Tercera Divisió 18-19. Jornada 24. FC ASCÓ - UE CASTELLDEFELS: 3-1. Massa càstig no exempt de polèmica arbitral

 

Després de tres jornades sense perdre la UE Castelldefels va tornar dissabte al camí de les derrotes en el partit disputat a l'Estadi Municipal d'Ascó. Derrota dolorosa, sobretot perquè els grocs van ser força superiors al primer temps, sense aprofitar-ho, davant un Ascó que a la represa va capgirar el tempteig mercè a un polèmic penal. El 3-1, a les acaballes, va situar una diferència definitiva absolutament exagerada.

 

Primer temps de clar predomini groc, sobretot a la mitja hora inicial. Ocasions, dues pilotes a les fustes però 1-1 al descans

La sisena visita de la UE Castelldefels a l'Estadi Municipal d'Ascó en duel de Tercera Divisió, malauradament, va finalitzar com les cinc anteriors, és a dir, sense que el nostre equip fos capaç de guanyar. De fet sobre els 18 punts possibles només n'hem tret un, el de l'empat a 0 de la temporada passada 17-18. Definitivament el conjunt de la Ribera d'Ebre se'ns dóna especialment malament quan exercim com a visitants. Cal ressaltar això sí que en relació a anteriors precedents l'escenari presentava una gran novetat: la superfície de disputa del duel, una gespa híbrida (barreja d'artificial i natural) que ha convertit el terreny de joc asconenc en una autèntica catifa. Impressionant.

Miki Carrillo va presentar una única novetat a l'onze inicial en relació al que havia format 6 dies abans contra el Martinenc, caient-ne Aumatell en detriment d'Eric González. I val a dir que la 'posada en escena' UEC va ser magnífica a Ascó. La primera mitja hora del duel dissabte va ser de clar domini castelldefelenc, ja que els de Carrillo,  molt còmodes, van ser capaços de fer bona la seva intensa pressió i combinar amb encert a la zona ampla, amb molta participació d'homes com Bermúdez, Fran Piera baixant a rebre o Eric González, el que va permetre que aquestes trobéssin els extrems, especialment un Jordi Cano que als primers 45' no va tenir aturador. Tant és així que abans del 10' el Casteldefels ja havia gaudit de dues ocasions prou clares pel 0-1. Fran Piera (4') va fer lluir Eudald, dels destacats a l'Ascó, amb un xut amb l'esquerra que el porter local va enviar a córner, opció que va ser el preludi del primer xut al pal mariner, protagonitzat per Jordi Cano (5'), qui a la sortida en curt de l'esmentat córner va sorprendre tothom amb un xut de 'rosca' que es va estavellar a la fusta amb Eudald batut. Jugada 'pastada' a la que el menut de la nissaga va protagonitzar a Llagostera. 

ASCOUEC21

L'Ascó va intentar reaccionar a còpia de possessió i algun que altre servei a pilota aturada com per exemple el córner que va generar la seva primera rematada a porta, obra de Josep Ramón (8'), amb un cop de cap que es va perdre lleugerament desviat, però el Castelldefels va seguir 'al seu ritme', mostrant-se tremendament vertical i encertat un cop recuperava la bimba a la 'sala de màquines' i així al 16' va gaudir d'una nova ocasió immillorable, en aquest cas en el cap d'Alan, qui a la sortida d'un córner, sol al segon pal, no va poder superar Eudald, gairebé contra pronòstic i quan ja gairebé es cantava el gol. Gran intervenció, tot val a dir-ho del porter verd. Dos minuts més tard, i en un altre córner, Alan sí que va enviar la pilota al fons de la xarxa, sent anul.lat el gol per pressumpta posició de fora de joc, bastant dubtosa per cert, després de veure les imatges televisives. Donat el domini que exercia el Castelldefels la realitat és que semblava molt més a prop el 0-1 que no pas l'1-0, ja que els nostres havie gaudit de 3 ocasions immillorables, incloent-hi un pal, i l'Ascó pràcticament no havia generat perill real, però, coses del futbol, el primer xut ebrenc entre els pals va significar l'1-0.

Corria el 27' quan una passada llarga de Peke buscant el punta local Víctor Bertomeu, va trobar l'ex jugador de la Pobla, qui controlant la bimba, potser amb massa comoditat entre els centrals, va encarar la porteria de Manu amb la seva potència habitual batent-lo amb un xut ras i creuat. Afortunadament la reacció groga va ser ràpida. Ja que havien passat poc més de dos minuts i mig quan es va fer justícia. Una contra derivada d'un servei de falta favorable als asconencs en camp groc va ser ben conduïda per Eric González, qui habilitant Jordi Cano per la part esquerra va permetre en Jordi encarar Eudald i assajar un xut ras i creuat que va ser impossible d'aturar per al porter local. Es feia justícia. L'1-1 va esperonar encara més un Castelldefels que va viure 5-6 minuts d'embranzida, i de fet al 34' la 'fusta' es va tornar a creuar en el camí mariner quan després d'una passada llarga, Jordi Cano, guanyant per enèsim cop l'esquena a la defensa, es va plantar davant el porter, enviant una potent gardela al pal, sense que el rebot 'viatgés' al fons de la xarxa ni fos aprofitat per cap company. Mala sort. D'ençà al descans el joc es va equilibrar una mica, efectuant Pato (36') l'únic intent ressenyable a la sortida d'un córner, perdent-se per sobre del travesser. En temps de pausa, 1-1, resultat injust per a un Castelldefels que havia estat força superior i que havia gaudit de 5 ocasions claríssimes -dues fustes incloses-, a banda d'un gol anul.lat, repetim, força dubtós. 

 

Segon temps més igualat. La jugada 'clau' arriba al 62', amb un penal no exempt de polèmica. El Castelldefels ronda el 2-2 però no el troba i l'Ascó tanca el partit amb el 3-1 en la darrera jugada

Superada la pausa, l'aire del joc va ser diferent. Sense fer grans coses, l'Ascó va sortir un pèl més actiu, amb i sense pilota, apareixent molt més que al primer temps homes com Peke o Masqué, futbolistes de coneguda qualitat per a la categoria. I així al 48', en una acció 'estranya' i plena d'errades grogues a l'hora de refusar, els locals van ser a prop del 2-1 en una acció que va acabar en xut des de l'interior de l'àrea de Masqué, 'mossegat' i desviat, que això sí va generar un refús, en posició immillorable, que Marcel Messeguer, contra pronòstic, no va saber aprofitar. Ensurt enorme.

El conjunt groc, tot i intentar-ho, no va tenir la fluïdesa mostrada al primer temps amb pilota als primers 20-25', i de fet als segons 45' el joc es va desenvolupar fonamentalment en camp visitant. Encara que de perill real els amfitrions no en creaven gaire -tret de l'opció esmentada al 48-, sí que podem dir que a còpia de faltes i córners van ser capaços de trepitjar amb molta més asiduïtat que en el període precedent els tres quarts ofensius. Tocava defensar-se amb ordre i no concedir errades. I en aquesta dinàmica ens trobàvem quan al 62' va arribar la jugada que va canviar, sens dubte, el signe del partit. Una interessant passada profunda de cullera de Peke va habilitar Xavi Toldrà, qui controlant la bimba des de l'esquerra de l'àrea va buscar una passada enrera. Aquesta va ser interceptada per l'acció defensiva de Rubi, 'tall' que va acabar convertint-se en penal. I perquè diem això? Doncs perquè Albelda Bárcena inicialment havia assenyalat córner però curiosament l'assistent que cobria l'atac verd, que era tot just a l'altre extrem, va 'avisar' el col.legiat sobre les possibles mans del lateral groc a l'hora de contactar amb la bimba. Decisió bastant 'estrambòtica', tot val a dir-ho, perquè es va imposar el criteri de l'assistent que era, com a poc, a 40-50 metres de la jugada, per sobre del de l'àrbitre, que hi era a la vora i no l'havia entès com a tal. Surrealista. Evidentment les prostes grogues van ser vehements, però els 11 metres van ser inamobiles i així Víctor Bertomeu va superar Manu en el llençament del penal amb un xut ras i ajustat que el porter groc, això sí, va endevinar.

ASCOUEC31

El gol, sobretot per com va arribar, va deixar 'estabornit' uns minuts un Castelldefels que al 67' va ser a punt d'encaixar el 3-1 després d'una acció col.lectiva amfitriona iniciada des de la dreta per Víctor Bertomeu i closa amb un ajustat xut al pal per Peke. Tanmateix, superat l'equador del segon temps encara quedava molta 'tela per tallar' i érem conscients que el nostre equip tindria una segona embranzida. I així va ser. L'Ascó, que fins dissabte no havia obtingut cap victòria local, a partir del 70' va començar a 'recordar' molts dels partits anteriors -començant per l'últim- en què havia perdut 1 o 3 punts als minuts finals, quelcom que el Castelldefels va llegir de manera adient per a estirar línies i apretar, especialment al darrer quart d'hora, generant novament un bon grapat d'ocasions, algunes d'elles prou clares. Jordi Cano (72') va 'obrir foc' amb un xut de falta desviat per Eudald; Alan (75') no va encertar amb una volea al segon pal a centrada de Pedro Bilbao, i el mateix Pedro Bilbao -de volea- i Jordi Cano -centrada-xut que es passeja- en la mateixa acció (84') també van tenir el 2-2. L'Ascó, especialment als darrers 10' més estava afegit romania arrenglerat a la seva parcela buscant d'aguantar el 2-1 i teixir alguna contra -l'única en aquells minuts va acabar en xut desviat de Xavi Jaime-. Els nostres, però, ho van intentar fins al darrer alè, i de fet a l'afegit es van quedar novament a les portes del gol, en una ocasió claríssima, la millor del segon temps, quan al 92' Aumatell, avançant-se a l'acció defensiva, no va poder enviar al fons de la xarxa una passada llarga d'Alan. Eudald, novament providencial, va evitar el 2-2 quan ja gairebé el celebràvem. Aquell va ser el 'cant del cigne' d'un Castelldefels que, per acabar-ho d'adobar, va encaixar el 3-1 en la darrera jugada del partit, transició conduïda per Xavi Jaime que el debutant Revi va enviar al fons de la xarxa.

En resum, injusta derrota d'un Castelldefels, que per futbol i ocasions va merèixer molt més, però el desencert de cara a porteria i una decisió arbitral, si més no discutible, van deixar-nos sense punts. Les sensacions quant a joc, però, van ser bones i ara toca aixecar-se i pensar en el proper partit, a disputar diumenge als Canyars contra la UE Figueres.

#SomHiGrocs

 

FITXA TÈCNICA

Municipal d'Ascó, 150 espectadors

FC ASCÓ: Eudald; Riki, Josep Ramon, Pato, Joan Domingo, Artur Gòdia, Peke, Toldrà (Revi, 64'), Marcel Messeguer (Xavi Jaime, 80'), Masqué i Víctor Bertomeu (Sardà, 76')

UE CASTELLDEFELS: Manu Martín; Rubi (Juanito, 83'), Sergi Pérez, Víctor Miranda, Alan, Joel Coch, Bermúdez, Pedro Bilbao, Jordi Cano, Eric González (Aumatell, 62') i Fran Piera (Santi Triguero, 73')

Àrbitre: ALBELDA BÁRCENA; TG: Marcel Messeguer // Víctor Miranda, Eric González

Gols: 1-0: VÍCTOR BERTOMEU (27'); 1-1: JORDI CANO (30'); 2-1: VÍCTOR BERTOMEU (p) (62'); 3-1: REVI (93')

Llegir 431 vegades Darrera modificació el Dilluns, 21 Gener 2019 13:03