Segon empat consecutiu, segon també a casa, per a la UE Castelldefels, que ahir no va poder alterar el resultat inicial en la visita del Cerdanyola al Municipal d'Els Canyars. El partit, com és habitual en els duels de banquetes entre els germans Carrillo, va ser molt equilibrat, tot i que enguany amb poques ocasions clares de cara a les porteries rivals, raó per la qual el tempteig definitiu s'adiu força al que es va viure.

La UE Castelldefels va obtenir ahir al migdia el seu 5è empat de la temporada en la visita del Vilafranca als Canyars. Dejà vú futbolístic el que vam viure al Carrer Església ja que el partit va tenir exactament el mateix desenllaç que el duel entre grocs i penedesencs de la 17-18: 1-0 groc ben entrada la segona meitat i empat a 1 quadribarrat a les acaballes, ahir concretament al 93'. Cruel i injust desenllaç en clau local.

La UE Castelldefels va encaixar ahir a Cambrils la seva sisena derrota de la temporada, cinquena a domicili, a casa del Reus B. Després d'un primer temps equilibrat i amb poques ocasions, el segon va ser més 'mogut', especialment la recta final, en què arran del 2-0 va arribar la reacció groga en un final prou intens que no va tenir el premi de l'empat

La UE Castelldefels va encaixar ahir al Joan Baptista Milà de Sant Boi la seva cinquena derrota de la temporada, tercera a domicili, en el duel de rivalitat comarcal que va enfrontar rojos i grocs a camp roig. Dos gols amfitrions al primer temps van decidir la sort d'un matx en què els nostres van estar lluny del seu millor nivell competitiu. Imatges: David Ferrer (FC Santboià)

La UE Castelldefels va sumar per fi la seva primera victòria de la temporada, en el duel que el va enfrontar ni més ni menys que el CE L'Hospitalet. En el duel de 'pols oposats' va saltar la teòrica sorpresa gràcies al seriós encontre signat pels de Miki Carrillo, que van saber contrarestar el joc posicional d'un equip ple de talent, sentenciant a les acaballes amb un autèntic golàs de Kike Ramírez. Imatges: Ana Armengol, Dani Martínez i David Cantero. 

Primer temps equilibrat. Jordi Cano pot obrir el marcador d'entrada, avantsala d'un primer temps equilibrat, amb poques ocasions i marcat pel gran treball en la contenció groga

La cinquena visita del CE L'Hospitalet al Municipal d'Els Canyars ens va deixar com a 'regal' la històrica primera victòria groga. Guanyar sempre és important i positiu, però aconseguir-ho en una situació com la que vivia el Castelldefels -que no vencia un partit oficial des del mes de març-, té indiscutiblement un valor afegit, tant pel fons -trencar una dinàmica negativa-, com per la forma -fer-ho superant un dels grans aspirants 'a tot' de la lliga-. Miki Carrillo, després de tres derrotes consecutives, va plantejar no només canvi d'homes -Adri Guica, Pedro Bilbao i Santi Triguero van deixar els seus llocs en l'onze Alan, Gibert i Aumatell-, sinó també i sobretot d'esquema, ja que la UEC va apostar pels tres centrals i els carrils llargs, ocupant les ales de 'recorregut constant' Rubi i Alegre, amb la idea de dificultar les combinacions interiors de l'Hospitalet i reforçar un eix central que en les darreres jornades estava patint, i de quina manera.

El guió de tot plegat, doncs, va quedar clar des del principi, i així la UEC va sortir decidida a fer-se forta en la zona ampla, amb les línies molt juntes, i la nítida idea de cercar les recuperacions que permetéssin llençar ràpides transicions. El domini de la 'possessió', evidentment, va ser patrimoni hospitalenc. I aquest 'full de ruta' va ser a punt de triomfar per la via ràpida, ja que en un dels primers atacs de l'encontre, una recuperació de Gibert va permetre el 10 groc habilitar Jordi Cano, qui sol per la dreta de l'àrea es va plantar davant Aliaga. El seu xut final el va treure el porter (3'). Aquest primer ensurt va fer espavilar aviat el conjunt de Xavi Molist, que a partir d'aquí va accentuar el domini posicional tot i que, val a dir-ho, amb poca profunditat superada la divisiòria, ja que els nostres estaven molt ben plantats i no oferien escletxes. Les bandes van tenir molt de protagonisme ofensiu als primers 45', especialment la dreta en tots dos conjunts, ja que homes com Rubi en clau local o David Jiménez en la visitant van tenir significatiu protagonisme, especialment en el tram central. Tanmateix, els nostres aguantaven ben col.locats i sense patir, amb uns pivots -Bermúdez i Carlos Martínez- que eren a tot arreu, i una línia de centrals que no concedia ni mitja errada. Una mostra clara del que diem és que la primera ocasió veritablement ressenyable de l'Hospi va arribar al 32' quan Manu Martín va desviar amb una bona estirada un xut ras de Cristian Alfonso des de la frontal.

El tram final de la primera meitat va ser intens i tremendament canviant climatològicament parlant, ja que al més pur estil 'british', passàvem sense solució de continuïtat de la pluja al sol. Aquesta 'marxeta' més que va tenir el partit es va reflectir en algunes arribades relativament clares, d'entre les que destaquem una sortida 'in extremis' d'Aliaga (37'), quan Aumatell buscava amb ambició una perillosa passada profunda de Jordi Cano, i la millor ocasió riberenca dels 45' inicials, protagonitzada per Salinas (38'), qui va optar per la subtilesa d'un intent de vaselina, després d'un gran pilota interior, enviant el seu colpeig desviat a l'esquerra de la porteria de Manu quan es trobava en bona posició dins l'àrea. El Castelldefels havia estat capaç de completar el seu objectiu inicial -'lligar' en curt el talentós joc ofensiu visitant-, raó per la qual el 0-0 que reflectia al marcador electrònic d'Els Canyars en temps de pausa simbolitzava també la feina ben feta. 

Notable sortida groga. L'equip ronda l'àrea rival amb perill fins al 60', l'Hospi reprèn la seva versió més dominant davant una UEC que no perd l'opció de sorprendre a la contra, i a aquesta arriba amb el golàs de Kike Ramírez. Deliri

Després d'un primer temps més que satisfactori, el Castelldefels va arrencar la represa mostrant una major verticalitat ofensiva que durant el gruix dels 45' precedents, i malgrat que Canario (49'), després d'una gran acció col.lectiva, va ser el primer en avisar a la represa -xut que va tapar molt bé la defensa groga a la frontal-, cal dir que entre el 50 i el 60' els nostres es van fer clarament amb les regnes del matx. Com es diu en 'argot', van donar un 'pas endavant'. Jordi Cano (51') -xut un pèl precipitat però ben intencionat des de la part esquerra de l'àrea-, Sergi Pérez (53') -quI va fer 'misto' en un intent de cop cap a la sortida d'un córner quan es trobava absolutament sol al segon pal, i Gibert (54') -colpeig de falta, ben dirigit però centrat, atrapat per Aliga-, van testimoniar aquest creixement.

Els riberencs, que es van veure un xic sorpresos per aquesta 'rauxa' groga, van decidir llavors recuperar la seva versió més 'ortodoxa', a còpia de molta possessió i joc per dintre, quelcom que els hi va permetre generar algunes situacions més prometedores en el seu inici que perilloses en la conclusió, de les que destaquem dues rematades de Salinas, als minuts 59' -xut 'mossegat' després d'una bona diagonal de David Jiménez- i 65' -cop de cap una mica imversemblant després d'una profunda centrada de Dani Fernández-. Superat l'equador, doncs, el matx seguia obert amb un l'Hospitalet que dominava però que inquietava poc Manu, i un Castelldefels que no deixava de generar sensació de perill un cop recuperava bimba i enfilava camp rival, ja que òbviament els visitants van apostar per la major presa de riscos. Tant Molist com Carrillo van moure la banqueta, buscant més 'electricitat' ofensiva els de la franja vermella, amb els Ripoll sobre el tapet -Miquel i Ton-, i cames fresques que permetéssin donar continuïtat al desgast i la velocitat que l'equip havia mostrat en clau groga. Així cal entendre doncs la presència d'Adri Guica, Eric González i Kike Ramírez. 

En plena recta final tocava 'apretar dents', i de fet l'Hospi, entre el 75' i el 85' es va 'bolcar' de cara a l'àrea groga, situació que no era pas dolenta pel Castelldefels, ja que amb el talent i la velocitat que teníem sobre la gespa, les opcions de contra podien aparèixer. Els Ripoll, Ton (77') i Miquel (82'), van protagonitzar dues arribades més no reeixides, situacions que van precedir el que seria el gol de la victòria. Abans, però, cal destacar una primer avís groc en forma d'espectacular contra, plena de detalls tècnics de qualitat, executats per Eric González i Jordi Cano (84'), que va acabar en centrada al cor de l'àrea petita que no va trobar rematador. Minut i mig més tard, el deliri. Una bona i efectiva pressió pràcticament a la divisòria d'Adri Guica sobre Canario va generar una fulgurant contra teixida entre els dos jugadors més joves del Castelldefels, dos jugadors de casa com Adri Guica i Kike Ramírez, que després d'un intel.ligent 'teva-meva' va acabar en passada d'Adri i colpeig final de Kike, qui amb un xut duríssim va allotjar la pilota a l'escaire dret d'Aliga. Golàs. I golàs d'orgull, ja que dos futbolistes fets al nostre club van gestar una acció que ens va acabar donant tres punts contra un dels 'transatlàtics' de la Tercera Divisió. Moment memorable i per a la història.

Aquest gol al 86' va caure com un gerro d'aigua freda sobre l'Hospitalet, que d'ençà al final ho va intentar a la desesperada i amb un futbol més directe, rondant l'1-1 amb una rematada al pal a la sortida d'un córner, que Salinas va completar en gol, en fora de joc, i un xut d'un altre ex integrant del nostre planter, prou estimat per tots nosaltres com és David García (93'), que es va perdre per sobre del travesser. Afortunadament vam resistir amb enteresa. Al final, tres punts d'or, que alleugen la situació del Castelldefels. El conjunt groc va demostrar ahir que té prou capacitat com per competir contra qui sigui, i per això cal felicitar tots els integrants del grup. Aquest ha de ser el punt d'inflexió de la temporada, que, evidentment, no s'atura, i viurà un nou capítol, en aquest cas en forma de duel comarcal, diumenge a Sant Boi.

Enhorabona pel partidàs, equip!

FITXA TÈCNICA

Els Canyars, 400 espectadors

UE CASTELLDEFELS: Manu Martín; Alan, Joan Castillo, Sergi Pérez, Rubi, Alegre, Carlos Martínez (Eric González, 75'), Bermúdez, Gibert (Adri Guica, 65'), Jordi Cano i Aumatell (Kike Ramírez, 81')

CE L'HOSPITALET: Aliaga; Dani Fernández, Diego, Gabriel, Eudald, Javi Lara (David García, 80'), Canario, David Jiménez (Ton Ripoll, 64'), Cristian Alfonso (Miquel Ripoll, 73'), Cheikh i Salinas

Àrbitre: LUCEÑO SORIANO; TG: Joan Castillo, Adri Guica // Gabriel, Salinas, David Jiménez, David García, Eudald i Miquel Ripoll; Expulsat Jordi Martínez (segon entrenador CE L'Hospitalet)

Gol: 1-0: KIKE RAMÍREZ

MINUT 91

MIKI CARRILLO: Entrenador UE Castelldefels. "Hem plantejat el partit a que no se sentíssin còmodes, canviant una mica el nostre esquema i la nostra manera de jugar, i crec que ha sortit perfecte. Hem minimitzat el seu talent, hem aguantat molt bé i al final hem sumat de tres en tres. La idea era defensar amb ordre esperar la nostra opció i aquesta ha arribat. Les nostres possibilitats passaven per explotar la velocitat, i la veritat és que avui ho hem sabut fer. Tant en Jordi Cano com els jugadors que han sortit a la segona part han estat molt bé en aquest sentit. Hem trobat per fi la recompensa que buscàvem i no aconseguíem des de fa mesos. Ens ho mereixíem i per fi hem trencat el 'malastruc'. Contra un equip tan gran la pressió és menor, està clar, però la realitat també és que hem hagut de treballar molt l'aspecte psicològic durant la setmana després de la dura derrota encaixada al camp del San Cristóbal. El futbol té aquestes coses i avui per sort ens han somrigut les diferents circumstàncies que s'han de donar en un partit. El canvi d'esquema ha vingut propiciat per la gran qualitat que atresoren, ja que sabíem que defensant bé per dintre i sacrificant-nos a l'hora de contrarestar les bandes podríem tenir les nostres opcions. Al final hem apostat per Kike perquè donats els espais que s'estaven donant podia fer mal, però això va com va. D'altres dies fas d'altres apostes que entens com a lògiques i no surten tan bé. Me n'alegro per ell perquè és un xaval que treballa molt bé i té nivell per jugar a Tercera Divisió. Portàvem molt de temps sense guanyar i això segur que ens donarà un altre ànim per afrontar les properes jornades. Diumenge tenim un partit molt difícil contra un rival que no està guanyant però que competeix molt bé tots els partits i encaixa pocs gols. Es decidirà tot per petits detalls".

XAVI MOLIST: Entrenador CE L'Hospitalet. "No hem estat a l'alçada. Aquesta primera derrota es produeix per un cúmul de circumstàncies. Sabíem que el Castelldefels ens dificultaria molt, i per això havíem treballat per fer mal per fora en superioritat i després moure la pilota amb rapidesa per dintre, però la realitat és que tret d'algunes fases no hem estat capaços de fer-ho pràcticament en cap moment. No hem estat llestos, ja que sabíem que ells es tancarien i buscarien les transicions, i al final no hem sabut llegir el que tocava. Tampoc hem estat fins a l'hora de combinar, amb moltes errades 'no forçades', i això ha permès el Castelldefels créixer i mostrar-se còmode. L'equip ha estat treballant molt bé durant moltes jornades, però avui no ha estat fi. Toca refer-se. Després d'avui, tothom sap que no es pot adormir. Qui ho faci, s'equivocarà. Per tant, crec que és un toc d'atenció que ens vindrà bé"

La UE Castelldefels va encaixar ahir diumenge al Municipal de Ca n'Anglada la seva tercera derrota consecutiva, quarta del curs, a mans del CP San Cristóbal. Després d'un tram inicial equilibrat, el gol parroquial al tram final del primer temps va posar les coses molt coll amunt pel nostre equip, que tot i intentar-ho no va poder evitar una desfeta que va acabar sent contundent.