Tercera Divisió. Jornada 18. UE CASTELLDEFELS - CF POBLA DE MAFUMET: 2-0. Triomf de prestigi una dècada després

 

La UE Castelldefels va obtenir ahir al migdia la seva 6a victòria de la temporada, tercera consecutiva a casa, en la visita del CF Pobla de Mafumet als Canyars. Els de Miki Carrillo, en un gran moment de forma resultats en mà, van vèncer el filial del Nàstic de Tarragona en un partit de domini grana, amb ocasions clares als primers 45', i molt més equilibrat en una represa que els nostres van saber jugar i guanyar, amb dues dianes al tram final, obra de Joel Coch i Aumatell. Espectacular! Imatges: Nicolás Arlanzón

 

Primer temps d'hegemonia visitant a còpia de clares ocasions i fins i tot una pilota al pal. El Castelldefels resisteix

Una llarga dècada (concretament 10 anys i poc més de 3 mesos) hem hagut d'esperar per tornar a veure una victòria de la UE Castelldefels contra la Pobla Mafumet als Canyars en partit corresponent al grup 5 de Tercera. El 'malastruc' es va trencar per fi ahir diumenge 3 de desembre del 2017, en una nova demostració de l'evident dinàmica positiva que viu el Primer Equip groc en aquest tram final de primera volta. Aquell triomf de la llunyana 07-08 (2-0), amb gols de Dani Santos i Rafa Besalduch, 'lo mestre de Sant Mateu', ja té 'acompanyant' en l'històric contra els de la comarca del Tarragonès. 

Miki Carrillo va presentar, en el segon partit consecutiu a casa que havien d'afrontar els nostres, dues novetats respecte a l'onze que va formar d'entrada contra el Cerdanyola, caient-ne Joel Lasso per decisió tècnica i Bermúdez, en aquest cas per absència d'última hora, sent reemplaçats per Enric Vega i Joan Inés respectivament. Adversitats abans de començar. Tanmateix, aquest equip sembla capacitat per a superar pràcticament qualsevol obstacle en les darreres setmanes, raó per la qual va encarar el partit amb la màxima ambició. Cal dir d'entrada que el tram inicial va ser força entretingut. Els primers 20-25' ens van deparar un futbol de ritme alt, quelcom propi dels filials i especialment d'aquest, i així, a còpia de ràpida circulació de bimba i molta velocitat sense ella, cercant les ales, els pobletans van sortir decidits a 'manar' des del principi, raó per la qual els nostres van haver d'esmerçar-se defensivament sense cap mena d'espai per a la relaxació.

UECPOBLAMAFUMET11

I aquesta concentració va fer que fins i tot fossin els baixllobregatins els primers en xutar a porta, en aquest cas Aumatell (6'), rematant de cap una centrada de Pedro Bilbao. A partir del 10', però, i fins al 25', vam ser testimonis del millor tram d'encontre roig, ja que els de Juanma Pavón van ser capaços d'aprofitar algun que altre desajust defensiu local, generat fonamentalment per les fulgurants combinacions dels seus atacants, quedant-se fruit d'això a les portes del 0-1. Pol Ballesteros (9') va fer lluir Manu en una ràpida sortida als peus, evitant així que la rematada contincant acabés al fons de la xarxa, i 4' més tard Eric Vilanova va 'perdonar' el gol, quan després de quedar-se absolutament sol davant Manu, més enllà del punt de penal, va creuar un pèl massa el seu xut ras quan pràcticament es cantava la diana. Claríssima. En aquells moments el matx era tarragoní, amb un Castelldefels, que això sí, resistia amb ordre i enteresa els embats rivals, materialitzats per exemple en una nova rematada, aquest cop de Pol Valentín de volea (20'), que es va perdre lleugerament per sobre del travesser.

Curiosament al 24' es va produir una circumstància que va fer variar l'aire del joc. I sobre el paper no era massa positiva pels nostres interessos. I és que va ser aleshores quan Kilian va prendre mal en la lluita per una pilota en incorporació atacant, havent de ser substituït per César, qui gaudia així novament de minuts. Un César, per cert, que va cuallar una magnífica actuació. Aquesta interrupció va trencar una mica la dinàmica que duia el matx i va permetre el Castelldefels prendre 'aire' i reagrupar-se millor, quelcom que va fer que fins als 8-10' últims els tarragonins pràcticament no s'apropessin a l'àrea local. Una espècie de 'mini parèntesi'. Ara bé, quan van reprendre la seva versió més vertical van ser a punt d'inaugurar l'electrònic, especialment en dues ocasions. Al 36', una gran jugada individual de Pol Prats va acabar amb un xut creuat que es va estavellar a la fusta, des la corona de l'àrea, mentre que al 39' 'Sant Manu' va tornar a aparèixer per desviar una violenta 'fuetada' de Pol Ballesteros que tenia 'molt mala pinta'. Novament Ballesteros van provar-ho al 44', aquest cop sense perill, ensurts, els dos primers, que ens van conduir al descans sense gols. Resistència reeixida.

 

Segon temps de ritme més baix, molt més equilibrat. El Castelldefels creix i troba l'1-0 a la sortida d'un córner. D'ençà al final, gestió de renda i sentència amb el 2-0 d'Aumatell

Superada la pausa cal dir que el ritme del joc va decaure de manera clara, amb un Castelldefels cada cop més ferm i sòlid i una Pobla que, sense deixar d'intentar-ho, va començar a pecar d'una certa ansietat a l'hora de prendre decisions en els darrers 30-40 metres de camp, raó per la qual els nostres van ser capaços de patir cada cop menys sense pilota i generar una mica més d'inquietud quan la tenien. De fet, la primera arribada perillosa del segon temps va ser local, quan una interessant centrada de Pedro Bilbao des de la dreta no va poder ser rematada al segon pal per Aumatell (55'), qui ja era amb la 'canya a punt'. La resposta 'grana' no es va esperar, i pràcticament en l'atac següent Pol Prats va gaudir d'una nova clara ocasió, quan després d'una magnífica contra conduïda per l'ala dreta, no va saber superar Manu amb cama esquerra. Aquella opció va semblar esperonar una Pobla que al 60' va tornar a fer-nos patir en una potent arrencada de Pol Ballesteros que va acabar en córner després d'un xut ras.

El Castelldefels, insistim, i tret d'aquestes dues fuetades concretes, no estava patint tant com en determinades fases del primer temps ni molt menys, i de la mateixa manera que a l'acte inicial, una altra interrupció llarga, aquesta per problemes musculars del porter visitant Perales, qui finalment va poder seguir, va donar pas a una dinàmica diferent, dinàmica que ens va permetre viure els millors minuts UEC a l'encontre, fase que va cristal.litzar en els gols i en la victòria. Tot plegat va coincidir amb el segon canvi mariner, l'aparició de Joel Lasso en detriment d'Enric Vega, i la realitat és que entre unes coses i altres el Castelldefels va 'créixer' quant a joc ofensiu es refereix, sovintejant amb verticalitat els tres quarts ofensius. Tant va ser així, que va generar dues bones opcions en les botes de Gibert (64'), qui va ser a punt de superar Perales amb un colpeig llunyà derivat del refús d'un córner, i de Joel Lasso (69'), qui en acció individual va provar un xut ras atrapat pel porter. Aquestes dues situacions van ser l'avantsala de l'1-0. I és que corria el 71', quan un córner servit per Kevin des de part dreta va ser enviat al fons de la xarxa, de cap, per Joel Coch, qui marcava, no només el gol de l'ex, sinó sobretot el seu segon gol amb la samarreta UEC, diana que obria el marcador. Paradoxal que fos Joel Coch qui obrís la 'llauna', amb tot el que significa el seu cognom pel Nàstic i per la Pobla de Mafumet.

UECPOBLAMAFUMET12

El gol, com reconeixeria en roda de premsa el tècnic visitant, Juanma Pavón, va fer molt de mal en un quadre visitant que en els 10-15' posteriors no va ser capaç de reaccionar, ni tan sols amb els canvis, ja que el 'míster' andalús va apostar en la recta final per Brugui, Sergi Gestí i Kone. El Castelldefels, amb una  feina brutal per part de tothom, ben liderada per l'experiència i l'ofici d'una parella de centrals, Joan Castillo-Joel Coch, que va demostrar plenament la seva solvència, no va patir gaire fins pràcticament el 85', que va ser quan la Pobla, amb un futbol una mica més vertical, va intentar generar algun maldecap més, però la realitat és que va ser un 'voler i no poder' contra l'infranquejable mur groc. En aquest context, i aprofitant els espais, va caure el 2-0, transformat per Jordi Aumatell (92'), amb els visitants 'bolcats', en un passada vertical de Santi Triguero que va permetre el manlleuenc travessar el camp sol amb pilota durant més de 50 metres i batre Perales de xut creuat. 

En defintiva, doncs, magnífica i prestigiosa victòria d'un Castelldefels que encadena ja 4 jornades consecutives sense conèixer la derrota i tres victòries seguides a casa, xifres que palesen el gran nivell competitiu que està mostrant l'equip en aquest tram final de la primera volta i de l'any natural 2017 i que el situen amb 23 punts, 10 per sobre dels llocs de descens directe a Primera Catalana. Espectacular, Equip!

#SomHiGrocs

 

 

FITXA TÈCNICA

Els Canyars, 300 espectadors

UE CASTELLDEFELS: Manu Martín; Juanito, Joan Castillo, Joel Coch, Kilian (César, 25'), Joan Inés, Kevin, Gibert (Santi Triguero, 77'), Pedro Bilbao, Aumatell i Enric Vega (Joel Lasso, 62')

CF POBLA DE MAFUMET: Perales; Pol Valentín, Roger Figueras, Salva, De Nova, Adri Gimeno (Kone, 77'), Eric Vilanova, Rayco, Pol Prats (Sergi Gestí, 77'), Riad i Pol Ballesteros (Brugui, 69')

Àrbitre: GONZALES MORENO; TG: Joel Coch, Aumatell // Roger Figueras, Juanma Pavón (entrenador Pobla Mafumet)

Gols: 1-0: JOEL COCH (71'); 2-0: AUMATELL (92')

 

 

MINUT 91

miki carrillo

MIKI CARRILLO: Entrenador UE Castelldefels. "La veritat és que més no podem demanar. A la jornada 10 portàvem 6 punts i ara en tenim 23. Són el reflex dels últims partits, en què l'equip està superant totes les adversitats a base de caràcter i sacrifici, i sobretot sabent patir. Avui jugàvem contra un gran equip, professional, amb excel.lents jugadors i que evidentment ens ha fet patir. Hem aguantat el seu domini, resistint sense encaixar al primer temps, i a la segona les coses s'han equilibrat i hem tingut prou encert com per guanyar. Ho teníem difícil per totes les circumstàncies en forma de baixes, lesions i demés que ens acompanyen últimament, però ens hem tornat a sobreposar a tot. A la zona defensiva anem justos, tot i que també cal ressaltar la gran feina que està duent a terme César, que està jugant a un nivell altíssim en els minuts que està disputant. Al descans els hi he dit que podíem guanyar i que ens ho havíem de creure, ja que tot i les baixes ho estàvem fent bé. Hi ha un gran grup humà i estem en un gran moment de forma i ho hem de seguir aprofitant. A la primera part, sense estar del tot malament, no acabàvem d'estar bé defensivament, cometent desajustos, també derivats del nivell del rival, un equip molt ràpid i de qualitat. Havíem de defensar més juntets i no cometre errades. I també penso que a la segona amb pilota hem estat millor, especialment a partir del 60'. Hem trobat el gol a pilota aturada. Content amb la victòria, pel que ha sigut el partit, pel rival i per l'esforç de tots. Són punts molt importants de cara al futur. Tenim dos centrals amb experiència i que saben jugar en el cos a cos, situació en què gairebé sempre guanyen la partida, un porter que viu un gran moment, i un equip en general que treballa molt bé en defensa. L'aturada ens vindrà bé per a descansar i recuperar alguns jugadors. Anirem a Terrassa a competir i donar-ho tot, com sempre. Ells tenen un gran equip, ple de jugadors de qualitat, i evidentment és un camp difícil per a qualsevol rival, però com és habitual, intentarem tancar l'any i la primera volta de la millor manera possible"

 

PAVONPOBLA1

JUANMA PAVÓN: Entrenador CF Pobla Mafumet. "Hem fet un primer temps en què hem estat molt superiors al rival i hem fet tot el que s'ha de fer per guanyar excepte el més important: marcar. Hem generat de moltíssimes maneres: en jugades combinades, amb joc directe, etc, però la realitat és que no hi ha hagut manera de trobar el gol. A la segona les coses s'han igualat perquè és veritat que hem estat posseïdors de la pilota però no del partit, i en una jugada a pilota aturada en contra, que teníem treballada però que no hem sabut defensar bé, encaixem l'1-0, gol que ha estat un 'cop' duríssim, del que crec que no ens hem acabat de refer del tot pràcticament fins al final. Sobretot perquè, mentalment, anar per sota del marcador després d'un partit que has dominat tant, sempre afecta. Després ha estat un 'voler i no poder'. En algunes fases hem pecat una mica de joventut. És el típic partit que encara que el tornem a jugar 10 vegades més, gairebé segur que no el guanyaríem perquè ha quedat clar que avui el gol no era patrimoni nostre. Tanmateix, em quedo amb la satisfacció de veure com hem tingut actitud i ganes de guanyar en tot moment, i que si s'ha de perdre, aquesta és la manera de fer-ho. Hem d'anar a pels partits. És veritat que el gol està sent la gran assignatura pendent. Ho treballem molt als entrenaments, i ho intentem millorar de totes les maneres possibles, però ens costa trobar porteria. Abans d'aquesta jornada portàvem bona ratxa, però sempre guanyant per la mínima, 0-1 o 1-0. A nivell classificatori estem en el grup dels que lluiten pels llocs capdavanters, i tot i que ens queda un partit complicat contra l'Espanyol B per acabar la primera volta, partit que estic convençut que guanyarem, crec que tenim capacitat per a mantenir-nos allà. Em feia molta il.lusió entrenar un filial, i la veritat és que el grup 5 de Tercera és el més fort o un dels forts que conec dels de Tercera, i en conec uns quants. Hi ha 10-12 equips que volen estar a dalt i per això l'exigència és màxima". 

Llegir 882 vegades Darrera modificació el Dilluns, 04 Desembre 2017 11:33