Gran inici groc amb ocasions claríssimes. El joc s'equilibra i Manu exerceix de 'salvador' amb una gran aturada abans del descans 

10 d'abril del 2005. Aquesta data era fins ahir la de la primera i única victòria del Castelldefels contra el Sant Andreu en lliga al Municipal d'Els Canyars (3-1, amb dianes dels sempre mítics Jordi Bisbal, per partida doble, i Òscar Aldrich). 13 anys després la UEC 18-19 ha emulat la dirigida aleshores per Ferran Manresa, sumant 3 punts d'or, 'balsàmics' com resa el tòpic periodístic, que a més trenquen una dinàmica que començava a ser preocupant per les alçades de campanya en què ens trobem. Val a dir, com a curiositat estadística, que aquell curs 04-05 el Sant Andreu, amb 'Chechu' Soldevila a la banqueta, va acabar ascendint a Segona B. 

Miki Carrillo va presentar tres novetats a l'onze inicial en relació al que havia format set dies abans a l'Olímpic de Terrassa, caient-ne Pedro Bilbao, Juanlu i Kike Ramírez per decisió tècnica en detriment del debutant Xavi Manrique, Aumatell i Jordi Cano. Aquestes permutes van derivar igualment en un canvi tàctic respecte les jornades precedents, ja que els grocs van tornar al sistema de tres centrals i dos carrilers -línia de 5 defensiva-, amb l'objectiu de dificultar al màxim les evolucions d'una esquadra plena de talent.

El Castelldefels va signar una excel.lent posada en escena, segurament la millor del curs fins ara, i molt més 'endollat' des de l'inici va generar dues ocasions claríssimes abans del 5'. Jordi Cano, aprofitant una gran centrada d'Alegre (2'), es va quedar sol davant Segovia, topant amb la valenta intervenció del porter visitant en l'ú contra ú, qui va evitar amb els peus l'1-0. Però és que dos minuts més tard l'ex de Cornellà, L'Hospitalet, Llagostera o Vila-Real B es va aliar amb la fortuna quan una ràpida aparició de Rubi des del carril dret va acabar en centrada-xut que després d'anar-se 'tancant' es va estavellar a la fusta. Els visitants, amb poca 'activitat' als primers 15-20', en què la UEC, tot i les ocasions marrades va sentir-se força còmode, van millorar superat l'equador, gràcies fonamentalment a una major paciència i precisió amb la bimba i també a la mobilitat d'homes com Josu o Ferran Jutglà. El Castelldefels, però, va ser l'equip que va generar més sensació de perill durant la primera mitja hora, tal i com demostren un parell d'intents d'Aumatell, minuts 15 i 25' -en el primer cas, amb un xut llunyà que no va sortir gaire lluny del pal esquerre de Segovia; i en el segon amb un intent de vaselina amb cama esquerra que va ser menys inquietant del que s'intuïa-. Durant el primer terç d'encontre, només un xut de falta de Josu (24'), molt alt, ens va donar notícies ofensives ressenyables dels de Mikel Azparren.

Amb el decurs dels minuts, però, el domini territorial andreuenc es va accentuar, especialment entre el 35 i el 45', i malgrat que les arribades als tres quarts ofensius van ser freqüents només Josu (39') -el millor barceloní del partit- va generar inquietud amb una rapidíssima incursió per l'ala esquerra -fins a la cuina- closa amb passada final enrera que no va trobar rematador per ben poc. Així, i quan tot s'encaminava al descans sense gols, al 44' va tenir lloc el primer dels dos duels directes entre Ton Alcover i Manu Martín. Érem a punt d'arribar al temps reglamentari quan un gran servei de falta del '10' visitant va comptar amb l'espectacular resposta d'un Manu, que 'volant' literalment va desviar una bimba, que, a mitja alçada, tenia intenció d'allotjar-se a prop de l'escaire. En la nostra humil opinió ahir van mesurar forces 2 dels 3 millors porters de la categoria, i en Manu va tornar a brillar amb llum pròpia. 

Primers minuts de pressió i arribades visitants, el Castelldefels no cedeix, obre el marcador de penal i resisteix amb enteresa fins a ratificar 3 punts necessaris

Superada la pausa, el Sant Andreu va sortir decidit a buscar la porteria groga sense embuts i per la via ràpida, i així, ja des del cop de xiulet inicial de Rodríguez Díaz, els d'Azparren van semblar posar-hi una 'marxa més' que als 45 anteriors. Aquesta sensació es va plasmar en fets tangibles gràcies a dues bones opcions als minuts 48 i 52'. La primera, amb els mateixos protagonistes que a la del 45' -Ton Alcover i Manu Martín-. Un nou xut de falta del migcampista visitant, més proper a porteria que el del primer temps, va comptar amb l'excel.lent resposta del nostre porter, qui llençant-se amb agilitat va desviar prou la bimba com perquè s'estavellés a la fusta i no acabés al fons de la xarxa. Al 52' va ser Josu qui, en acció individual pel bell mig de l'atac, va arribar pràcticament a la frontal de l'àrea, amb pilota controlada, enviant el seu xut final lleugerament desviat. Josu, omnipresent en aquells minuts, i Víctor Alonso (55' i 59') seguien avisant, fent-ho amb sengles arribades que la defensa groga va resoldre amb eficàcia i serenor.

El domini visitant anava 'in crescendo' quan superàvem l'hora d'encontre, raó per la qual Miki Carrillo va entendre que necessitava 'cames fresques' a la medul.lar, i així va donar entrada el jove Adri Guica en el lloc d'Eric González. Aquesta permuta va permetre l'equip 'prendre aire' donat el major 'recorregut' en l'aspecte físic -centralitzat ahir en les tasques de contenció- de l'Adri, i així, entre canvis, amonestacions i interrupcions diverses el Castelldefels va ser capaç de contrarestar sense patir tant el 'monopoli' rival de la bimba, 'monopoli' d'altra banda buscat per a tenir espais i sorprendre a la contra. Segurament en l'impasse del segon temps en què succeïen menys coses, va arribar l'acció decisiva. Al 72', un atac groc pel perfil esquerre va acabar amb una passada d'Aumatell que Jaume Villar va interceptar amb la mà, segons el criteri del col.legiat, de manera voluntària. El mateix Aumatell va assumir la responsabilitat, enganyant Segovia.

El gol, absolutament inesperat tenint en compte el context general en el que s'havia desenvolupat el segon temps, va enfortir un Castelldefels que no volia perdre en cap cas l'inmens botí obtingut, i a partir d'aquí va tocar agrupar-se encara més en la contenció i sobretot treballar a dojo. Azparren, amb l'entrada de Carlos Martínez abans del gol, i la posterior de Kuku, va apostar per acumular homes en la línia d'avantguarda, el que unit al domini territorial va propiciar que els darrers 10' més afegit fossin de 'setge' sobre l'àrea amfitriona, però la realitat és que malgrat que de faltes laterals, serveis de cantonada i serveis de banda executats per Elhadji -que com ja sabem són 'córners encoberts'- n'hi va haver uns quants, de perill real a la recta final els quadribarrats en van crear poc, ja que el Castelldefels, fent un esforç impressionant, resolia totes les situacions que podien resultar inquietants. Els nostres van gestionar la renda amb ofici, i de fet en l'afegit van gaudir de dues bones situacions a la contra per ampliar-la, amb una aparició d'Adri Guica, després d'un imprecís refús amb el peu de Segovia (92'), i un altra de Kike Ramírez (94'), closa, aquesta sí, amb xut final atrapat en dos temps pel porter.

En resum, importantíssima victòria d'un Castelldefels que, com resa també el tòpic, va prendre un més que necessari 'baló d'oxígen' en un moment 'clau' de la temporada. Esperem que aquest triomf segueixi esperonant l'equip en aquest tram final de primera volta, començant pel partit de dissabte a Llagostera, on el nostre equip hi tornarà 8 anys després de la seva darrera visita (novembre 2010). Enhorabona per la gran feina feta, equip!

FITXA TÈCNICA

Els Canyars, 400 espectadors

UE CASTELLDEFELS: Manu Martín; Manrique, Sergi Pérez, Alan, Rubi, Alegre, Joel Coch, Bermúdez, Eric González (Adri Guica, 60'), Jordi Cano (Kike Ramírez, 80') i Aumatell (Pedro Bilbao, 87')

UE SANT ANDREU: Segovia; Jaume Villar, Joan Noguera, Carroza, Juanan, Víctor Alonso (Kuku, 80'), Ton Alcover, Felipe Sa (Carlos Martínez, 69'), Ferran i Elhadji

Àrbitre: RODRÍGUEZ DÍAZ; TG: Joel Coch, Manrique, Alan, Rubi, Juanlu (banqueta) i Dani Gómez (segon entrenador Castelldefels) // Víctor Alonso, Elhadji, Josu

Gol: 1-0: AUMATELL (p) (72')