Si hi ha alguna cosa clara després del partit d’ahir, si és que no ho estava, és que Manresa no és feu propici pel Castelldefels. La cinquena visita groga al Nou Congost en partit de Tercera Divisió es va resoldre com les quatre anteriors: amb derrota.

Ferran Manresa va presentar una onzena titular sense sorpreses, optant per jugar amb Alberto, Toni i May a la línea medular, buscant un mig del camp poblat per a dificultar les evolucions manresanes.

L’inici del matx del Castelldefels va ser dolentíssim. Va costar-li uns 20 minuts trobar el seu lloc sobre la gespa natural bagenca, aprofintant la vinentesa el Manresa per avançar-se al marcador i, fins i tot, haver pogut ampliar les diferències.

Reyes al minut 3 va evitar el gol desviant un xut de Gallego, avantsala del primer disgust de la tarda. Una llarga jugada d’atac local va acabar a peus de Sucías, qui es va treure de la màniga una gran centrada que David Andreu va enviar de cap a la xarxa. Era el minut 5. Els nostres van protestar molt la posició de Sucías en l’origen de l’acció, ja que consideraven que estava en posició antirreglamentària.

El Castelldefels pràcticament no passava del mig del camp, sent el Manresa el clar dominador de la situació. Una enorme ocasió de Ricky, ú contra ú i després d’una greu errada defensiva, que Reyes va desfer amb encert al minut 12, deixava palès que la U.E.C. encara no s’havia tret la son de les orelles.

El "despertar" va arribar al minut 17. Una fantàstica passada d’Alberto, el millor groc de la tarda, va deixar sol Rúa davant Moreno, sense poder batre’l en quedar-se sense angle per la bona sortida del porter local. Una llàstima. Si més no, el Castelldefels començava a demostrar que estava viu. El Manresa, per la seva part, seguia fent mal amb la pilota als peus. La bona tasca al mig del camp de Ramon i Sucías, l’arribada dels seus homes de banda, Ricky i Sergi Soler i la mobilitat de Gallego i Jonathan Modesto a dalt, no trobaven massa resposta castelldefelenca, arribant una nova gran ocasió local al minut 19, a peus de Ricky, qui sol davant Reyes va enviar la pilota al pal.

El pas dels minuts va beneficiar un Castelldefels que no podia empitjorar més. Amb més calma a l’hora de distribuir el joc i a base de jugades a pilota aturada va anar fent-se amb el control del matx. El perill va arribar sobretot a base de còrners i faltes executades per Rúa des de la línea de mitjos, situacions en que la defensa local no va mostrar massa seguretat. L’ocasió més clara va arribar al minut 30, després d’un còrner servit per Miki Corominas que la defensa local va rebutjar sota pals. També cal esmentar l’acció del minut 42, una falta executada per Rúa que May, agafat claríssimament, va enviar de cap als núvols. L’expedició groga va protestar molt la jugada davant l’inhibició del col.legiat gironí, Menor Pérez.

Al descans es va arribar amb resultat advers, tot i que amb un Castelldefels millor posicionat i més inmers al matx que als primers 20 minuts, en que el Manresa va poder fer sang.

La segona meitat va accentuar la tendència dominant dels grocs, especialment arran de l’aparició de Landi i Guerrero sobre el terreny de joc. Els de Montes ja no tenien la mateixa fluÏdesa a l’hora de fer circular la pilota, gràcies a la major pressió visitant, desenvolupant-se el joc en terreny manresà, amb un Castelldefels que a base de joc directe i centrades des de banda esquerra anava sovintejant les rodalies de Moreno.

Ocasions per poder empatar, la veritat, n’hi va haver, i de molt clares. Una volea de Pacheco al 49, que es va perdre desviada per molt poc i, sobretot, un remat alt de Fernando al 59, després d’un córner, sol en àrea petita i amb tota la porteria per a ell, en donen fe. També May, de cap, després d’una falta de Rúa, va poder empatar, perdent-se la pilota molt a prop de l’escaire esquerre de la porteria blanc-i-vermella. La lluita de Landi en punta i les bones aparicions de Guerrero per banda esquerra, col.locant sempre centrades perilloses, van fer dubtar molt la reraguarda manresana, amb un Moreno minvat per diferents problemes musculars.

La llàstima és que en futbol, dominar i arribar no serveix de res si no hi ha gol, i això va ser el que li va faltar al Castelldefels a la segona meitat. El Manresa tan sols va xutar un cop, però va ser per fer el 2-0. La pressió pel resultat en contra va fer que en Ferran Manresa introduís sobre el terreny de joc un nou davanter, Romero, acumulant homes ofensius i disposant de més efectius en les jugades a pilota aturada. L’equip es va abocar i ho va intentar tot, però no va ser capaç de trobar el camí del gol, tot i la seva clara superioritat durant el segon acte. El pas dels minuts va fer que el Castelldefels jugués amb més cor i ímpetu que cap, perdent perillositat. A més, el Manresa va aconseguir adormir molt bé el matx a base de pèrdues de temps diverses que comptaven amb el vist-i-plau de la tripleta arbitral.

La veritat és que l’arbitratge d’ahir a Manresa va ser clarament casolà, encrespant fins i tot a un home habitualment tranquil com en Ferran Manresa, qui va ser expulsat al minut 84 després d’una protesta. Massa rigorosa, sens dubte. El partit va acabar, doncs, amb l’entrenador a la grada i l’equip buscant l’empat sense desmai, deixant els lògics espais al darrera, circumstància que va aprofitar el Manresa per a dibuixar ràpids contracops. En un d’ells, minut 91, una gran combinació entre Gallego y Ramon va acabar a peus de Manolo Casto, qui a porta buida va fer el 2-0.

El Castelldefels va sortir sense punts del Nou Congost en un matx en que va acabar pagant el seu pèssim inici i la seva escassa punteria, tot i que no va merèixer perdre. Esperem que el proper diumenge davant el C.E.Sabadell poguem gaudir dels primers punts de la temporada.