Passada per aigua. Aquesta és la millor definició possible per l’estrena oficial de la nova coberta de la tribuna, que a més s’ha vist ampliada per ambdues bandes, i dels altres dos equipaments construïts aquest estiu al Municipal d’Els Canyars: el Bar i la Sala de Reunions/Premsa.

Els actes d’inauguració, que van servir com a prolegòmen del matx, van ser presidits per l’Alcalde accidental de Castelldefels, Pedro Sanz, donat que Antoni Padilla encara es troba convalescent, i per la Regidora d’Esports, María del Mar Latorre. Representant la U.E.Castelldefels hi era com a principal mandantari Andreu Garrido, Vicepresident del Club.

Un cop les noves instal.lacions van ser estrenades, es va procedir a la presentació oficial de la plantilla. Conduïda pel periodista argentí, Alejandro Wolff, aquesta va consistir en la aparició individualitzada de tots els jugadors i membres del cos tècnic, prèvia a la realització de la foto oficial. Després de les paraules de Pedro Sanz i de la sacada d’honor de les autoritats, va començar el partit.

Com dèiem de bon començament, la principal protagonista del matx de presentació de la U.E.Castelldefels va ser la pluja. Tot just Rubio Pérez va fer sonar el seu xiulet, va començar a ploure sobre Castelldefels, acompanyant-nos el líquid element durant els 90 minuts. Només hi va haver treva, irònicament, en temps de descans.

Ferran Manresa va presentar una onzena inicial on destacava l’utilització d’una fòrmula fins ara novedosa al mig del camp, amb May, Toni i Alberto jugant plegats. De tots tres, era el "Patas"(Alberto) qui es sumava amb més habitualitat a posicions ofensives. Guerrero i Rúa ocupaven les bandes, sent Pacheco el punta de referència en atac.

Durant els primers minuts va ser el Castelldefels qui va sortir amb més empenta. El conjunt groc es va fer amb el control del mig del camp, amb May i Alberto molt actius, apropant-se en diverses ocasions a la porteria d’Eduardo, tot i que sense massa perill. Potser l’acció més destacada va arribar al minut 2, quan Alberto, després d’una bona maniobra, va provar fortuna amb un xut fluix que va aturar sense problemes Eduardo.

Poc a poc L’Hospitalet es va anar treient la son de les orelles, fent-se amb el control de la possessió. Els jugadors ofensius blanc-i-vermells van començar a entrar en joc, demostrant tot el seu perill i qualitat. El veterà però gran jugador Joan Enric Cárcel feia mal a la mitja punta, entre línies, combinant prou bé amb Felipe Sanchón i Asier. Aquest domini visitant no es va traduir en gaires ocasions, ja que la defensa groga es va mostrar seguríssima en tot moment, però les que va generar van ser molt perilloses. La més clara de totes va arribar al minut 23, quan Cárcel, desempallegant-se de dos contraris, túnel inclós, va enviar el seu xut fregant el pal dret de la porteria de Reyes. Asier, tres minuts més tard, també ho va intentar amb molt de perill, escapant-se el seu xut per centímetres.

Amb tot, no creguem tampoc que el partit era un atac-i-gol de L’Hospi en aquells moments. El Castelldefels, encara que no sovintejava massa l’àrea riberenca, estava còmode sobre el terreny de joc, treballant amb sacrifici per aturar els atacs de L’Hospi, esperant la seva oportunitat de sortir a la contra i gaudint de més possessió de pilota que en els anteriors partits. Així, amb igualtat al joc i al marcador es va arribar al descans.

Després de la represa, i un cop la pluja es va reincorporar també al joc, va continuar la mateixa tònica. Per part groga únicament es va produir el relleu a la porteria, ocupant plaça sota pals l’Álvaro Pelegero. Al minut 41, Landi havia substituït Pacheco.

Una doble oportunitat de L’Hospi al minut 54, primer amb un xut d’Àxel que va acabar a còrner, i després, amb una volea de Cárcel que va desviar Pelegero, semblava albirar una segona meitat de domini visitant, però la realitat va ser una altra. Tres minuts després d’aquesta doble acció, va arribar el gol que decidiria el matx. Una arrencada de Jonathan per banda esquerra va acabar amb pilota a peus de Landi, que des de fora de l’àrea va engaltar un gran xut que va entrar per l’escaire dret de la porteria d’Eduardo. Un autèntic golàs el del jugador mataroní.

Cal dir que l’entrada de Landi va donar-li un altre aire a l’atac del Castelldefels. L’ex davanter del Fuerteventura va treballar molt i bé en punta, coronant el seu bon encontre amb el seu segon gol de la pretemporada.

Després del gol, Juan Carlos Oliva i Ferran Manresa van decidir realitzar la gran majoria dels canvis que va haver-hi al partit, sortint-ne millor parat el Castelldefels. Tot i així, L’Hospitalet va gaudir d’una gran ocasió al minut 64 quan un dels jugadors de refresc, David Giménez, es va plantar sol davant Pelegero, trobant-se amb una excel.lent intervenció del porter groc.

A partir de llavors, podem dir que el Castelldefels va passar a ser el clar dominador de l’encontre. Jugant amb criteri i qualitat la pilota, els homes de Ferran Manresa van controlar sense problemes el "tempo" del partit, gaudint fins i tot de diverses oportunitats que podien haver fet que les diferències s’ampliessin. Alberto, al 69, va rematar d’esperó al primer pal un centrada de còrner executada per Guerrero, treient la pilota des de la mateixa línia la defensa visitant. Un parell de minuts més tard, una bona combinació entre David i Landi va acabar amb un intent de vaselina del segon que va atrapar sense problemes Iñigo. Aquells, ofensivament parlant, van ser els millors moments ofensius d’un Castelldefels molt sòlid. Hem de destacar també que al minut 81 es va produir el debut amb la samarreta groga del nou davanter de l’equip, l’altíssim Antonio Fernández, "Toño".

Els darrers minuts d’encontre van venir marcats pel xàfec que va caure al Municipal d’Els Canyars. Chiqui al 88, va donar l’últim ensurt visitant, amb una falta ben llençada que Pelegero va enviar a còrner. David, al 90, va poder fer el 2-0 però la seva rematada sense massa angle va ser desviada per Iñigo.

Al final, doncs, 1-0 i victòria per a una U.E.Castelldefels que es va alçar amb el trofeig de Presentació, rebent-lo en Manolo Jiménez sota una enorme cortina d’aigua.

En definitiva, bon partit de la U.E.Castelldefels, el millor en el que portem de pretemporada, sòlid com sempre en defensa però amb més verticalitat, control de pilota i perill en atac.

Recordem la propera cita: dissabte 19 d’agost; 19h; Les Comes; Igualada: C.F.IGUALADA-U.E.CASTELLDEFELS