extremis' però la bimba va introduir-se sense pressa però sense pausa en la xarxa santsenca. Tot i que inicialment semblava un clar autogol de Fabregat, les imatges televisives han demostrat que Jordi Cano va ser l'últim en tocar pilota, pràcticament sobre la línia, amb l'objectiu evitar que el porter la pugués treure. Per tant aquest va ser el 6è gol de la temporada del menut de la nissaga.

El 0-1 va derivar en una recta final en què va passar absolutament de tot. Al 73' Sumarroca va ser expulsat per doble amonestació, el que podia 'aclarir' encara més el panorama per a la UEC, i així 10 contra 11 l'equip va tenir clar que els 3 punts no es podien escapar i que havia de buscar el 0-2. Lògicament el Sants va fugir d'especulacions a la recerca de l'1-1, el que va permetre el Castelldefels gaudir de més espais i arribar amb molta claredat a l'àrea rival. Jordi Cano (76') amb una rematada alta que finalment va ser córner -en jugada d'Aumatell-, Alan -de cap i a la sortida de l'esmentat córner-, gol salvat sobre la línia per Sergio Navarro, i Ralph (82'), amb una vistosa rematada acrobàtica a centrada de Juanito, van tenir a l'abast un segon gol UEC que va arribar finalment al 84'. Va ser aleshores quan Pedro Bilbao va ser objecte d'un clar penal que Fran Piera va transformar. Primera diana del maresmenc amb la samarreta groga. D'ençà al final, i malgrat la lògica tensió que un partit d'aquestes característiques genera, per la importància dels punts en joc, només destaquem la reaparició de Jaume Aparicio. I és que el migcampista baixllobregatí va tornar a jugar, i per tant a sentir-se futbolista, després d'una llarga absència per culpa de la greu lesió patida al genoll. El seu últim encontre havia estat el recordat matx contra la Montañesa de la 16-17 (maig del 2017). Enhorabona, Jaume!

En resum, gran victòria del Castelldefels, que ahir va mostrar una gran i sòlida imatge col.lectiva en un duel importantíssim contra un rival directe. Tres punts a banda, que evidentment són el més important, cal destacar que també vam guanyar el gol-average particular contra el Sants, quelcom que pot tenir la seva importància al final de lliga. Matinal rodona per a un Castelldefels, que, insistim, està signant una interessant segona volta a nivell quantitatiu (11 punts sobre 21) i qualitatiu. Tanmateix, això no s'atura i diumenge ens espera un rival complicadíssim tal i com ens va demostrar a Terrassa: el CP San Cristóbal. Enhorabona, equip!

#SomHiGrocs

 

FITXA TÈCNICA

Camp de l'Energia, Barcelona, 300 espectadors

UE SANTS: Yamandú; Fabregat (Monfort, 80'), Alberto, Picolo (David Cura, 46'), Crivillés, Guille (Aleix, 80'), Luis Gaudioso, Fran Avilés, Sumarroca, Mario Cantí i Sergio Navarro

UE CASTELLDEFELS: Manu Martín; Juanito, Joel Coch, Alan, Alegre, Jonathan Ferreira, Bermúdez, Pedro Bilbao (Abde, 85'), Jordi Cano, Fran Piera (Jaume, 90') i Aumatell (Ralph, 77')

Àrbitre: REINOSO MANGAS; TG: Picolo, Alberto, Fran Avilés, Guille, Sumarroca (2) // Alegre; TV: SUMARROCA (73')

Gols: 0-1: JORDI CANO (70'); 0-2: FRAN PIERA (p) (84')

 

Llegir 378 vegades Darrera modificació el Dilluns, 18 Febrer 2019 12:49