Jornada 8. UD VILADECANS - UE CASTELLDEFELS: 1-0. Estavellats contra els pals

La UE Castelldefels va encaixar dissabte a Viladecans la seva tercera derrota consecutiva, tercera en quatre partits a domicili, en la seva primera visita oficial a la veïna localitat en gairebé 25 anys.

 

Si al camp del Jesús i Maria i contra el Balaguer a casa l'equip va pagar amb escreix les errades comeses, algunes molt severes, contra el conjunt de Campillo els grocs es van estavellar contra la mala sort -dues pilotes a la fusta- i el desencert, ja que van gaudir de moltes ocasions clares per haver estrenat el seu caseller sense que en cap cas la pilota entrés. El castelldefelenc David Rosa, en un dels pocs apropaments blanc-i-vermells del matx, va deixar els 3 punts a casa. IMATGES: ANDRÉS BURGOS. 

 

LA CRÒNICA

El duel comença equilibrat, però al tram final el Castelldefels apreta i s'estavella contra el pal. La pilota no vol entrar

Com comentàvem en la prèvia ens havíem de remuntar al desembre del 1990 per trobar l'últim enfrontament entre Viladecans i Castelldefels amb punts en joc. Corresponia al grup 3 de la Primera Regional. Molt ha 'plogut' des d'aleshores per a uns i altres, retrobant-se dissabte en un partit força especial, corresponent en aquest cas a una altra Primera, la Catalana, i al seu grup 2. Ple de vells coneguts, el Viladecans és dirigit des de la banqueta per en David Campillo, castelldefelenc i brillant jugador del nostre club tota la vida fins que les lesions el van apartar de la pràctica activa sent jugador del Castelldefels B de Segona Regional. Quatre jugadors amb passat groc -el porter Álex Sánchez, Edgar, Borja i Gerard Martínez 'Geri'- i altre un castelldefelenc il.lustre com David Rosa van formar d'entrada per mesurar forces davant un Castelldefels que només va presentar tres canvis a l'onze inicial respecte al del Balaguer, caient-ne el 'tocat' Marc Ramírez, Alegre i Mario, també amb problemes físics, entrant en els seus llocs Planagumà, Juanito i Raúl Cortezón

El tram inicial d'encontre va ser força equilibrat. Els locals pretenien controlar més i millor la possessió que un Castelldefels aplicat en la pressió i la concentració defensiva, faceta aquesta última que calia millorar en relació als dos partits precedents. Així el primer terç d'encontre no va tenir un dominador clar, ja que l'acumulació d'homes en pocs metres feia complicat que la precisió en les entregues s'imposés, i així només a pilota aturada ambdós equips aconseguien crear certa inquietud. Caste (11') pels locals -intent de gol olímpic al que va respondre Planagumà- i un seguit de rebots (12') derivats d'un córner servit per Jairo a l'àrea contrària, refusats amb problemes pels amfitrions, van ser els primers avisos. Amb tot, i amb el decurs dels minuts, la dinàmica del matx va semblar afavorir un Castelldefels que, seriós defensivament, va ser capaç de trobar quelcom que en les primeres 7 jornades pràcticament no havia tingut: joc entre línies. La presència de Raúl Cortezón a la mitjapunta, jugador d'enorme talent i coneixement del futbol, va fer que els grocs progressivament 'allarguéssin' les seves 'posessions', i així un cop recuperaven la 'bimba' trobaven la manera, si més no, d'apropar-la amb creixent perill i criteri a la porteria defensada per l'entranyable Álex Sánchez.

Uri Fernández (19'), després d'una pilota que ell mateix havia lluitat per forçar un córner, va rematar a les mans d'Álex Sánchez, avantsala del que vindria superada la mitja hora. El quart previ al descans va ser d'absolut domini visitant, gaudint els nostres de fins a 4 inmillorables ocasions per avançar-se al marcador. Cap d'elles va entrar. Al 33' Jairo, amb un excel.lent colpeig de falta, va enviar la pilota a la creueta després que el seu company al futbol base groc Álex, la toqués amb la punta dels dits quan gairebé es cantava el gol. Fantàstics els dos jugadors del nostre planter. El refús, per cert, no el van poder aprofitar ni Marc Martínez ni Uri Fernández; al 35' Javi Calvo, de cap, va enviar la pilota fregant el pal esquerre de la porteria local en posició inmillorable; al 40', novament Jairo, també de cap, va 'perdonar' el 0-1 rematant excessivament alta, sol gairebé en àrea petita, una gran centrada de Dani Romero des de la dreta; i al 43' Cortezón -magnífic en aquell tram- va enviar una altra pilota a la fusta, en aquest cas al travesser, mercè a un xut llunyà que es va anar enverinant. D'aquestes quatre el més normal és que n'entri una. No va ser el cas. Un xut d'Aaron Adams, pels locals, que es va perdre força alt, va posar l'epíleg d'un primer temps en què la UEC va desenvolupar un bon futbol als darrers 15-20 minuts i va generar ocasions clares, però la 'bimba' no va voler entrar.

 

 

David Rosa avança els locals a la sortida d'una falta lateral. Al Castelldefels li costa però al tram final torna a gaudir d'ocasions claríssimes. Álex Sánchez tanca la pròpia porteria a 'pany i forrellat'

El futbol té diverses lleis 'no escrites' que en bona part dels casos s'acostumen a complir. Una de les més 'corejades' és la que diu que "qui perdona, ho acaba pagant", i això és exactament, i amb tota la cruesa possible, el que va ocórrer dissabte. La primera acció atacant destacable del segon temps, una falta situada al carril del 10 i executada per Caste, va acabar al segon pal, on aprofitant la badada defensiva general David Rosa va controlar sol, superant Planagumà amb un xut creuat imparable. Un cop més una falta evitable, i un cop més la manca de concentració defensiva en una pilota aturada li van costar molt cares al Castelldefels.

Els grocs van acusar, i de quina manera el cop, ja que el Viladecans, en el seu segon xut entre pals -a banda de l'intent de gol olímpic de Caste- havia fet diana. Sí que és veritat que al 58' Cortezón va gaudir d'una claríssima opció per a empatar, quan després d'una gran acció col.lectiva es va plantar sol per la part dreta de l'àrea i a l'últim moment, en lloc de xutar quan ho tenia tot de cara, va buscar una passada de la mort que no va rematar ningú, però aquella opció va esdevenir malauradament aïllada durant el gruix d'un segon temps que va ser de 'voler i no poder' en clau groga.

 

El Viladecans, còmode amb la renda adquirida, va gestionar-la força bé en línies generals, defesant-se amb ordre i sacrifici per part de tots els seus jugadors vers un Castelldefels que va anar introduint permutes amb tarannà ofensiu -Alegre, Biyong i Miki Gustà- a la recerca d'un empat que segurament mereixia. Superat el darrer quart l'emoció presidia el joc i el Castelldefels no volia dir-hi la seva darrera paraula, i a fe que no la va dir. Miki Gustà, que al 71' havia reemplaçat Varese, va signar un excel.lent quart d'hora final, i amb la seva espurna i velocitat va crear molt més perill del que el quadre groc havia generat arran del gol de David Rosa. Al 80' va 'caçar' una pilota a l'espai, plantant-se sol davant Álex, però en l'ú contra ú el porter castelldefelenc del Viladecans va guanyar la partida, evitant l'empat a 1. Tres minuts més tard, 83', mateixos protagonistes. Gustà va provar-ho aquest cop de volea després d'una pentinada de Biyong, enviant la pilota a córner un Álex pletòric. No hi va haver manera. 7 ocasions prou clares de gol, cap pilota a la xarxa. Així era impossible puntuar, malgrat els evidents mereixements, i no es va aconseguir.

Dura derrota final d'un Castelldefels que va caure davant un pràctic i treballat Viladecans, també necessitat, i que va mostrar l'encert que no va tenir una UEC molt desafortunada de cara a la porteria rival. Toca aixecar-se i intentar trencar la dinàmica aquest proper diumenge al #derbiCastell_Vista. SOM-HI UE CASTELLDEFELS!

 

FITXA TÈCNICA

UD VILADECANS: Álex Sánchez; Edgar, Borja, Vea, Geri, Lerín, Caste (Miguel, 58'), David Rosa (Ahmed, 75'), Aarón, Iván (Marcos Montoya, 58') i Fran Orellana (Brinquis, 70')

UE CASTELLDEFELS: Planagumà; Juanito, Javi Calvo, Marc Martínez (Alegre, 67'), Francis, Varese (Miki Gustà, 71'), Joan Roig, Dani Romero, Jairo, Raúl Cortezón i Uri Fernández (Biyong, 67')

Àrbitre: ÁLVAREZ MOLINA; TG: Álex Sánchez, Vea, Borja, Geri, Lerín // Juanito, Francis, Marc Martínez

Gol: 1-0: DAVID ROSA (51')

 

MINUT 91

 

DAVID CAMPILLO: Entrenador UD Viladecans. "El plantejament del Castelldefels ha estat molt bó i ens ha impedit desenvolupar el nostre joc habitual, raó per la qual no ens ha quedat un altra que optar pel joc més en llarg, en el que no hi teníem res a fer. Al final de la primera part han tingut 3-4 ocasions molt clares però no han entrat i a la segona crec que hem controlat millor la situació i el gol de David Rosa ens ha donat tranquil.litat. Amb els diferents canvis i el doble pivot ja no hem patit tant, tot i que ells han apretat fins al final, cosa que evidentment ens esperàvem, però hem resistit i hem obtingut una important victòria. A la primera part el joc de Cortezón, jugador de molta qualitat, ens ha fet mal entre línies, i tot i que havíem preparat el partit per incomodar el seu joc i el de Joan, no hem acabat d'estar bé en aquest sentit i ens ha tocat defensar i fer-ho amb ordre. Ho hem aconseguit i després de l'1-0 hem resistit força bé. Són 3 punts que ens reforçaran moralment. Penso que fins ara teníem menys punts del que havíem merescut, però no ens hem de marcar objectius generals sinó pensar partit a partit que és l'únic camí que funciona en aquesta categoria. No puc amagar que ha estat un partit especial per mi. Era el primer cop que m'enfrontava al Castelldefels en partit oficial i ha estat una sensació diferent després de tants anys defensant la samarreta groga com a jugador i fins i tot com a entrenador. Estic content per la victòria perquè també es demostra que els entrenadors de casa podem fer les coses bé, i la veritat és que no ha estat un partit com els altres".

 

 

MIKI CARRILLO: Entrenador UE Castelldefels. "Derrota molt dura, sobretot per la injustícia del resultat. Penso que a partir del 25' hem controlat el joc, en alguns moments amb claredat, i hem creat un munt d'ocasions clares de gol, sobretot abans del descans, però entre els pals i el nostre propi desencert no hem estat capaços de transformar-ne cap i això ho hem pagat car, ja que el Viladecans, en una de les poques ocasions que ha tingut en tot el partit, ha marcat el gol. El joc que hem desplegat avui no ens ha fet mereixedors de la derrota, perquè penso que en línies generals hem estat bastant bé, però el futbol no són mereixements sinó gols, i si no aprofites les ocasions després toca patir. Evidentment després de tres derrotes seguides la situació és incòmoda. Tots voldríem estar millor del que ho estem ara mateix, però les coses són com són i toca aixecar-se i treballar. Sincerament crec que han estat tres derrotes bastant injustes, inclosa la del Jesús i Maria, en què després d'una primera part molt dolenta, a la segona vam rondar l'empat quan pitjor ho teníem. Contra Balaguer i avui no hem fet partit per acabar sense punts, però la realitat és que no hem rascat res. Ara toca treballar amb tranquil.litat i preparar el partit de diumenge, que evidentment serà especial. El Vista Alegre és un equip amb jugadors de qualitat, que té arguments per fer mal a qualsevol rival, com pràcticament tots en aquesta categoria, i que afrontarà el partit, com nosaltres, amb ganes i motivació màximes per l'ambient que segur que es viurà al camp. Esperem que es vegi un bon espectacle futbolístic". 

Llegir 2182 vegades Darrera modificació el Dimarts, 03 Novembre 2015 07:05