Tercera Divisió 18-19. Jornada 13. UE CASTELLDEFELS - FC VILAFRANCA: 1-1. La història es repeteix

 

La UE Castelldefels va obtenir ahir al migdia el seu 5è empat de la temporada en la visita del Vilafranca als Canyars. Dejà vú futbolístic el que vam viure al Carrer Església ja que el partit va tenir exactament el mateix desenllaç que el duel entre grocs i penedesencs de la 17-18: 1-0 groc ben entrada la segona meitat i empat a 1 quadribarrat a les acaballes, ahir concretament al 93'. Cruel i injust desenllaç en clau local.

 

 

Sense gols al descans. L'equilibri inicial dóna pas a un tram final de primer període clarament groc

La vuitena visita del Vilafranca als Canyars, en matx de Tercera, es va saldar amb el segon empat a 1 consecutiu entre dos equips que en els darrers cursos ens tenen acostumats a partits igualadíssims i decidits per petits detalls, sigui als Canyars o la capital de l'Alt Penedès. Com a cirereta del pastís d'una matinal festiva, amb la Presentació del Futbol Base groc com a 'plat fort', el Castelldefels ansiava la tercera victòria consecutiva a casa, i malgrat que la va tenir realment a tocar, finalment es va haver de resignar amb un punt més 'agredolç' que mai, recorrent al tòpic.

Miki Carrillo va presentar quatre novetats a l'onze inicial en relació al que va formar diumenge a Cambrils, caient-ne Alan, Carlos Martínez i Aumatell per decisió tècnica, a més d'Adri Guica per problemes físics, en detriment de Sergi Pérez, Bermúdez, Juanlu i Eric González respectivament. El tram inicial d'encontre va seguir els paràmetres esperats, amb un Vilafranca que va sortir decidit a fer-se amb el control de la bimba a còpia de llargues i pacients 'possessions' i un Castelldefels ben ordenat i que esperava les seves opcions de recuperació i sortida ràpida en transició, apostant un cop més pel protagonisme dels extrems, amb Pedro Bilbao i Jordi Cano. Cal dir però que en línies generals el primer terç no va ser massa vistós, ja que tot i que el joc tenia ritme, i la intensitat en les disputes era prou significativa, les imprecisions d'uns i altres van marcar el camí, quelcom que va propiciar que d'ocasions clares se'n generéssin poques.Gerard Boira (5') -amb diferència el millor jugador del Vilafranca ahir als Canyars-, va ser el primer en avisar amb un xut des de la corona de l'àrea que va fregar el pal esquerre de Manu, responent Pedro Bilbao (11') des de l'extrem dret amb una centrada que l'ex groc Antonio Pelegrín va ser a punt de convertir en l'1-0. El seu intent de refús no es convertir en autogol gràcies a la ràpida i atenta intervenció de Miguel Ramos.

UECVILAFRANCA11

Aquesta dinàmica es va mantenir inalterable fins als volts de la mitja hora, amb un Castelldefels que aproximadament des del 25' hi va posar una 'marxa més' que un Vilafranca cada cop més desdibuixat i que patia amb i sense pilota. Això va derivar en una recta final de primer temps de clar domini baixllobregatí, amb constants arribades marineres a l'àrea penedesenca. El joc estava clarament 'decantat' cap a la porteria visitant, els nostres combinaven amb relativa comoditat a la medul.lar i tant Jordi Cano com Pedro Bilbao percudien amb facilitat per les seves respectives ales, però malgrat que de situacions avantatjoses per finalitzar les jugades amb perill real n'hi va haver moltes -fins a 9 en vam comptar-, no hi va haver manera que la UEC transformés la seva seva superioritat en ocasions clares. Jordi Cano va ser el principal protagonista de moltes d'aquelles arribades, destacant la del 30', amb una centrada que Fontanils va refusar 'in extremis' amb Juanlu esperant la pilota a boca de canò, i la del 42', quan després d'una magnífica combinació col.lectiva en pocs tocs va xutar estranyament malament, en posició propícia, des de la part esquerra de l'àrea. Però és que també els laterals Rubi i Alegre i evidentment l'extrem dret Pedro Bilbao van aparèixer i de quina manera en aquells minuts. Reiterem, però, que malgrat els 'nombrosos' intents i les bones sensacions que el Castelldefels va oferir al darrer quart d'hora previ al descans, en què es va mostrar força superior al Vilafranca, en temps de pausa el 'resultat ulleres' (0-0) no es va moure. Com reconeixeria Miki Carrillo en roda de premsa 'se'ns van apagar els llums quan trepitjàvem l'àrea'.

 

 

Primer quart d'hora de manteniment de la dinàmica anterior. Santi Triguero avança el Castelldefels, però el Vilafranca no es resgina i empat a l'últim minut de l'afegit

Exhaurit l'interludi, les coses no van semblar canviar gens ni mica, ja que el Castelldefels va sortir decidit a trobar la xarxa rival d'una vegada per totes davant d'un Vilafranca que seguia sense reacció. I ho va fer, tot val a dir-ho, amb un punt més de profunditat que al tram final precedent, ja que si més no va ser capaç de finalitzar jugades, assignatura pendent a la primera meitat. Així, entre el 46' i el 60' els de Miki Carrillo van generar quatre opcions prou clares per obrir el marcador. Eric González (46') va topar amb l'encertada resposta de Miguel Ramos en un xut des de la corona de l'àrea; al 50', Pedro Bilbao, en acció individual, va enviar un intencionat xut de rosca amb l'esquerra prop del pal dret vilafranquí; Jordi Cano (59') va 'fregar el pal', de cap, rematant una bona centrada des de la dreta -l'efecte òptic va fer fins i tot que alguns espectadors cantéssin gol- i novament Pedro Bilbao (60') va rematar en semierrada, en àrea petita i en posició propícia, una gran centrada d'Alegre des del lateral esquerre.

En aquell tram l'1-0 semblava qüestió de temps. A partir del 65' aproximadament, però, el joc es va equilibrar una mica més. Les diferents interrupcions propiciades pels canvis, les amonestacions i demés circumstàncies van fer que el ritme baixés, situació que afavoria una Vilafranca que, amb tot i amb això, seguia sense albirar, ni de lluny, Manu. Iván Moreno va intentar redreçar el rumb, amb l'entrada de Jaume Batista, el que va propiciar que Pelegrín passés al mig del camp, canvi que va ajudar els visitants, si més no, a patir menys sense pilota. No obstant, va ser una de les permutes del Castelldefels la que va tenir un efecte immediat sobre l'encontre. I és que al 72' Miki Carrillo va decidir reemplaçar Eric González -que s'havia jugat l'expulsió pocs segons abans- per Santi Triguero. Curiosament, i de la mateixa manera que va ocórrer 7 dies abans a Cambrils, en la primera pilota que el 'mestre del gol' va tocar, va 'fer diana'. El veterà davanter vilanoví va interceptar una passada horitzontal en plena sortida de pilota vilfranquina, camp visitant, i en una cavalcada pròpia dels seus temps més pretèrits -els de la Blanca, els del Vilanova, els del Vilafranca, els del Sant Andreu....-, canviant de ritme i tenint molt clar el que havia de fer, es va plantar a l'àrea penedesenca després d'una cursa d'uns 30 metres i amb la seva coneguda serenor va superar per baix Miguel Ramos. Segon gol consecutiu d'un Santi Triguero que segueix superant registres en una brillant i dilatada trajectòria de més de dues dècades.

UECVILFRANCA31

El gol encaixat va fer reaccionar el Vilafranca, que successivament va anar col.locant atacants sobre la gespa, primer amb Braima Fati i posteriorment amb Oriol Boada, fet que el Castelldefels va contrarestar amb ordre, sacrifici i cames fresques com les de Carlos Martínez. L'equip tenia clar que s'havia de fer fort per a sorprendre a la contra. A partir del 80', però, els d'Iván Moreno van signar els seus millors minuts. Rosillo als minuts 82 i 87' va avisar, responent amb una excel.lent mà baixa Manu en el segon dels casos. Quan Navarro García va decretar els quatre minuts d'afegit el triomf groc semblava proper, ja que malgrat la insistència dels ahir blaumarí els nostres tampoc patien més del compte. Malauradament ens van sobrar 30 segons. Al 93' i mig, i després d'un córner derivat d'una acció en què potser va mancar un punt de contundència en la contenció groga, el servei al segon pal va ser rematat de cap per Pelegrín. El cop de testa de l'ex UEC va tocar lleugerament en Sergi Pérez, desviant aquest la trajectòria i introduint la bimba al fons de la xarxa. Cruel desenllaç.

Sense temps per a massa més va cloure un partit en què el Castelldefels va ser superior i va merèixer guanyar però en què es va haver de conformar amb un punt, sens dubte insuficient, tenint en compte la situació classificatòria que viu l'equip i la imatge futbolística que va oferir. Aquest empat manté la UEC en 17a posició, tot i que cal recordar que el nostre equip és el que descansa en la propera jornada, la 14, la que es disputa aquest cap de setmana, tornant doncs l'activitat el diumenge 11 de novembre, en una nova edició del duel de banquetes entre els germans Carrillo, és a dir, en un nou Castelldefels-Cerdanyola.

#SomHiGrocs

 

 

FITXA TÈCNICA

Els Canyars, 500 espectadors

UE CASTELLDEFELS: Manu Martín; Rubi, Joan Castillo, Sergi Pérez, Alegre, Joel Coch, Bermúdez, Eric González (Santi Triguero, 72'), Pedro Bilbao, Jordi Cano (Carlos Martínez, 80') i Juanlu (Aumatell, 62')

FC VILAFRANCA: Miguel Ramos; Óscar Sierra, Pelegrín, David Fontanils, Eric Vía, Gerard Boira, Vadillo (Jaume Batista, 62'), Rosillo, Sergi Gestí (Oriol Boada, 84'), Sergi Escofet i Guti (Braima Fati, 73')

Àrbitre: NAVARRO GARCÍA; TG: Eric González // David Fontanils, Óscar Sierra, Rosillo, Gerard Boira

Gols: 1-0: SANTI TRIGUERO (74'); 1-1: SERGI PÉREZ (pp) (93')

Llegir 182 vegades Darrera modificació el Divendres, 02 Novembre 2018 10:04