El passat dissabte 19 d’agost, la U.E.Castelldefels es va desplaçar a Igualada per a disputar el seu setè encontre de pretemporada davant l’equip local, conjunt que acaba d’ascendir a Primera Catalana.

Com ja havíem comentat a la prèvia, més enllà dels aspectes purament esportius, el matx tenia una significació especial pel retrobament de l’equip amb en Jordi Bisbal, qui ha tornat al seu club d’origen després de quatre temporades defensant la samarreta groga. Com a homenatge, abans de començar el partit, tal i com il.lustra la fotografia de la crònica, en Manuel Pedrosa, Vicepresident Primer del Club i President Accidental a Igualada, va fer-li entrega d’una placa de reconeixement als seus anys de dedicació i bon futbol a Castelldefels.

Un cop l’homenatge va quedar enllestit i tothom va tornar a la tribuna, inclòs el propi Jordi Bisbal que no va jugar pels problemes que arrossega al genoll, Ponsatí Clavaguera va ordenar l’inici del matx.

Els primers minuts van ser prou intensos. El Castelldefels va sortir volent la pilota i fruit d’això, al minut 4, després del primer còrner del partit, Landi va rematar al travesser quan Carlos ja estava batut. Ironies del futbol, però, 30 segons després d’aquest ensurt, va arribar el primer gol del partit pels locals. Un desplaçament llarg que semblava aparantment fàcil de rebutjar, va acabar amb una clara errada defensiva groga que Pedro, amb un gran xut creuat des de la part dreta de l’àrea, va convertir en l'1-0. En la seva primera aproximació, l’equip de Martí Alavedra havia fet diana.

Amb avantatge al marcador, l’Igualada, equip jove i molt ben treballat, va posar-li les coses molt difícils al Castelldefels. El conjunt groc tenia el control de la possessió, però aquesta no es traduïa en profunditat de cara al marc d’en Carlos, degut fonamentalment a la bona pressió que l’equip de l’Anoia realitzava al mig del camp i en bandes. Així, el conjunt groc quedava a expenses d’accions individuals per apropar-se a la porteria rival, estant especialment actius en aquest aspecte els dos homes més avançats de l’equip: Pacheco i Landi, que a la mínima que podien buscaven porta, encara que sense sort.

L’Igualada havia cedit conscientment el domini del joc, esperant que la bona pressió realitzada el permetés sortir a la contra amb perill i així ampliar les diferències, aconseguint-ho al minut 24. Una falta lateral executada des de la part dreta del seu atac va ser rematada de cap en primera instància per Pol, realitzant una gran intervenció Pelegero. El rebuig de l’acció, davant la falta de contundència de la defensa groga, va caure a peus del veterà Toni Sendra que amb l’esquerra i gairebé des del vèrtex esquerra de l’àrea va clavar la pilota per l’escaire esquerre de Pelegero. Autèntic golàs.

Els locals havien xutat tres cops a porta i havien marcat dos gols. Més efectivitat impossible. Com era ben lògic, amb 2-0 en contra l’equip groc va quedar un pel grogui durant uns minuts, fins que Pacheco va reduir distàncies. I quin gol!!!. Després de rebre una pilota entre línies, va buscar-se un espair per a provar fortuna des d’uns 25-27 metres, col.locant la pilota per l’escaire esquerre de la porteria de Carlos. Igual que el de Sendra, va ser un golàs de mocadors blancs.

El gol del jugador de Mollet va fer espabilar una mica un Castelldefels sense massa idees, fent-se novament amb el control del mig del camp, tot i que sense perill ofensiu. Així va anar transcorrent el temps fins que va arribar el minut 44, moment en que Ponsatí Clavaguera va assumir el protagonisme. Una ràpida transició ofensiva igualadina va acabar en pilota a la banda dreta per a Pedro. Aparentment, la posició del davanter blau era de clamorós fora de joc, però ni l'assistent ni l'àrbitre van assenyalar res, plantant-se el jugador local davant Pelegero i cedint-li el gol, a porta buida, a Enric. Entre lògiques protestes grogues es va arribar al descans.

Després de la pausa, ambdós entrenadors van moure les seves banquetes. Per part groga Reyes, Carlos Herrero i Mki Corominas van ocupar els llocs de Pelegero, Fernando i Rúa respectivament, sense oblidar que un minut abans del descans, Romero havia reemplaçat Landi.

Certament, la qualitat del partit va baixar enormement a la segona meitat. De fet, els 20 primers minuts van ser tediosos, sense cap acció a destacar per part de cap dels dos equips. El Castelldefels seguia imprecís i poc profund, mentre l’Igualada començava a guardar forces, quelcom lògic tenint en compte el gran desgast físic realitzat al primer acte.

El panorama va començar a canviar al minut 67, amb l’entrada de Toño sobre el terreny de joc. La presència del jugador lleonès va donar-li un altre aire l’atac del Castelldefels, ja que es va convertir en una referència absoluta, fixant als centrals, tocant totes les pilotes aeères i sobretot, intervenint amb perill en les jugades ofensives grogues. La seva bona tasca aguantant pilotes i tocant-les amb criteri va facilitar alhora l’arribada dels jugadors de segona línia, especialment Miki Corominas i Guerrero per l’esquerra. Important també va ser l'aparició sobre el terreny de joc de May, ja que va contribuir a posar ordre al joc del Castelldefels al mig del camp.

Així, entre els minuts 73 i 84 la U.E.Castelldefels va disposar de cinc ocasions força clares que podrien haver provocat canvis al marcador. Al 73, el mateix Toño no va arribar per poc a una centrada de Jaco des de la dreta; al 76, una bona centrada de Miki Corominas va ser rematada per Toño, lluint-se amb una gran intervenció Víctor Hugo; al 80, i després d’una bona jugada entre Alberto i Miki Corominas, Toño va estar a punt de enviar la pilota a la xarxa, rebutjant la defensa local sota pals; al 82, Alberto va enviar als núvols una clara rematada quan es trobava sol davant Víctor Hugo i al 84, Toño va rematar de cap, fregant el pal, una falta lateral executada per Guerrero.

Per desgràcia, però, no hi va haver fortuna concloent l’encontre amb el 3-1 amb que es va arribar al descans, resultat excessivament abultat tenint en compte els mèrits d’uns i altres, tot i que cal dir que el Castelldefels, fins els últims 20 minuts, havia fet treballar poc els porters rivals. El tram final del matx ens indica una mica quin és el camí a seguir…

Recordem la propera cita: dijous 24 d’agost; 19:00h; Els Canyars: U.E.CASTELLDEFELS- JUVENIL "A" C.F.BADALONA