La U.E.Castelldefels va encaixar ahir la seva segona derrota de la pretemporada, caient a Els Canyars per 0-2 davant la Gramenet "B". Va ser un resultat lleig, d’aquells que fan mal sobretot per la imatge que el conjunt groc va oferir davant els seus aficionats. L’equip dirigit per l’ex entrenador groc Manolo González va ser superior al Castelldefels en tots els aspectes del joc, aconseguint una justa i fins i tot còmoda victòria.

Val a dir d’entrada, sense que serveixi com a excusa, que en Ferran Manresa tenia un nombre força significatiu de baixes a l’hora d’afrontar el partit. A les ja conegudes de Sergio Fernández, Fernando, David i Landi, se’ls hi van afegir les de Rúa i May, qui també per problemes físics de diversa consideració van acabar perdent-se el matx. Tots aquests entrebancs van provocar, per exemple, que en Manel Guerrero ocupés una posició gairebé inèdita per a ell amb la samarreta groga: la mitjapunta pel centre.

Des del primer moment va ser el conjunt colomenc qui es va fer amb el control de les operacions. La bona feina del seu mig del camp, amb Marc Serrano i Rojals fent i desfent, unides a la mobilitat de Ferran i Rubén a dalt, van provocar que el domini de la possessió fos visitant davant un Castelldefels incapaç de fer quatre passades seguides.

Després de mitja hora en que, tot i tímids, els únics apropaments a la porteria rival van ser visitants, durant l’últim quart d’hora el partit es va animar. Una bona ocasió de Jaco, que va acabar xutant fluix al minut 29 quan es trobava en bona posició, va ser l’avantsala del primer gol del partit. Una clara falta d’entesa entre la defensa i Pelegero va provocar que Rubén, davanter blau, s’endugués la pilota i xutés a porta, ja sense porter, propiciant la mà d’en Carlos Herrero per a evitar el gol. El claríssim penal va ser executat pel propi Rubén, establint el 0-1.

D’ençà, el joc del Castelldefels va empitjorar encara més, entrant en una dinàmica gairebé inacabable d’imprecisions, pilotes llargues a ningú i precipitació. Amb aquest panorama, abans del descans els visitants van poder ampliar el marcador en dues clares ocasions. Rubén al 42, creuant un pel massa la pilota i Rojals al 45, aprofitant una enorme badada defensiva, van estar a punt d’aconseguir-ho. Jaco, també al 45, va probar novament fortuna sense encert.

Si hem dit que la primera groga va ser fluixa, la segona encara va ser pitjor. Com a dada significativa, dir que el primer apropament local veritablement perillós va arribar al minut 76, amb el que poc més cal dir. La Grama "B" va accentuar la seva superioritat, movent la pilota a plaer i arribant amb facilitat a l’àrea de Reyes. Els nostres corrien i corrien darrera la pilota, perdent-la amb massa facilitat i rapidesa un cop la recuperaven.

Ferran, gran jugador per cert, al minut 49, i Villa, uns 10 minuts més tard després d’una gran jugada col.lectiva, van disposar d’arribades clares per a fer el 0-2, però aquest no va arribar. Davant el panorama que estàvem veient, en Ferran Manresa va optar per donar entrada als jugadors de banqueta, Romero, Francesc, Borja i Bernad. La decoració, però, no va canviar massa, tot i que, especialment la feina d’en Romero es va deixar sentir.

Veient la seva incontestable superioritat, els joves colomencs es van relaxar un xic, disposant el Castelldefels als minuts 76 i 78 de les seves dues úniques oportunitats del segon temps. Guerrero al 76, amb un xut que es va estavellar a l’exterior de la xarxa i Borja, al 78, claríssima, amb un ú contra ú davant Sergio que no va saber resoldre, van tenir l’empat al seu abast, però va quedar clar que la d’ahir no era la nit del Castelldefels.

En canvi, sí que semblava més la nit d’una Grama "B" que al minut 81 va sentenciar el matx. I de quina manera!!!. El gol que marcar ahir Casillas a Els Canyars no només ha estat el millor que hem vist a la pretemporada sinó que, indubtablement, ha estat un dels millors gols marcats a Els Canyars des que es va inaugurar. Des d’uns 35 metres, va xutar una falta impressionant amb cama esquerra, amb gran potència, que es va colar per l’escaire dret de la porteria de Reyes. Imparable. Era gol de mocadors blancs.

Va ser la cirereta del pastís per a un Castelldefels, que després del segon gol blau va llençar la tovallola definitivament, salvant Reyes l’equip de la golejada amb dues bones intervencions a xuts de Joaquín al 83 i Prieto al 89.

Al final, doncs, 0-2 i mal partit d’un Castelldefels que, sens dubte, ens va oferir ahir la seva pitjor versió de tota la pretemporada.