BALANÇ TEMPORADA FUTBOL BASE UE CASTELLDEFELS 18-19

 

Quan som a les portes del retorn a l'activitat del Futbol Base UE Castelldefels, és bon moment per tirar la vista mínimament enrera i analitzar el que va ser la temporada 18-19

Per tot plegat n'hem fet cinc cèntims amb el Director Esportiu del Futbol Base groc, Dani Gómez (DG). Dividirem la valoració general en diferents àrees temàtiques

DANIGOMEZ1

 

VALORACIÓ GENERAL TEMPORADA 19-20

DG: En línies generals ha estat una temporada positiva. Veníem d'una campanya 17-18 que va ser molt bona, tant pel que fa al rendiment competitiu dels nostres equips com al creixement de l'entitat, i en la 18-19 tocava consolidar molt del que havíem aconseguit, i malgrat que no tot ha estat possible, sí que majoritàriament ens n'hem sortit, raó per la qual ens podem sentir força satisfets

Feina coordinativa

DG: El creixement quantitatiu que ha experimentat l'entitat ens obliga a crear una estructura cada cop més gran per a poder atendre com pertoca totes les necessitats formatives i competitives. Enguany crec que hem seguit avançant, les incorporacions que hem fet a l'àrea esportiva ens han donat un 'plus' i sobretot ens han dotat de més recursos i informació a l'hora de prendre decisions en el dia a dia. El seguiment que es fa a entrenaments i competició és exhaustiu i ens permet tenir una perspectiva cada cop més àmplia de tot el que passa. Estic satisfet amb la feina dels coordinadors d'àrea, tant Jorge Sánchez (futbol 11) com Juan Carretero (futbol 7), i crec que aquesta bona feina, unida al treball de tots els que formem l'estructura esportiva del futbol base, propicia que el club no deixi de créixer, ja que cada cop hi ha més jugadors que volen venir a jugar al Castelldefels. Estem en un moment molt estable, però això no ens ha de fer caure en el conformisme. Hem de seguir treballant per a no deixar de millorar. 

Formació entrenadors

DG: Tant a nivell personal com en nom de Futbol Lab considerem que a dia d'avui l'únic camí real de present i futur per a poder entrenar és el formatiu. Les diferents federacions són cada cop són més restrictives a l'hora d'exigir una mínima titulació formativa reglada, i en el futur més immediat serà impossible d'entrenar sense complir amb uns mínims. A títol individual considero que un entrenador de futbol base hauria de tenir fins al nivell 2, però evidentment això de moment és inviable. Al Castelldefels, des que vaig assumir la coordinació, totes les temporades hem anat creixent quant a nombre de tècnics amb titulació mínima. En la 18-19 aproximadament el 70 per cent dels entrenadors tenen el nivell 1, quelcom que no era així ni molt menys quan vam arribar al 2016. Per mi, però, el més positiu, és que tothom és conscient de la importància que té formar-se per a que després els/les jugadors/es plasmin aquests coneixements en els entrenaments i en els partits. Tanmateix també vull deixar clara una altra cosa: la formació d'un tècnic no depèn només de tenir una titulació o una altra. Un entrenador ha de tenir com a horitzó millorar dia rere dia, i setmana rere setmana, i això no ho ensenya cap curs d'entrenador. Aquest interès, aquesta 'inquietud' per a dirigir equips és molts cops el que marca les diferències, i particularment sempre he considerat que quan un entrenador s'esforça de debò per a millorar a nivell individual, abans o després aconsegueix transmetre aquesta passió i aquesta implicació en els grups que dirigeix. És fonamental. 

Gestió del creixement quantitatiu

DG: En les últimes 4 temporades el creixement quantitatiu que ha experimentat la UE Castelldefels ha estat enorme. I això no para. En la 19-20 superarem el llindar dels 50 equips i dels 750 jugadors, i això són 'paraules majors'. És evident que si comptem amb aquestes xifres és perquè hi ha demanda, i si ha demanda és perquè molts pares entenen que el nostre club és un lloc idoni per a que els/les seus/seves fills/filles complementin la seva formació personal i esportiva. Tot creixement, però, ha de ser sostingut i sostenible, i a nivell organitzatiu hi ha molta feina a fer. Hi ha quelcom que és obvi. Si hi ha més equips i més jugadors, ha d'haver-hi més persones treballant perquè no se'ns escapi cap detall i per a complimentar el seguiment esportiu que pertoca, tant els entrenaments com als partits. L'objectiu és sempre que aquest seguiment sigui igual per a tothom, parlem de la lletra que parlem, sent conscients que unes categories són més exigents que d'altres. La conclusió és indiscutible: en la 19-20 l'estructura s'ha de reforçar. I ho hem de fer sabent que entre tots ens hem d'ajudar. Entrenadors, coordinadors, auxliliars de coordinació i treballadors del club hem de formar un veritable i cohesionat equip de treball. Per això en la 19-20, insisteixo, s'ampliarà l'àrea coordinativa i es parcel.laran les diferents etapes. L'únic 'requisit' serà el de sempre: ganes de treballar, acompanyades d'implicació i mentalitat oberta per formar-se i aprendre dia a dia. Cuidarem molt més els detalls, per petits que siguin. Seguirà havent-hi coordinació de futbol 11 i futbol 7, però a partir d'ara hi haurà subcoordinadors d'àrea amb capacitat executiva. Només així podrem millorar de debò.

Formació futbolística i en valors

DG: Són les dues cares de la mateixa moneda. Van de la mà. Més enllà de la pròpia formació dels entrenadors, que revertirà en una millora esportiva dels equips, coordinadors i entrenadors hem de seguir incidint, a l'hora de transmetre els nostres coneixements, en tots aquells valors que són intrínsecs a l'esport: respecte, esforç, companyerisme i solidaritat. Un equip és un tot, on les individualitats s'han de posar al servei del grup, i aquesta mentalitat col.lectiva és la que de guiar no només la idea general del club sinó també la feina concreta dels entrenadors i coordinadors en el dia a dia. És important que un jugador millori esportivament, perquè al cap i a la fi això és una escola de formació, però des del nostre punt de vista ho és encara més que el jugador es formi com a persona. I per això els 'imputs' que ha de rebre d'entrenadors i coordinadors han de ser positius, sempre pensant en la seva educació i en el seu aprenentatge. L'actitud i el tracte dels entrenadors sempre ha estat correcte, però no hem de 'relaxar-nos' i hem de potenciar tota aquella feina que fem ben feta. Al cap i a la fi la formació humana del noi o la noia és molt més important que els resultats, les classificacions o les actuacions concretes als partits, que també tenen -com és lògic- el seu pes. Per això tots els adults (coordinadors, entrenadors, pares, etc) hem d'ajudar, cadascú des de la seva perspectiva. 

Transició Categories Inferiors-Primer Equip

DG: En la meva opinió, i com a Director Esportiu del Futbol Base, crec que l'objectiu fonamental que hem de tenir és que cada cop hi hagi més jugadors procedents del nostre futbol base al Primer Equip. És veritat que la UE Casteldefels no és un equip dels importants a la categoria per pressupost, i això podria derivar, sobre el paper, en un major encaix per als jugadors que venen de les categories inferiors, però precisament pel fet d'estar abonats al patiment a Tercera, en molts casos es busquen els 'valors segurs', el que limita la participació dels joves en detriment de jugadors més experimentats. S'entén que la pressió és massa exigent pels nois, cosa que en gran mesura és certa, ja que la Tercera Divisió és una categoria d'un nivell competitiu molt alt per a la majoria de futbolistes que surten d'un juvenil, encara que provinguin de categories superiors. Es tracta d'una disjuntiva bastant complexa i que no és senzilla de gestionar. És veritat que si tenim més categories serà més senzill comptar amb jugadors del Juvenil per al Primer Equip, però cal dir que en els últims anys són ja bastants els exemples de joves del planter que han tingut pes al Primer Equip i que han rellançat la seva trajectòria, sent l'últim el de l'Adri Guica. Tanmateix, hem de lluitar per a tenir el Juvenil A més competitiu possible, ja que això facilitarà la transició al Primer Equip tal i com va ocórrer fa uns 10 anys, moment en què el Primer Equip es va nodrir de jugadors del Juvenil de Lliga Nacional. El salt a Tercera és gran i cal estar preparats. Com a pas intermig tenim el filial, un Castelldefels B que enguany ha acabat patint molt per a mantenir la categoria, tot i que finalment gràcies a l'enorme esforç de tècnics i jugadors ha acabat fent-ho. En la 19-20 l'enfoc serà un altre, amb Jorge Sánchez d'entrenador, i estic convençut que la implicació i les ganes dels nanos seran importants i acabaran convertint el filial en el complement que busquem pels nostres joves jugadors.

19-20: Més instal.lacions d'ús

DG: La temporada 19-20 serà molt important per a la UE Castelldefels en aquest sentit. Serà la del definitiu canvi infraestructural, ja que per primer cop utilitzarem tres instal.lacions per a poder entrenar i competir. Malauradament el no poder disposar de més instal.lacions ens ha conduït a romandre més temps del que ens hagués agradat a la Via Fèrria, instal.lació que des de fa molt de temps no presenta les condicions mínimes per a oferir un bon servei futbolístic, fonamentalment perquè el seu terreny de joc està pensat per a la pràctica de l'hoquei herba i no pas del futbol. És evident que la construcció de la instal.lació de Pi Tort per a nosaltres és un pas endavant, ja que es tracta d'una instal.lació molt més moderna i funcional i amb una gespa artificial magnífica. El fet de disposar també d'horaris a Can Vinader ens permetrà d'oferir un servei adient els nostres equips, malgrat les dificultats logístiques que això implicarà. Tanmateix, aquesta és la nostra feina i hem d'afrontar-la sense excuses. Som conscients, però, que a la llarga tot plegat comportarà una millora tant pel club com pel futbol local. Tenim moltes esperances de cara al futur, sobretot perquè el Castelldefels sempre ha de tenir les portes obertes per a que qualsevol jugador o jugadora del municipi, si així ho desitja, pugui jugar al nostre club. I com no pot ser d'altra forma, al que hem d'aspirar igualment és a que ho faci en les millors condicions. Posar al seu abast totes les eïnes possibles. 

Objectius 19-20

DG: Créixer qualitativament. Personalment crec que a dia d'avui el Futbol Base de la UE Castelldefels viu un molt bon moment, sobretot si el comparem amb les èpoques precedents quant a categories i nombre d'equips. Ara però el que toca és aprofundir en el nivell qualitatiu, és a dir, en el com per sobre del què. Tenir una base àmplia de futbolistes és important, i que hi hagi cada cop més jugadors/es que entenen que el Castelldefels és un bon club és transcendental, però l'entitat té marge de millora i en el 'modus operandi' (treball als entrenaments, seguiment, etc) hem de seguir perseverant i evolucionant perquè al futbol no et pots quedar quiet. És avaluació continua. 

 

 

 

ANÀLISI COMPETITIVA TEMPORADA 18-19 (equip per equip)

Passem a valorar el que ha estat la temporada que acabem de deixar enrera, equip per equip.

 

FUTBOL 11

Juvenils: DG: En línies generals la valoració global de la temporada dels cinc juvenils que hem tingut ha estat prou positiva.

DG: El Juvenil A ha aconseguit l'objectiu, que no era altre que la permanència, tot i reconèixer que ens ha costat molt més del que pensàvem. Durant la major part de la temporada l'equip mai va assolir la línia de regularitat desitjada ni a nivell de joc ni de resultats, i això ens va complicar molt les coses. Vam optar per a buscar un revulsiu en la recta final, i la veritat és que amb el canvi d'entrenador (Xavi Vila) vam acabar tirant endavant la permanència amb molt de mèrit per part de tots i guanyant partits molt complicats. Per a tota l'estructura del club era bàsic que el Juvenil A seguís a Preferent per afrontar el futur amb més ambició, amb la Lliga Nacional com a objectiu; el Juvenil B ha realitzat una temporada senzillament espectacular. Ha estat, qualitativament, el millor equip del Futbol 11 18-19. Aquest equip, a Primera, sempre havia estat una de les 'assignatures pendents' del club, ja que tradicionalment ha costat molt de mantenir, però després de dues temporades a Segona teníem la convicció que, per la plantilla confegida, no patiríem. No obstant, la feina feta ha superat les previsions més optimistes i l'enorme rendiment que ha ofert, quedant en 4a posició i jugant realment bé a futbol, amb tot de jugadors de primer i segon any, és sinònim que tothom ha rendit a un nivell òptim. Per això cal felicitar en Jorge Sánchez i el cos tècnic i a tots i cadascún dels jugadors. No és gens senzill el que han aconseguit en un grup tan exigent i per tant té un gran mèrit. El millor Juvenil B de la història del club. Aquesta temporada ens ha permès de consolidar una base que de cara a les properes temporades ens ha de conduir a un Juvenil B, igual que l'A, cada cop més ambiciós. Pel que fa als Juvenil de Segona, el Juvenil C crec que ha presentat un nivell competitiu millor del que els seus resultats indiquen. Ha competit la major part dels encontres, i ho ha fet amb tot de jugadors de primer any, raó per la qual penso que en línies generals ha signat una campanya satisfactòria i que servirà de cara a futur; pel que fa al Juvenil D potser a títol individual n'esperava una mica més, tot i que cal dir que ha acabat la lliga força bé. La irregularitat del tram inicial no ha permès que l'equip aspirés a estar entre els tres primers, objectiu que per mi era factible tenint en compte el nivell dels jugadors. Vull remarcar però que els nois sempre ho han intentat; per últim el Juvenil E, com a equip nou en l'estructura esportiva del club, ha patit les lògiques dificultats que això implica, i en som conscients, però també considero que en la segona volta ha experimentat una millora enorme i que ha acabat força bé. És un equip que volem consolidar de cara a futur. 

JUVENIL B 18 19

El Juvenil B ha estat un dels millors equips del Futbol Base groc en la temporada 18-19

 

Cadets: DG: La d'enguany ha estat, amb molta diferència, la millor temporada per a la categoria cadet de la UE Castelldefels en molt de temps

DG: Amb el Cadet A hem viscut un 'patró' similar al de la temporada anterior. Sabíem que ens costaria d'arrencar perquè l'equip era bastant nou i amb un nombre significatiu de jugadors de primer any. Tot això havia de cuallar, però la confiança era plena, tant en la feina del cos tècnic encapçalat per Toni Carrillo com en la els jugadors. De talent n'hi havia molt. Igual que la temporada anterior l'equip ha ofert la seva millor versió a la segona volta, amb bon futbol i una línia competitiva molt seriosa. A hores d'ara el Cadet A del Castelldefels és un equip prou consolidat a Preferent i la idea de futur ha de ser, perquè no, pensar en cotes un pèl més ambicioses, tot i que sense tornar-nos 'bojos'. És una excel.lent notícia pel club; Pel que fa als Cadets de Primera, fem també una valoració positiva. Havíem planificat la temporada pensant en què, sobre el paper, havíem de patir molt menys que en les temporades anteriors, i així ha estat. De fet el Cadet B ha complert amb les previsions -zona còmoda de la classificació i mostrant un bon nivell qualitatiu- tot i que fins i tot podia haver-ho fet una miqueta millor. Tanmateix, és per estar força satisfets; pel que fa al C, i després de l'agònica permanència de la 17-18, la idea era no patir tant, i tant el grup de competició com la plantilla ens convidaven a ser força optimistes en aquest sentit. Ens hem mogut tota la temporada a la zona mitjana-mitjana/baixa però tant l'entrenador (Paco Ruiz) com els nanos hi han cregut i han treballat prou bé com per assolir l'objectiu, raó per la qual només podem felicitar-los per la feina feta; Pel que respecta als Cadets de Segona, cal dir que els 3 han ofert unes prestacions sensacionals. El Cadet D ha acabat 4t en un grup que no era fàcil i la veritat és que ha competit amb fermesa i bon futbol durant tota la temporada. En aquest equip, igual que en l'E i l'F, la implicació general ha estat fantàstica, un aspecte important en nanos d'aquestes edats, ja que passen per una fase vital de canvis i això sempre cal tenir-ho en compte; el Cadet E sabíem que tenia molt bona plantilla tot i ser de primer any, establint-se igualment una gran química entre el 'míster' Takahiro Nakamura i el bloc de jugadors. Cloure en 3a posició ens anuncia molt bones notícies de cara a futur, ja que donades les dfierències físiques existents en cadets, competir tan bé sent de primer any no és senzill; per últim el Cadet F, en la seva segona temporada d'existència, ha mostrat una cara molt diferent a l'anterior, des del club també hem corregit algunes de les errades comeses prèviament, i de fet, i amb un bloc molt renovat i seriós, crec que hem gaudit d'un F amb les idees clares i que li ha posat les coses difícils pràcticament a qualsevol equip de la lliga, el que té molt de mèrit. 

09 02 19 CADETE A VS BARÇA 25

Infantils: DG: En línies generals ha estat una temporada satisfactòria. Ens ha dolgut no poder salvar l'Infantil C, perquè els nanos ho mereixien

DG: Per a l'Infantil A la temporada 18-19 era especialment important. Debutar en una categoria d'exigència com la Preferent era una 'revàlida' per a una generació de jugadors molt bona però que també havia de reivindicar sobre la gespa que estava capacitada per a competir per sobre de categories mitjanes o baixes. I la veritat és que el resultat ha estat més que satisfactori. A la primera volta va costar d'arrencar, quelcom normal en tot procés d'adaptació a una categoria nova, però ja en la recta final del 2018 l'equip va començar a créixer i durant la segona volta el rendiment va ser sensacional, competint de tu a tu contra qualsevol rival i acabant en una més que positiva 5a posició, gairebé impensable a meitat de temporada. Cal felicitar cos tècnic (encapçalat per Marc Martínez) i jugadors per la campanya feta, que ha estat finalment impressionant. Pel que fa als Infantils de Primera en el cas de l'Infantil B parlem d'una temporada que ha clos amb molt bona nota. Primera Divisió Infantil és una categoria difícil. De fet, el B del Castelldefels a Primera no havia tingut massa experiències positives prèvies. Enguany volíem canviar la tendència i la veritat és que s'ha aconseguit. El bloc era bó i tot i que va costar de començar a carburar, crec que a mesura que ha transcorregut la lliga la feina d'entrenador (Mario Casas) i jugadors ha derivat en un nivell competitiu cada cop més alt, obtenint una permanència del tot còmoda. Contents amb la prestació de tothom. Pel que fa a l'Infantil C, malauradament no hem pogut mantenir-lo, tot i que, encara que pugui semblar contradictori, les sensacions amb què ha acabat la temporada no han estat gens dolentes. Ans al contrari. Sabíem que després del tardà ascens administratiu que vam assolir, que sempre et deixa menys marge de maniobra, i sent conscients de la dificultat del grup que ens havia tocat, duríssim pel nivell dels equips, l'objectiu de la permanència es complicava. Tanmateix a nivell competitiu, tot i guanyar pocs partits, l'equip ha ofert una imatge prou digna, crec que l'evolució del bloc ha estat gran, que la feina conjunta d'entrenador (Pedro Belmonte) i equip ha estat boníssima i que al final, resultats a banda, això s'ha plasmat en una clara progressió a nivell individual i col.lectiu. Ha estat una llàstima perquè penso, encara que sigui un tòpic, que en bastants partits el futbol no ha estat just amb aquest equip, ja que ha merescut bastant més del que els números marquen. Pel que fa als Infantils de Segona, en el cas de l'Infantil D estic força satisfet, ja que tot i mostrar-se irregular ha estat en tot moment un equip compromès i que també ens ha deixat fases de molt bon futbol, fent 'pinya' entrenador (Xavi Lloret) i jugadors; l'Infantil E és un dels equips del club en què es pot apreciar de manera més clara que no sempre uns resultats discrets ens deixen sensacions discretes. En la meva opinió l'Infantil E ha fet una temporada excel.lent. Veure'ls entrenar i competir feia goig, i estic plenament convençut que aquest grup de jugadors l'any que ve serà protagonista. Sota el meu criteri és un punt d'inflexió. Gran feina del cos tècnic (Kike Ramírez i Marc Gibernau).Juvenil B a banda, que 'menja a part', l'Infantil E ha estat, clarament, en la meva opinió, l'equip de futbol 11 que més ha evolucionat en els 10 mesos de temporada. Per últim l'Infantil F ha seguit els paràmetres que es podien esperar, tot i que des del club estem força satisfets amb el que hem vist, ja que la comunió existent entre entrenador (Marc Morilla) i jugadors ha estat total, i aquests valors, més enllà del resultat concret, són al capdavall els que també donen sentit al futbol, especialment en edat formativa. 

 

FUTBOL 7

Alevins: DG: Culminem la temporada amb dos ascensos molt importants. Tornarem a tenir dos Alevins de Primera Divisió i tres de Segona, un dels objectius competitius que ens havíem marcat enguany

DG: Enguany hem tornat a tenir un únic Aleví de Primera Divisió, l'Aleví A. Ha quedat enquadrat en una lliga duríssima, conformada per molts equips amb gran potencial físic. Això ha fet que la igualtat fos màxima i que qualsevol rival tingués capacitat per a guanyar contra qualsevol altre. En línies generals la temporada ha estat bastant bona, amb moments de joc molt brillants i d'altres més irregulars. L'equip s'ha consolidat a la zona mitjana-mitjana/alta de la classificació, i no ha perdut en cap cas l'esperit competitiu. Bona feina de tothom, des del cos tècnic encapçalat per Sergi Cabré fins als jugadors, que han donat la cara del primer partit a l'últim. Penso que s'ha treballat prou bé com per pensar en un pas idoni al futbol 11, i estic convençut que en la 19-20 en recollirem uns interessants fruits de tot plegat; Pel que fa als Alevins de Segona, el balanç és molt i molt bó. Després del descens de la temporada passada teníem el repte de recuperar la categoria perduda d'un dels alevins de segona, i ho hem aconseguit amb el D. Repassant equip per equip, l'Aleví B és un bloc ple de talent, majoritàriament de primer any, que ha complert amb escreix amb les expectatives dipositades. Ha competit fins i tot millor del que s'esperava en una lliga de Segona sempre difícil, romanent a la zona alta de la classificació, i per això cal felicitar el cos tècnic (encapçalat per Dani García Leiva) i els jugadors per la feina feta, que ha estat prou bona; En el cas de l'Aleví C la temporada ha estat també força seriosa, sent conscients que el nivell dels equips que han quedat amunt era molt alt. Igual que en el cas de l'Aleví A, la transició cap al futbol 11 ha estat l'adient i crec que deixem un bloc ben capacitat i amb prou futbol com per estrenar-se amb bon peu en camp gran. Ens seguiran donant alegries. Segur; L'ascens ha estat patrimoni de l'Aleví D. Vull felicitar d'entrada el cos tècnic, dirigit per Alexis Díaz, perquè de la mà dels jugadors ha dut a terme un treball esplèndid. La lliga no era senzilla i tots han hagut de treballar al màxim per a obtenir el títol, frec a frec amb la Cope. Són jugadors molt disciplinats, que porten molts anys al club i que sempre intenten jugar a futbol. Merescudíssim. Una de les grans alegries de la temporada perquè premia una trajectòria brillant. En relació als Alevins de Tercera, toca parlar i no parar de l'Aleví E, que no només ha estat campió sinó que ha dut a terme una lliga increïble, guanyant la major part d'encontres de golejada. Malgrat això, no ha perdut la 'gana' competitiva en cap moment. La feina del Fran Salazar ha estat sensacional, ja que no és fàcil mantenir el nivell competitiu d'un equip que ho guanya tot. Tornarem a tenir tres alevins a Segona, el que suposa un gran repte. L'escalat que tindrem a partir de la 19-20 a la categoria aleví és realment interessant i ho donarem tot per a consolidar-lo, ja que ens permet donar una interessant sortida competitiva els nostres alevins de segon any i els nostres benjamins. Pel que fa a la resta, l'Aleví F ha estat una de les 'revelacions' de la temporada, ja que sense estar entre els primers al seu grup s'ha convertit en una 'pedra a la sabata' per a qualsevol rival, mostrant-se molt competitiu i cuallant grans actuacions contra alguns dels equips dominadors de la lliga. Han suat la temporada com pertoca i això els hi ha permès de millorar moltíssim. Cal felicitar efusivament per l'evolució jugadors i tècnic (Edgar March); l'Aleví G ha signat una temporada igualment molt bona, especialment en una recta final magnífica. Aquí també hi ha hagut una gran feina tècnica al darrera (Xavi Lloret), plasmant-se a nivell individual i col.lectiu, ja que el concepte de joc s'ha adequat a la perfecció a les característiques dels jugadors. Hi tenim grans esperances de cara al futur;  l'Aleví H s'ha mostrat com un equip batallador no exempt de bon futbol, destacant també la notable feina de l'Eric Moré, un entrenador jove i amb moltes ganes. Els nanos son uns veritables 'guerrers', i amb molta capacitat de lluita i una gran cohesió han donat la cara, fent-ho millor a la segona volta que no pas a la primera; L'Aleví I ha anat també en aquesta línia, i és un altre dels equips que ha mostrat una clara evolució des del principi de temporada. Els nanos s'han sacrificat al màxim en tot moment i això els hi ha permès d'obtenir un nombre significatiu de victòries; Per últim, en el cas de l'Aleví J, un equip recuperat en l'estructura esportiva del club, ha rendit en un pla molt similar al de l'I, ressaltant que ha estat igualment un exemple d'actitud i ganes, amb el que ha obtingut al capdavall el premi d'un nombre significatiu de victòries, algunes d'elles prou meritòries. Crec que tothom ha competit amb dignitat i els casos de l'I i del J així ho demostren, el que posa també en valor la feina dels 'místers' (Iván Durà i Ramón Martínez)

ALEVÍ D 18 19

 ALEVÍ E 18 19

L'Aleví D (foto superior) i l'Aleví E (foto inferior), brillants campions de lliga

 

Benjamins: DG: tanquem el curs amb dos descensos. Teníem pel davant un repte complicat, i malauradament no l'hem pogut assolir del tot, malgrat la implicació de tothom. El futbol 7 avui en dia cada cop és més difícil, especialment en la categoria benjamí, en què hi ha molta competència, i hem de tenir clar que ens hem d'enfrontar a entitats que porten molt més temps que nosaltres treballant amb una idea molt determinada. Aquesta temporada, entre d'altres coses, ens ensenya que l'única 'recepta' que val de debò al futbol, especialment en els primers anys, és tener paciència i treballar dur. Això no sempre és garantia d'èxit però és l'únic camí. Entre tots hem de ser capaços de generar prou capacitat de seducció i aquesta és una de les feines que tenim pel davant a partir d'ara. 

DG: Començant pel Benjamí A, dir que després de molt de temps hem tornat a tenir el primer benjamí del club a Preferent, que és la màxima categoria del futbol benjamí català, i sabíem que el repte era exigent. Sent clars, a la primera volta les coses no van sortir com tots esperàvem i desitjàvem, i tot i que l'evolució va ser evident, i que a la segona volta ho vam fer molt millor, no en vam tenir prou com per salvar la categoria. Tècnics i jugadors han lluitat fins al final i s'han aferrat a les seves opcions de permanència, però no ha pogut ser i ara hem de treballar per a tornar a gaudir d'aquesta possibilitat en el futur. En el cas dels Benjamins Segona Divisió hem tingut una mica de tot. El Benjamí B ha fet una campanya excepcional, ha millorat molt a nivell individual i col.lectiu, i de fet parlem del millor Benjamí B a Segona del Castelldefels en bastant de temps. Tothom ha estat a l'alçada, començant per l'entrenador (Javi Romero), que ha sabut manegar la situació amb solvència, i acabant per tots i cadascún dels jugadors. Molt satisfets amb ells; el Benjamí C ha cuallat també una gran lliga. Sabíem que era un bloc que comptava amb unes individualitats molt brillants, però cal destacar el treball del cos tècnic (encapçalat per David García Serra), ja que ha estat capaç de cohesionar totes les peces i així el grup ha rendit a satisfacció. Consolidar un Benjamí de segona a dalt, sent tots jugadors de primer any, parla molt i bé de la feina feta, i aquest equip ho ha aconseguit amb honors; per últim cal lamentar el descens del Benjamí D. Crec que dels tres descensos era el més 'evitable'. Després d'haver salvat 'in extremis' el Benjamí D 17-18, amb molt de mèrit, sobre el paper érem optimistes amb el D 18-19, però malauradament les coses no han sortit com esperàvem, especialment a la segona volta i al tram final de lliga. Hem intentat salvar els mobles fins al darrer partit però no ha pogut ser. Intentarem recuperar la categoria perduda la temporada vinent, corregint les errades que hem pogut cometre; En el cas dels Benjamins de Tercera enguany n'hem tingut 5. El Benjamí E ha fet una temporada prou interessant. Jugadors i entrenador (Pedro Felipe) han tingut molta 'química' i això s'ha vist en entrenaments i competició, ja que el nivell general ha anat 'in crescendo' amb el decurs de la lliga. Ha estat un ós molt dur de rossegar per a qualsevol rival, incloent-hi els de la zona alta de la classificació; en el cas del Benjamí F l'evolució ha estat encara més acusada que en el de l'E, ja que després d'una primera volta en què potser va costar d'arrencar, a la segona l'equip ha competit prou bé, mostrant la seva millor versió futbolística, i de fet ha acabat la lliga pràcticament en el seu millor moment. Senyal positiu i que parla satisfactòriament del treball del tècnic (Álex Pérez) i dels nanos; en el còmput global de la temporada el Benjamí G ha estat, sens dubte, un dels equips destacats del club. Els jugadors i l'entrenador (Jordi Cano) han connectat molt bé des del principi, i això s'ha reflectit en un futbol ràpid, dinàmic, vertical i d'allò més competitiu. Han guanyat molts partits i han estat plenament consolidats a les primeres posicions. Tant a nivell individual com col.lectiu hi ha qualitat i parlem d'un bloc amb molt de futur; en el cas del Benjamí H ha fet una temporada discreta. No es pot dir que no ho hagin intentat tots (jugadors i cos tècnic), però han tingut dificultats per a mantenir la regularitat desitjada durant la lliga i fins i tot en els mateixos partits. Hi havia marge per a fer-ho una mica millor, tot i que en el seu descàrrec val a dir que el primer any benjamí no sempre és fàcil, ja que la qüestió física acaba sent decisiva. Això s'ha notat molt en aquest cas; Per últim el Benjamí I era un equip de nova creació en el club i estem realment satisfets amb la seva evolució. Partíem de 0 i la realitat és que la millora ha estat enorme al llarg i ample dels 9 mesos de lliga, presentant en la segona volta un nivell competitiu força digne. Gran feina del 'míster' (Takahiro Nakamura)

BENJAMÍ G 18 19

El Benjamí G, un altre dels equips que ha brillat amb llum pròpia

Pre Benjamins: DG: Una temporada més, la categoria Pre Benjamí ens ha fet gaudir del futbol, atorgant-nos com a premi l'èxit del títol de campió de lliga del Pre Benjamí B

DG: Comencem pel Pre Benjamí A. En un grup difícil ha sabut competir i en la majoria dels encontres ha mostrat una gran imatge. Cal destacar la bona feina del tècnic, José Miguel Mora, que una temporada més ha estat capaç de treure profit d'un grup de nanos ple de talent. Els rivals que han quedat per sobre seu a la classificació eren fantàstics i no s'hi ha pogut fer més; per segona temporada consecutiva, el Pre Benjamí B de la UE Castelldefels ha quedat campió. Enguany, a més, ha fregat la 'perfecció'. No perdre ni un partit i empatar-ne només un ho diu tot. Per a mi, però, el millor no són els resultats concrets sinó sobretot com s'han aconseguit, ja que més enllà de les individualitats parlem també d'un gran exemple de bloc cohesionat i ben dirigit, destacant la tasca d'en Jordi Romero. Tot ha confluït en una temporada 'de 10'; Per la seva part el Pre Benjamí C també  ha cuallat una temporada molt bona. No ha pogut lluitar pel títol, però la dinàmica ha estat prou positiva al llarg i ample de tota la temporada, veient-se un clar creixement en els jugadors des del principi, protagonitzant molts partits destacables. La generació de prebenjamí de segon any de la 18-19 té molt de nivell, i per això hem de seguir incidint en la formació i l'aprenentatge dels nois. Hi ha molt de potencial; pel que respecta als Pre Benjamins CEBLLOB no cal oblidar que aquesta competició té un únic propòsit: que els nens aprenguin sense deixar de gaudir, desapareixent la preocupació pels resultats i les classificacions. El Pre Benjamí D ha estat un equip molt treballador i intens, que per ser de segon any arriba ben preparat a l'etapa benjamí; el Pre Benjamí E és una de les grans esperances del club. Encara és molt aviat, i els nanos tenen molt per aprendre, però el potencial individual i col.lectiu de l'equip és enorme i per això intentarem pol.lir-lo com mereix; i per últim el Pre Benjamí F ha anat clarament de menys a més. Li va costar d'entrar en ritme al començament de temporada, però la feina constant ha redundat en una certa millora, tot i que el marge que tenen pel davant és molt gran. De cara a la temporada vinent posarem molt d'ènfasi en la categoria prebenjamí. És veritat que porta temps sent una de les categories més exitoses del club, però precisament per això crec que entre tots ens hem d'exigir una mica més, buscant com a únic objectiu la millora individual i sobretot col.lectiva, especialment en les sessions d'entrenament. L'accent el posarem en l'aprenentatge, més enllà dels resultats, i estem molt il.lusionats amb aquest repte. 

2019 04 28 PBJ B VS PBSV 73 copia

El Pre Benjamí B 18-19, campió de lliga i únic equip invicte del Futbol Base groc

 

Promeses i Escola 4 anys: DG: Les primeres passes de qualsevol noi o noia en el món del futbol sempre són il.lusionants per a tothom, i enguany s'ha tornat a palesar.

DG: El Promeses A ha dut a terme una temporada molt bona i clarament creixent, ja que ha estat un grup de nens molt disciplinat i treballador i que sempre ha fet cas el que deien els 'místers'. Això els hi ha permès d'experimentar una evident millora. El regust que ha deixat la temporada és excel.lent, tant a nivell humà com futbolístic, i crec que és un interessant punt de partida de cara a la temporada vinent, ja que el grup creat té moltes qualitats que intentarem potenciar. Pel que fa a l'Escola 4 anys s'està repetint el guió dels darrers temps. Seguim tenint una bona demanda, tot i que no existeix 'l'overbooking de fa uns anys, en gran mesura per la pròpia evolució de la natalitat. Tanmateix, cal dir que enguany, amb el decurs dels mesos, hi ha hagut un increment notable de jugadors/es, el que vol dir que els nens volien repetir i que per tant la feina feta pel responsable de l'Escola (Humberto Urrunaga) ha estat magnífica. Feia goig passar pel campet a veure els entrenaments. Entenem que és important que la primera presa de contacte amb el futbol sigui positiva per a nens i pares i crec que ho hem aconseguit.

 

Línia femenina: DG: La 18-19 ha estat una temporada important per la línia femenina, ja que per primer cop hem tingut dos equips integrats totalment per noies. Seguim millorant i creixent però evidentment encara ens queda molt de camí per a recórrer. Estem donant les primeres passes i això sempre ho hem de tenir en compte. 

2019 06 01 EQUIPOS 4 copia

Segona temporada d'existència del CADET-INFANTIL Femení, prou satisfactòria

DG: En la segona temporada d'existència de la línia femenina com a tal hem seguit amb els paràmetres estipulats. Som conscients que en el seu moment va costar molt de tirar-la endavant, i això evidentment condiciona, però crec que en aquestes dues temporades hem estat capaços, en línies generals, de dotar d'un millor servei els equips, tot i que insisteixo que encara ens queda molta feina per fer. Per tot plegat, d'entrada vull agrair la confiança que dipositen en nosaltres tant les jugadores com els pares/mares, ja que, i ho diem sense embuts, després de dues temporades que han estat de presa de contacte, en la tercera, la 19-20, hem de donar un pas endavant real, tant a nivell formatiu com competitiu. Serem molt més exigents amb la nostra pròpia feina i començarem a marcar-nos objectius més ambiciosos. Parlant específicament dels equips, el Cadet-Infantil ha realitzat, en la nostra opinió, una temporada prou bona tenint en compte, no cal oblidar-ho, que la majoria dels rivals de la competició disposen de noies amb molt més recorregut en el món del futbol del que tenen les nostres jugadores. Hem aconseguit una xifra gens menyspreable de victòries, i competitivament parlant a la segona volta ho hem fet millor que a la primera. En aquest sentit crec que la progressió col.lectiva respecte a la 17-18 ha estat clara. El grup va a més en tots els aspectes, i estic convençut que en la 19-20 les coses aniran encara millor. Pel que fa l'Aleví-Benjamí era un equip nou en l'estructura esportiva del club i hem pagat una mica la inexperiència, a banda del 'hàndicap' que suposa disputar una lliga 'agrupada', o el que és el mateix, amb jugadores de diferents edats i que poden arribar als 4 anys de diferència. Físicament es nota moltíssim, i per acabar-ho d'adobar el nostre era un equip molt jovenet. Malauradament en la majoria dels partits no hi hagut gaires opcions. El futbol femení està organitzat així i sabíem que en aquest primer any tocaria 'patir'. Tanmateix, sí que vull tornar a agrair la confiança de tothom, sobretot per la il.lusió que hi han posat les noies en cadascún dels partits i entrenaments. Les victòries de l'Aleví-Benjamí Femení han estat, qualitativament, de les més importants que hem obtingut en tot el club durant la temporada 18-19 perquè probablement han estat les més difícils i meritòries.

 

#SomHiGrocs #SomHiGrogues

 

Llegir 352 vegades Darrera modificació el Dissabte, 10 Agost 2019 11:51