Tercera Divisió. Jornada 18. UE LLAGOSTERA - UE CASTELLDEFELS: 3-2. Injusta derrota en el millor partit de la temporada

 

La UE Castelldefels va encaixar dissabte a la tarda al Municipal de Llagostera la seva vuitena derrota de la temporada, en aquest cas a mans del nou líder, la UE Llagostera, que, tanmateix, va haver de suar la cansalada per accedir a aquesta condició. Els grocs van signar un gran encontre, el millor en molt de temps a domicili, però el potencial blaugrana a pilota aturada va acabar sent, com és habitual, letal. Imatges: Toni Canyameras (UE Llagostera)

 

Gran sortida groga amb ocasions, incloen-t'hi una pilota al travesser. El Llagostera, demolidor a pilota aturada, se situa amb un dur 2-0 a la sortida de sengles córners

Vuit anys després la UE Castelldefels tornava al Municipal de Llagostera, terreny de joc on en el passat blaugranes i grocs havien lliurat interessants 'batalles' futbolístiques. Tanmateix, i tret de petits canvis, i com resa la cançó, la 'vida segueix igual' a la localitat del Gironès, amb Isabel Tarragó al capdavant de l'entitat, pendent de fins l'últim detall, i Oriol Alsina prenent les decisions esportives, ara, un altre cop, des de la banqueta. I tot plegat després d'haver passat per la Segona A i d'haver jugat eliminatòries de Copa del Rei contra equips de Primera Divisió. Fa 10 anys ja era així i és possible que d'aquí a 10 també ho sigui. Aquest binomi d'èxit té corda per estona. 

Miki Carrillo va presentar dissabte una única novetat a l'onze inicial en relació al que havia format contra el Sant Andreu, caient-ne Manrique, amb problemes gàstrics els últims dies de la setmana, en detriment d'Adri Guica. I precisament l'Adri va ser el primer protagonista del matx en clau groga. El Castelldefels va sortir molt bé, 'endolladíssim' des del cop de xiulet inicial de Bureu Méndez, i tant va ser així que al 5' ja havia gaudit de dues ocasions molt clares. L'Adri (3') es va trobar amb una gran intervenció d'un magnífic porter com és Marcos quan després d'una ràpida maniobra des de la corona de l'àrea va etzibar un xut ajustat, ben desviat pel porter. Però és que al 5' l'opció va ser encara més propícia. A la sortida d'un córner executat des de la part esquerra, en curt, el colpeig de primeres de Jordi Cano, excel.lent, va estavellar-se directament al travesser, amb Marcos superat. Una autèntica llàstima, perquè la 'plasticitat' del xut mereixia el gol, diana que en Jordi porta moltes setmanes buscant però que encara no arriba. Segur que la dinàmica canviarà aviat.

LLAGOSTERAUEC1

Aquest segon ensurt va fer espavilar una mica el Llagostera, que buscant constantment la referència de l'ex groc i sempre entranyable Sascha Andreu va començar a portar el joc 'al seu terreny', aprofitant a la perfecció les dimensions del camp -no massa llarg i estret-, i aconseguint així 'descongestionar' el joc i permetre les arribades de segona línia d'homes com Moussa Sidibe, Gil Muntadas o Eric Jiménez. El mateix Sascha (7) va ser el primer en provar fortuna en 'clau' local -xut atrapat per Manu-, donant pas aquest intent a uns minuts d'intens 'frec a frec' i d'arribades constants d'uns i altres als tres quarts ofensius, sense un gran perill però amb molts assajos de cara a les dues porteries, especialment des de la llarga distància. Homes com Gil Muntadas o Eric Jiménez van mostrar-se prou actius pel Llagostera, responent Aumatell i Jordi Cano com a principals estilets d'un Castelldefels que no li perdia en cap cas la cara al duel.

Tanmateix, les coses van començar a canviar al 27'. Va ser aleshores quan Eric Jiménez, rebent una pilota a uns 2-3 metres de la frontal, es va treure de la màniga un molt bon xut, que Manu, amb una estirada encara millor, va enviar a córner. I córner, a Llagostera, i amb Oriol Alsina a la banqueta, sempre és sinònim de perill. I malauradament un cop més es va complir amb la tradició. El servei executat al cor de l'àrea va ser rematat, potser amb massa comoditat, per Sascha, qui marcava així el seu primer 'gol de l'ex' de la tarda. I com les males notícies, molts cops, mai venen soles, 4' després es va repetir el guió. Córner servit en aquest cas des de la dreta, molt tancat, Manu, amb dificultats i forçat davant la 'gernació' de jugadors que tenia al voltant, refusa en curt de punys, i Aimar, caçant la pilota solta, establia el 2-0. Aquest gol va ser una mena de deja vu, ja que Aimar Moratalla, també a pilota aturada, va ser l'autor d'un dels dos gols llagosterencs en el darrer pas groc per la localitat del Gironès, al novembre del 2010. El Castelldefels, com qui no vol la cosa, perdia per 2-0 als volts de la mitja hora sense que el rival hagués fet més mèrits futbolístics, però el que està clar és que a aquests nivells el futbol són gols i els dos del període inicial van ser de la UE Llagostera. Fins al descans poc a explicar i cap moviment més al marcador.

 

 

Els gironins marquen un 3-0 que sembla gairebé la sentència. El Castelldefels reacciona amb 2 gols d'Aumatell en 3 minuts i gaudeix d'ocasions clares per un 3-3 que mereix però no arriba

Superada la pausa la tònica del duel no va distar gaire del que havien estat els 45' inicials, i així ja als primers 10' tots dos equips havien gaudit d'opcions clares per seguir 'fent treballar' l'electrònic del Municipal. Tot i la claredat del resultat registrat fins llavors, la realitat és que el partit estava resultant tremendament equilibrat i el Castelldefels no tenia cap mena d'intenció de resignar-se. Ho va deixar clar Jordi Cano (53'), qui amb un bon xut de falta va fer lluir Marcos, qui amb una bona estirada va tornar a demostrar el seu talent sota pals. Yeray (56'), amb una rematada de cap derivada de dues pentinades prèvies, va signar el primer avís llagosterenc de la represa. Dos minuts més tard arribaria el 3-0.

Érem al 58' quan una ràpida combinació orientada a la part esquerra de l'àrea va acabar amb pilota cap a Eric Jiménez qui, en posició, des del nostre punt de vista, bastant dubtosa, va servir una precisa 'passada de la mort' que Sascha no va desaprofitar per a completar el seu particular 'doblet'. Si el 2-0 ja era un càstig tremendant sever, el 3-0 era ciència ficció, ja que la diferència futbolística no estava sent, ni molt menys, aquesta. Curiosament però, i contra pronòstic, sobretot tenint en compte que jugàvem al camp d'un dels grans dominadors de la lliga i equip que no s'havia deixat cap punt davant del seu públic, la teòrica sentència no va ser tal. Tot va començar al 62', quan una falta molt ben forçada per Alegre, en incursió des del lateral, enganxada a la frontal, part esquerra, va ser executada per Aumatell. El colpeig del manlleuenc va tocar en un dels integrants de la tanca, descrivint la bimba una paràbol.la curiosa que va 'baixar' del cel amb una rapidesa 'inusitada' i que va fer impossible la reacció de Marcos, que igual que la resta dels presents, va observar amb sorpresa com aquell xut es convertia en el 3-1. Però és que no havien passat ni tres minuts quan Aumatell, també gols de l'ex, caçant una pilota solta a l'interior de l'àrea, derivada d'un primer intent de Pedro Bilbao, va ser el més 'llest' de tots i de xut creuat va allotjar la bimba a l'interior de la xarxa. Increïble però cert. En tres minuts es va passar del 3-0 al 3-2 i en restaven 25' per disputar.

LLAGOSTERAUEC2

I val a dir que en aquesta recta final el Castelldefels es va fer mereixedor de l'empat, ja que va generar un bon grapat d'ocasions, algunes claríssimes, que encara ara 'ens fem creus' que no acabéssin en el 3-3. Jordi Cano (70'), de falta, en un colpeig que, igual que en el d'Aumatell, va desviar la tanca, va veure com Marcos, amb uns reflexes impressionants, evitava el 3-3 quan ja gairebé es cantava. Els nostres, amb ambició, es van 'bolcar' a l'àrea d'un Llagostera que intentava 'treure's l'aigua de sobre' vers un rival decidit a no sortir de buit. Tant va ser així que Miki Carrillo va introduir tot l'arsenal ofensiu que tenia a disposició, amb Gibert, Santi Triguero i Kike Ramírez, i després d'un seguit d'arribades entre les que destaquem una d'individual de Jordi Cano (79') i una volea d'Eric González (83'), al 88' va arribar l'acció que podia haver canviat el signe del partit. Aumatell, el millor del Castelldefels a Llagostera, no només pels gols, va 'filtrar' una gran passada interior que Santi Triguero, amb un magnífic xut de 'rosca' va enviar fregant el pal esquerre de la porteria de Marcos. Mereixia millor sort. L'atac i gol mariner dels darrers minuts va ser constant davant un Llagostera que tret d'alguna aparició de Marc Medina no tenia les idees massa clares per a cercar les contres, augmentant la intensitat del setge a partir del 91', ja que el Llagostera va jugar els darrers minuts amb 10' per la lesió de Toni Cunill amb els tres canvis fets. I tot i que s'hi van deixar la pell, els nostres no van poder trobar l'empat. Una rematada d'Alegre al pal, de cap, anul.lada finalment per fora de joc (93'), va ser el nostre 'cant del cigne'.

En definitiva, gran partit del Castelldefels malgrat la derrota. El nostre equip va vendre molt cara la seva pell a casa del nou líder de la competició, i un dels lògics referents de la lliga, demostrant que en les últimes setmanes, malgrat la dificultat del calendari, està experimentant una clara millora quant al joc col.lectiu es refereix. Aquest és el camí. Diumenge, nova oportunitat per a ratificar-ho contra la Unió Atlètica d'Horta.

#SomHiGrocs

 

 

FITXA TÈCNICA

Municipal Llagostera, 300 espectadors

UE LLAGOSTERA: Marcos; Aimar, Lucas Viale (Toni Cunill, 46'), Amantini, Bigas, Yeray, Maik Molist, Moussa (Crespo, 81'), Eric Jiménez (Marc Medina, 64'), Gil Muntadas i Sascha

UE CASTELLDEFELS: Manu Martín; Rubi, Sergi Pérez, Joel Coch, Alegre, Adri Guica (Gibert, 59'), Bermúdez, Eric González (Kike Ramírez, 86'), Pedro Bilbao (Santi Triguero, 73'), Jordi Cano i Aumatell

Àrbitre: BUREU MÉNDEZ; TG: Aimar

Gols: 1-0: SASCHA (28'); 2-0: AIMAR (32'); 3-0: SASCHA (58'); 3-1: AUMATELL (62'); 3-2: AUMATELL (65')

 

Llegir 209 vegades Darrera modificació el Dilluns, 03 Desembre 2018 12:46