Història

 

HISTÒRIA UE CASTELLDEFELS

1948 i dècada dels 50: naixement, dificultats i desenvolupament

Fundació

Tot i que de futbol a Castelldefels ja en tenim constància a la dècada dels 20 i dels 30, no va ser fins a la dels 40 en què es va posar fil a l'agulla per a que la nostra vila, aleshores petita però en plena fase de creixement gràcies a l'inmigració arribada d'altres zones de l'estat, tingués el seu propi equip de futbol. La fàbrica ROCALLA va ser un element decisiu en aquest augment demogràfic, i així Castelldefels, població d'esbarjo, amb platja i diversió assegurada no massa lluny de Barcelona, va anar acollint al seu si un nombre important de persones que hi arribava per a establir-s'hi.

Esportivament parlant, més enllà de competicions relacionades amb la mar, campionats ciclistes (molt populars a la nostra vila) o activitats relacionades amb el món del motor, Castelldefels no comptava amb cap club esportiu veritablement representatiu a mitjans de la dècada dels 40, i s'hi havia de fer quelcom.

AUGUST ROSELL va ser la figura clau del primer moviment seriós, l'impulsor d'una nova etapa. Apassionat del món del futbol, i estiuejant de Castelldefels, sense oblidar la seva condició de gran aficionat al RCD Espanyol, va madurar la idea, juntament amb d'altres prohoms del poble i joves amb ganes de practicar el seu esport predilecte (Ramon Yll, Antonio Bachal, Pedro Andreu, etc...), de fundar un club de futbol, tenint aquesta idea la seva primera plasmació el 15 d'AGOST DE 1946.

Aquell dia, la UE CASTELLDEFELS, nadó futbolístic, va donar les seves primeres passes, disputant un partit amistós davant el CD CONDAL, amb motiu de la Festa Major de Castelldefels. Aquell primer 'ítem', però, no va tenir continuïtat en els mesos inmediatament posteriors, ja que el camí endegat no va derivar en la fundació OFICIAL del club. Tanmateix però, al 1948, tothom es va posar les piles i el 15 d'ABRIL DEL 1948 es va signar l'acta FUNDACIONAL de l'entitat. Francisco Casacuberta era aleshores l'Alcalde de Castelldefels, mentre que RAMON YLL en va ser el primer PRESIDENT.

 

Després de diversos 'tombs', la Via Fèrria es converteix en la 'llar' del club

Contràriament al que molts poden creure, en de bades han estat els dos símbols fonamentals del club a la seva història, ni la primera samarreta va ser groga, ni el primer camp en què la UE Castelldefels va disputar encontres va ser el de la Via Férria. La primera samarreta oficial del club va ser BLANC-I-VERMELLA, segurament sota la influència de l'equip més estimat per gairebé tothom aleshores, l'Ath Club del Bilbao (amb els Zarra, Panizo, Gaínza, etc), amb pantaló blanc i mitgetes blanques amb llista vermella.

Aquesta indumentària va ser la lluïda fins a inicis de la dècada dels 60 (any 62, concretament). El blanc-i-vermell de la samarreta va donar pas al blau, amb pantaló blanc i mitgetes blaves, imitant fil-per-randa els colors de la selecció italiana. Segons expliquen, el primer canvi va ser degut a l'habitual coincidència de colors amb d'altres equips i la manca, en moltes ocasions, d'una segona equipació.

De la mateixa manera, cal dir que en els seus primers anys de vida oficial la UE Castelldefels va disputar els seus encontres en un camp situat al que avui seria el barri de Castelldefels platja, entre el Baixador (estació RENFE Castelldefels Platja) i Ca N'Aymerich. Un breu pas per la zona on se situa el CLUB DE TENIS ANDRÉS GIMENO va ser l'avantsala de l'allotjament definitiu als terrenys situats just darrera de l'estació de tren de Castelldefels Centre, cedits en primera instància pel Sr. De la Rosa i comprats postriorment pel club. El trasllat definitiu es va produir l'any 1950. A l'entranyable instal.lació del Passeig del Ferrocarril el Primer Equip del club hi va 'viure' fins al desembre del 2001. Ni més ni menys que 51 anys.

 

Comença la competició: alt-i-baixos fins la temporada 68-69, primera del club a Primera Regional. Punt d'inflexió en la història UEC

Del 'parèntesi' a la Primera Regional en poc més de 6 anys

Competitivament parlant, els primers anys d'història de la UE Castelldefels no van ser especialment brillants, militant en categoria d'Aficionats fins la temporada 65-66. Com sigui que en aquells temps el futbol per sota de la Tercera Divisió s'estructurava en Primera Categoria Regional, Segona Categoria Regional i Aficionats, podem dir sense embuts que al club li va costar d'aixecar el vol. La manca d'efectius i les dificultats de competir en un terreny de joc que quan plovia es tornava gairebé impractible van influir de manera evident en aquest 'estancament'. De fet, entre el 59 i el 61 aproximadament, l'entitat, sense desaparèixer, va viure una etapa d'stand by, que afortunadament no va ser definitiu, ja que a partir d'aquell any 61 la generació de joves nascuts a finals dels anys 30 i principis dels 40 van 'reflotar' l'equip (Berbetoros, 'Varillas', els germans Cascales, Marín, Matías, Moya, Evaristo, etc), atorgant-li una estabilitat que va ser definitiva.

Així, l'any 1965, després de molts esforços, l'equip va ascendir per fi la Segona Regional -abandonant Aficionats-, categoria -la Segona- que va ser la seva fins la 68-69. Aquell estiu del 68, just quan el club acabava de complir 20 anys, la UE Castelldefels va viure el seu primer gran moment. I és que la nostra entitat sempre s'ha vist força beneficiada per les diferents reestructuracions que ha patit el futbol català. Al juny del 68 va nèixer la Regional Preferent, categoria creada amb l'objectiu de fer de pont entre la Tercera Divisió i la Primera Categoria Regional. Cada cop hi havia més fitxes i clubs, i era qüestió de temps que el canvi categòric arribés. I finalment va arribar. Fins l'any 1984, recordem-ho, va ser categoria de grup únic. Aquesta nova lliga va propiciar, com és lògic, que es produíssin una sèrie d'ascensos 'compensats' de les categories inmediatament inferiors per a quadrar les lligues, i entre els molts equips que es van beneficiar de tot plegat trobem el Castelldefels, que després d'una bona campanya 67-68 a Segona Regional va acabar, gairebé sense voler-ho, a Primera Regional. La 68-69 va ser la campanya de debut del club en la que aleshores es considerava la primera categoria 'competitiva' del futbol català. També va ser la del canvi definitiu d'indumentària: samarreta groga, pantaló blau i mitgetes grogues. A partir d'aleshores, doncs, el groc no només es va convertir en la 'marca' de la UE Castelldefels sinó també, perquè no dir-ho, en el referent 'cromàtic' de bona part de l'esport local. Era, com diríem avui en dia, la imatge corporativa d'un poble que no deixava de créixer. 

 

Anys 60 i 70, fins al 1983: època daurada del turisme a Castelldefels i consolidació entre Primera i Segona Territorial. Ens convertim en 'equip ascensor'

Com comentàvem anteriorment, la dècada dels 60, especialment la segona meitat de la dècada, va ser especialment important en la història de la UE Castelldefels. En poc temps es va passar de la semidesaparició a la Primera Regional, i això evidentment va implicar un creixement, sense pressa però sense pausa, que entre els anys 1965 i 1982 va convertir el Castelldefels en equip 'ascensor' entre Segona i Primera Regional.

L'esmentat període 65-68 a Segona va donar pas a una etapa força llarga (de la 68-69 a la 73-74) a la Primera Regional. Van ser anys inoblidables per a l'entitat, la primera època de llarguíssims desplaçaments a terres tarragonines i lleidatanes per a disputar encontres davant rivals, aleshores recorrents, com Juneda, Torrefarrera, Borges Blanques, Mollerussa, Torreforta, Amposta, Rapitenca, Alcanar, Reddis o Ulldecona, per enumerar-ne alguns. 6 campanyes que els seus protagonistes sempre evoquen amb nostàlgia tot i la duresa d'aquells viatges, realitzats amb els autobusos de la històrica empresa local RUE, i l'ambient, sempre difícil per als visitants, que es vivia en molt d'aquells camps. Domènech a la banqueta i Pedro Andreu, fent de tot dins de l'entitat, especialment a l'hora de realitzar els fitxatges i aconseguir que els números quadréssin, van ser dos dels noms fonamentals per entendre el clar creixement que va viure la UEC. 

La realitat és que en aquells primers temps a Primera Regional el Castelldefels sempre va viure més a prop de la zona baixa que no pas dels llocs de privilegi, sent la seva millor posició la 9a de la 69-70. El descens de la 73-74 va donar pas a un seguit de temporades en què tot i intentar-ho, l'equip no va acabar de tenir la fortuna desitjada en el seu pas per la Segona Regional. La tendència semblava canviar la 76-77, amb el retorn a Primera, que va tenir una magnífic afegitó en la 77-78, considerada durant molt de temps la millor temporada en la història del club (6è a Primera Regional i competint amb els millors). Malauradament l'alegria va durar poc i el descens de la 78-79 va donar pas a uns anys de 'voler i no poder' que es van trencar en el segon gran moment en la història del club: la temporada 82-83, la del retorn a Primera Regional. Semblava aleshores un camí sense retorn...