Tercera Divisió 18-19. Jornada 41. EC GRANOLLERS - UE CASTELLDEFELS: 2-3. Tres punts patits i primer objectiu assolit

 

La UE Castelldefels va tancar ahir al migdia la temporada 18-19 a domicili obtenint la seva 10a victòria del curs. Parit obert, de nervis -especialment en clau groga- i per moments un pèl 'esbojarrat' però que va acabar amb desenllaç feliç i 3 punts que asseguren que el Castelldefels no ocuparà una de les darreres 4 places, el que vol dir que no descendirà directament a Primera Catalana. Primer objectiu assolit

 

Primer temps intens. El Granollers falla un penal i al descans s'hi arriba amb 1-2 després de 45' amb constants arribades a les àrees i ocasions

La 7a visita de la UE Castelldefels al 'clàssic' Camp de Futbol Municipal del Carrer Girona de Granollers esdevenia especialment important pel nostre equip, ja que els de Miki Carrillo necessitaven sumar els 3 punts per assolir un doble objectiu: sumar-ne 40 i evitar de totes totes la possibilitat d'acabar 18ns, i dependre d'ells mateixos per acabar la lliga 16ns (una dependència, evidentment, sempre relativa). Si el Castelldefels supera l'Europa als Canyars en l'últim partit clourà el curs 18-19 en 16a plaça, posició que, a hores d'ara, seria de permanència a Tercera ja que no es veu afectada pels descensos catalans de Segona B.

El tècnic groc va presentar dues novetats a l'onze inicial en relació al que va formar set dies abans al Feliu i Codina d'Horta, caient-ne Jaume -per lesió- i Jordi Cano -decisió tècnica- en detriment de Bermúdez i Fran Piera. Les coses, però, no van començar gaire bé pel Castelldefels. Un pèl 'atenallats' per la pressió d'un partit que s'havia de guanyar com fos, els nostres van sortir nerviosos, el que va generar una posada en escena marcada per les imprecisions i els dubtes. Això ho va aprofitar el Granollers per fer-se amb les 'regnes' i generar bastantes arribades a zones de perill, especialment per la dreta, que els nostres van resoldre amb penes i treballs i concedint accions a pilota aturada. Van ser minuts amb molt de protagonisme d'homes com Pau Darbra, qui entre línies va fer mal, Joel Brey o l'entranyable Sergi Pastells, qui des del carril dret intentava percudir la línia defensiva marinera. Pau Darbra (7 i 9') va generar les primeres situacions de perill, en el primer cas amb una aparició 'fins a la cuina' que Joel Coch va solucionar 'in extremis', i en el segon amb un intent de 'gol olímpic' que Juanito va rebutjar quan la bimba es dirigia cap a la xarxa.

GRANOLLERSUEC1

Curiosament però, la primera arribada groga va ser a punt de cristal.litzar en el 0-1. Al 9', una passada llarga de Víctor Miranda va permetre Aumatell, després d'endur-se un rebot, plantar-se sol davant d'Álvaro, però el seu xut, potent però no massa col.locat, va ser desviat pel porter local. I com en això del futbol, les lleis no escrites 'no perdonen', del possible 0-1 es va passar al gairebé 1-0. I diem gairebé perquè a l'11' Castellet Julià va decretar un clar penal de Sergi Pérez a Oriol Molins que Raúl Torres, afortunadament pels nostres interessos, va enviar als núvols amb un xut potent però que es va perdre molt per sobre del travesser. Havíem contingut la respiració. El penal marrat pels de Solivelles va esperonar un Castelldefels que als volts del quart d'hora va donar un pas endavant en matèria ofensiva, quelcom que va generar un evident intercanvi de cops entre dos equips més esmerçats a buscar la porteria rival que no pas a mostrar precaucions envers la pròpia. Podia marcar qualsevol, vaja.

Alan (16') va fregar el 0-1 amb un cop de testa, a la sortida d'un córner 'despenjat' al segon pal per Sergi Pérez, responent l'omnipresent en aquells minuts Pau Darbra (18') amb una clara situació dins l'àrea groga amb opció de xut evitada de manera molt oportuna per la nostra reraguarda. Afortunadament, però, i en ple 'intercanvi', el primer 'cop' va ser groc. Corria el 19' quan una ràpida transició conduïda per Pedro Bilbao per la dreta va acabar en precisa centrada al primer pal i rematada, creuada i subtil de Fran Piera, qui va allotjar la bimba lluny de l'abast del porter blanc. El binomi Pedro Bilbao-Fran Piera va ser la veritable explicació del triomf groc, especialment per l'actuació estel.lar del segon al llarg dels 90'. Paradoxalment el gol va venir acompanyat de més dubtes d'un Castelldefels que en els 5-10' posteriors va veure com el Granollers gaudia d'opcions d'empat, sent les més clares les de Sergi Pastells, al 23' amb una rematada de cap a la sortida d'un córner que es va estavellar a la part superior del travesser, i al 29' amb una veloç jugada individual 'marca de la casa' que Manu Martín va enviar a córner quan el barceloní cercava de sorprendre'l, això sí, amb poc angle. 

Superada la mitja hora el guió del primer temps no semblava del tot escrit ni molt menys. Ans al contrari. El gol era latent en qualsevol de les dues porteries, i tot i que Pedro Bilbao (30'), després d'un bon servei llarg de Víctor Miranda, va rematar en interessant posició sense sorprendre Álvaro, va ser el Granollers l'equip que va trobar 'xarxa' al 34'. Una pacient acció el.laborada blanqueta va acabar a peus d'Oriol Molins, qui després d'un bon retall curt va etzibar un potent i col.locat xut llunyà que va entrar en la porteria groga després de tocar el pal. El millor arribador de segona línia de la categoria va tornar a demostrar la seva condició. Al contrari del que havia passat amb el 0-1, l'empat local va comptar amb una positiva resposta per part d'un Castelldefels que es va rebel.lar davant la situació, i fruit d'això els nostres van apretar a la recta final per marxar al descans manant. Aumatell (41') no va aprofitar un gran servei curt de falta de Fran Piera, quelcom que en canvi sí va aconseguir Pedro Bilbao (43'), en el seu cas després d'una passada llarga del mitjapunta maresmenc, també a pilota aturada. Fran Piera va posar a la disposició d'en Pedro un autèntic 'caramel' que el veloç extrem groc, guanyant l'esquena a la defensa, va aprofitar per establir l'1-2 de xut creuat, tempteig que no es va moure fins al descans.

 

 

El Castelldefels surt amb força i ronda l'1-3, però l'inesperat 2-2 torna a canviar l'escenari. El 2-3 arriba en el moment adequat i ja resta inalterable

La inèrcia del tram final del primer període, marcada pel domini groc que va derivar en l'1-2, no només no va decaure als compassos inicials de la represa, sinó que es va intensificar. I és que fins al 55' es va jugar gairebé 'en exclusiva' al camp del Granollers, amb un Castelldefels pressionant i que va generar 6-7 accions a pilota aturada gairebé seguides, incloent-hi dues faltes molt perilloses, a prop de la frontal, i diversos serveis de cantonada. Eren moments de 'setge' a la recerca de l'1-3, gol que malgrat aquesta pressió només va rondar veritablement Aumatell (53'), en el llençament de la segona de les faltes esmentades, des de la corona de l'àrea, colpeig que va sortir fregant el pal esquerre d'Álvaro previ lleuger toc en la tanca. Joel Coch (47') i el mateix Aumatell (54') -en el córner derivat de la falta que ell mateix havia llençat-, van tenir d'altres opcions, no tan clares. També Pedro Bilbao (55') amb una centrada-xut, que va besar la part superior del travesser, va voler dir-hi la seva. 

Tanmateix el Castelldefels 18-19 és especialista en complicar-se la vida en els moments en què més 'controlades' sembla tenir les coses. Val a dir, en descàrrec dels protagonistes, que ahir aquest 'segell' tenia més justificació que mai pel molt que ens hi jugàvem. Amb tot i amb això un parell d'errades concatenades en zones de perill, camp propi, van 'reactivar' el Granollers, que al 57' va avisar amb un cop de cap d'Oriol Molins a centrada de Joel Brey, que va sortir arran del pal esquerre de la porteria de Manu, i que al 59' establia l'empat en una acció de difícil comprensió. Va ser aleshores quan una greu errada de Juanito, qui es va complicar la vida a l'hora de treure's de sobre una pilota en la seva posició de lateral dret, va prendre forma de 'cessió' enrera, imprecisa, cap a Manu. El lateral groc no es va adonar que entre ell i el porter s'hi trobava Xavi Civil, qui aprofitant les facilitats, es va plantar davant el porter i el va batre per baix.

GRANOLLERSUEC2

En la situació groga, encaixar així el 2-2 podia significar un cop duríssim, sobretot a nivell mental, i malgrat que els nostres van tornar a reaccionar de manera positiva, sí que podem dir que la darrera mitja hora va ser bastant 'boja', amb fases de futbol un pèl 'descontrolat' i en què va costar de mantenir la calma. Miki Carrillo va moure peça immediatament, introduint sobre la gespa Jordi Cano en detriment d'Aumatell, buscant un pèl més de dinamisme i mobilitat atacant, i val a dir que la presència d'en Jordi es va notar en positiu des de ben aviat. Al 65' va protagonitzar una arribada, pràcticament fins a la cuina -posició d'extrem dret- que no va cloure per ben poc en passada enrera quan hi havia companys amb la 'canya' a punt, i al 69' va marcar el que seria el gol decisiu. Un cop més, amb protagonisme previ de Fran Piera. Una gran passada interior del d'El Masnou, cercant la desmarcada de Jordi Cano, va permetre el menor de la nissaga assajar un potentíssim xut que Álvaro no va poder atrapar, veient com la pilota se li esmunyia, superava la línia i es convertia en el 2-3. Adquiríem avantatge per tercer cop. Aquesta havia de ser la bona.

Els darrers 20' més afegit, lluny de ser 'tranquils', van posar a prova la salut cardiovascular dels aficionats grocs concitats a Granollers. El 3r gol no va servir, si més no d'entrada, per a que els nostres controléssin amb una mica més serenor la situació, i tant és així que al 75' el Granollers va gaudir d'una claríssima opció per al 3-3, amb diverses rematades i intents de xut i cop de cap de Pau Darbra, Albert Ruiz i Oriol Molins que entre Manu primer i el travesser i Sergi Pérez posteriorment, de manera imversemblant, van evitar que es convertís en el 3-3. Patiment extrem. Però és que 4' més tard va ser el Castelldefels el que va posar-hi 'pebre' marrant una ocasió d'aquelles que no es poden fallar. Fran Piera, després d'una gran combinació amb Jordi Cano, va cedir una mil.limètrica passada de la mort a Bermúdez. El veneçolà només l'havia d'empényer en àrea petita, però es va confiar i quan ja es cantava el 2-4 la va enviar fora gairebé a porta buida. La recta final va ser d'incertesa, més pel neguit d'un possible 3-3 que no pas perquè aquest rondés veritablement la nostra porteria. Cal remarcar que aquells minuts sí que van ser millor gestionats en clau marinera, destacant el paper i la paciència amb la bimba als peus d'homes com Fran Piera, Bermúdez i Rubi, qui havia entrat des de la banqueta, i entre unes coses i altres vam arribar al final del partit amb el 2-3 al 'sarró'.

Importantíssima victòria que propicia que el Castelldefels eviti matemàticament els llocs de descens directe a Primera Catalana i tingui la possibilitat d'acabar 16è si venç l'Europa en l'última jornada. Arribar als 43 és el nou objectiu. Cal felicitar els components de l'equip per haver assolit el primer horitzó -la permanència directa-, tot i esperant i desitjant que un cop més ens salvem del 'càstig' de les compensacions. Enhorabona, equip!

 

 

 

FITXA TÈCNICA

Municipal de Granollers, 150 espectadors

EC GRANOLLERS: Álvaro; Sergi Pastells, Capa (Víctor Díaz, 62'), Joel Cañaveras, Marc García, Oriol Molins, Joel Brey (Marc Pluvins, 72'), Martí Soler, Raúl Torres (Albert Ruiz, 46'), Pau Darbra i Xavi Civil

UE CASTELLDEFELS: Manu Martín; Juanito, Sergi Pérez, Víctor Miranda, Alan, Joel Coch, Bermúdez, Jonathan Ferreira (Rubi, 81'), Pedro Bilbao (Eric González, 72'), Fran Piera i Aumatell (Jordi Cano, 63')

Àrbitre: CASTELLET JULIÀ; TG: Sergi Pérez, Fran Piera

Gols: 0-1: FRAN PIERA (19'); 1-1: ORIOL MOLINS (34'); 1-2: PEDRO BILBAO (43'); 2-2: XAVI CIVIL (59'); 2-3: JORDI CANO (69')

Llegir 279 vegades Darrera modificació el Dilluns, 13 Mai 2019 11:24