Tercera Divisió 18-19. Jornada 39. UE CASTELLDEFELS - UE LLAGOSTERA: 2-2. Esgarrapen un gran punt contra el líder

 

Després de dues derrotes seguides a casa, la UE Castelldefels va retornar ahir al camí dels punts en matx disputat al Municipal d'Els Canyars, fent-ho, ni més ni menys, que en la visita de la UE Llagostera, líder de la lliga. Els de Miki Carrillo van signar, qualitativament, una de les seves millors actuacions amfitriones de tota la temporada, sumant un merescudíssim punt contra un rival que es va avançar al marcador per dos cops. Imatges: Piero Álvarez

 

 

Primer temps equilibrat i amb poques ocasions. La 'connexió' Pitu-Lucas Viale obre el marcador

El penúltim partit local del Castelldefels 18-19 va trencar per fi amb la dinàmica d'actuacions discretes i regust final 'amargant' que ens havien deixat els anteriors precedents, i així, i com s'ha repetit al llarg i ample de la temporada, els nostres van tornar a oferir una de les seves millors versions contra un dels equips capdavanters. Recordem que els resultats contra les 4 esquadres que ara mateix ocupen posició d'ascens, als Canyars, han estat 1 victòria (vs L'Hospitalet), 1 empat (Llagostera) i 2 derrotes per la mínima (Prat i Horta), arribant la del 'derbi' contra els potablava al 94' i de penal. Per tant, no se'ns ha donat pas malament jugar contra els 'grans' al Carrer Església. 

L'atmosfera del partit va ser també diferent a la d'altres matinals, fins i tot abans del cop de xiulet inicial. La celebració pel títol que minuts abans havia obtingut el PRE BENJAMÍ B, passadís inclòs de Castelldefels i Llagostera, va inscriure el matx en una dinàmica més festiva i 'animosa' del que sol ser habitual a casa nostra, i això es va palesar sobretot en un segon temps en què es va viure un ambient que feia temps que no sentíem. Cal reconèixer també que el desenvolupament del partit va ajudar-hi. Miki Carrillo va efectuar 3 canvis a l'onze inicial en relació al que va formar d'entrada al Narcís Sala contra el Sant Andreu, caient-ne Rubi, Jonathan Ferreira i Eric González, en detriment de Sergi Pérez, Jaume i Pedro Bilbao. L'objectiu, ben clar: plantar cara tot un equipàs com el Llagostera i sumar, ja que a aquestes alçades qualsevol punt val, com diu el tòpic, el seu 'pes en or'.

UECLLAGOSTERA1

En línies generals Castelldefels i Llagostera van dirimir un primer temps poc allunyat del que es pot esperar d'un duel entre equips dirigits per Miki Carrillo i Oriol Alsina. La intensitat en les disputes, l'enorme lluita física a la medul.lar i l'aposta per un futbol vertical i més basat en la velocitat que en la combinació pura i dura van marcar les evolucions. El Llagostera va sortir un pèl més 'arrauxat', amb molta participació dels seus extrems, Eric Jiménez i sobretot Moussa, i això va propiciar que ja des dels primers minuts els gironins gaudíssin de, segurament, les seves situacions predilectes (i les més prolífiques com després apuntaria Oriol Alsina en roda de premsa): les accions a pilota aturada. Cal ressaltar, però, que els nostres van defensar prou bé la majoria de serveis -de córner o de falta lateral- executats per l'esquerra de 'seda' de Josep Maria 'Pitu' Comadevall, i que superat el quart d'hora van desplegar-se en 2-3 transicions interessants, destacant la del 17' en què una recuperació de Jaume, en camp rival, va habilitar Jordi Cano, part esquerra de l'àrea. El seu xut final, un pèl massa creuat -tenia poc angle-, va sortir relativament a prop del pal esquerre de Marcos.

Tanmateix, el perill del Llagostera -tingui fases de joc més brillants que d'altres- és sempre latent. I així, i just quan semblava que el Castelldefels començava a 'alçar el vol' va arribar el 'gerro d'aigua freda' en forma de 0-1. Corria el 23', quan una falta lateral 'posada' magistralment des de la dreta, carril del 8, per Pitu, va trobar el cap de Lucas Viale, qui sense remissió, va batre Manu. La connexió entre el gironí i l'hispanoargentí fa molts anys que 'dura' en això del futbol (recordem que també van ser companys a l'Hospitalet) i en el cas d'ahir va plasmar-se en el 0-1. El gol visitant va fer mal en una UEC que en els 10-15' posteriors, sense patir de manera exagerada, sí que va perdre el cert control de la situació que havia estat capaç d'adquirir superat el quart d'hora. Només alguna arrencada individual, com la de Juanito (33'), finalitzada amb un bon xut llunyà que va sortir a prop de la porteria de Marcos, podia trencar la dinàmica, però aquell era un bagatge poc inquietant per a un rival que va ser a punt d'ampliar la renda al 37'. Novament Lucas Viale en va ser el protagonista. Una falta perpendicular a la porteria de Manu, 5-7 metres més enllà de la frontal, va ser executada pel central visitant, estavellant la bimba a la base del pal dret castelldefelenc. Un 0-2 hagués estat segurament letal. Al descans, 0-1. 

 

 

Segon temps d'anades i tornades i molt vistós per a l'espectador. Un gran Castelldefels contraresta per dos cops els avantatges forasters

Després d'un primer acte de major predomini llagosterenc, sense ser un control aclaparador, el Castelldefels necessitava 'quelcom més' si volia tenir opcions de puntuar, un 'plus', especialment en la faceta ofensiva, que ens recordés al que havia succeït a la primera volta, allà pel mes de desembre a Llagostera, en què perdent 3-0 els nostres es van quedar a les portes de l'empat (3-2 i amb ocasions clares als minuts finals). I com la història molts cops es repeteix, en aquest cas també ho va fer. La UEC va sortir de vestidors, com no podia ser d'altra manera, amb una 'marxa més', i malgrat que el primer intent de la represa va ser gironí -xutàs molt llunyà d'Eric Jiménez als 40 segons que va fregar el travesser-, els nostres eren conscients que havien de 'sacsejar' l'arbre i posar-hi un o dos punts més de velocitat i verticalitat, ja que en el fons un partit un pèl més embogit ens convenia.

El canvi d'escenari, a més, va venir ràpidament acompanyat per fets. I és que al 51', després de 3-4 minuts d'anades i tornades un pèl 'esbojarrades' d'uns i altres, amb poca precisió final -el partit semblava trencar-se-, va arribar l'1-1. Juanito, recuperant la bimba en zona defensiva, va iniciar una ràpida cursa en solitari, travessant el camp i conduint la bimba uns 60 metres sense que cap rival li 'barrés' al pas, i aproxidament un parell de metres més enllà de la corona de l'àrea es va treure de la màniga un xutàs espectacular que va entrar per tot l'escaire esquerre de Marcos. Abonat als golassos. El lateral castelldefelenc n'ha marcat 2 en la 18-19, però els dos són de 'videoteca'. Aquesta 'xarxa' va ser el 'tret de sortida' d'un segon temps vibrant, amb ritme i alternatives constants entre dues esquadres que van apostar per 'l'intercanvi de cops'. En els 5' posteriors a l'1-1 el Llagostera va fregar l'1-2 en un parell d'ocasions de Toni Cunill (53') -rematant una falta lateral- i Gil Muntadas (58') -avançant-se amb un cop de cap a la sortida de Manu-, però el Castelldefels no afluixava, ans al contrari, i superada l'hora va començar a apretar, i de quina manera, buscant el 2-1. Tot l'equip va ratllar a un nivell altíssim, però cal destacar la feina realitzada per la banda dreta -Juanito-Pedro Bilbao-, que va portar de corcoll la defensa blaugrana als segons 45'. Van ser minuts gairebé de 'setge' groc a còpia de córners, i en un d'ells vam fregar el segona en una primera rematada de Víctor Miranda que Bermúdez, per molt poc, no va desviar al fons de la xarxa, trobant-se amb un providencial Marcos. Malauradament, i com sol ocórrer al futbol, just quan millor ho estava fent el Castelldefels va arribar l'1-2 (67'). Una fulgurant contra protagonitzada per Moussa va acabar sent interrompuda en clara falta enganxada a la frontal. I aquestes faltes són 'penals' per en Josep Maria 'Pitu' Comadevall que, si no vols caldo, dues tasses, va clavar la bimba per l'escaire dret de Manu amb mestria pròpia d'un il.lustre.

UECLLAGOSTERA2

Els nostres, però, van entendre clarament que aquell 1-2 havia estat més fruit d'una acció 'cojuntural' o puntual, que no pas la conseqüència del joc desplegat per uns i altres. I no només no el van acusar, sinó que podríem dir fins i tot que els hi va donar ales per a buscar amb ambició i determinació un altre empat. Van ser minuts en què la graderia va acompanyar un equip que s'hi estaba 'buidant', i així, després de diverses opcions prou clares, entre les que destaquem una aparició de Pedro Bilbao (71') que Toni Cunill va desviar 'in extremis' amb Bermúdez esperant la bimba 'a boca de canó', i una rematada de Jaume (72'), qui es va trobar amb el cap de Lucas Viale, prèvia gran centrada de Juanito, quan el colpeig buscava xarxa. S'estava 'coent' el 2-2 i aquest va arribar. Al 77', una gran passada a l'espai de Fran Piera, qui havia entrat al 73' i va cuallar uns 17' finals impressionants, va ser prou ben llegida per Pedro Bilbao, qui guanyant en velocitat la defensa va superar Marcos amb un potent xut creuat. Bogeria absoluta. Els darrers 13' més afegit van ser tremendos. L'emoció i la incertesa pel marcador final van anar clarament 'in crescendo' amb dos equips que van seguir intentant-ho, però segurament aquest excès de 'revolucions' va fer que manqués precisió als metres finals i que ni Marcos ni Manu tinguéssin protagonisme, cloent tot plegat amb un just 2-2. Cal lloar, insistim, la feina d'un Castelldefels magnífic a la segona meitat.

En resum, doncs, punt prou valuós per a un Castelldefels que, a manca de 3 jornades, és 4 punts per sobre del descens directe. És un bon marge, però evidentment, no és suficient. Les matemàtiques diuen que guanyant si més no 2 dels 3 partits que ens resten el Castelldefels acabarà si més no 17è. I aquest, tot i la dificultat que comportarà, ha de ser el repte. Una treballada permanència, un curs més, bé s'ho val. Intentarem sumar la primera, el proper diumenge al Feliu i Codina, ni més ni menys que contra un equipàs com l'Horta, 4t classificat. Tanmateix, enhorabona, pel partit d'ahir, nois.

#SomHiGrocs

 

 

 

FITXA TÈCNICA

Els Canyars, 350 espectadors

UE CASTELLDEFELS: Manu Martín; Juanito, Sergi Pérez, Víctor Miranda, Alan, Joel Coch, Jaume (Fran Piera, 73'), Bermúdez, Pedro Bilbao, Jordi Cano i Aumatell (Ralph, 83')

UE LLAGOSTERA: Marcos; Crespo, Lucas Viale, Toni Cunill, Bigas, Pol Gómez, Pitu, Moussa, Eric Jiménez (Maynau, 73'), Gil Muntadas (Maik Molist, 76') i Sascha

Àrbitre: MANCERA ANTÓN; TG: Sergi Pérez, Alan, Ralph // Pol Gómez, Maik Molist

Gols: 0-1: LUCAS VIALE (24'); 1-1: JUANITO (51'); 1-2: PITU (67'); 2-2: PEDRO BILBAO (77')

Llegir 307 vegades Darrera modificació el Dilluns, 29 abril 2019 11:56