|
ENTREVISTA
1. La temporada
2005-06 va concloure amb la U.E.Castelldefels en novena posició,
amb 14 victòries, 9 empats i 11 derrotes, 49 gols a favor i 50
en contra. Amb la perspectiva que atorga veure les coses passat
un cert temps, quin balanç en fas d’aquesta temporada?
G.C: Crec que ha estat una bona campanya en línies generals.
Potser al final ens ha sabut a poc pel fet d’haver estat
lluitant tota la temporada en posicions capdavanteres i acabar
novens, però la realitat és que tenint en compte el que
s’esperava de nosaltres a prinicipi de temporada, el balanç és
més que positiu.
2. En aquest sentit, veient el nivell general de la categoria,
la fortalesa de molts rivals i les expectatives que hi havia
dipositades en vosaltres, sobretot per ser un equip novell a
Lliga Nacional, esperàveu ocupar la posició que finalment heu
obtingut?
G.C: Personalment, des del principi de temporada hi confiava
bastant en aquest equip. No hem tingut cap mena de complexe
d’inferioritat respecte als demés, ni molt menys. El que sí que
és veritat és que a mesura que vam anar avançant en la
temporada, vam veure que l’equip funcionava molt bé, estant
especialment fins durant la primera volta, en que hi va haver
moments esplèndids.
3. Abans de començar la lliga, però, i més que res pels
resultats de pretemporada, van sorgir alguns dubtes respecte al
vostre rendiment a Lliga Nacional. En aquell moment pensaves que
la temporada seria molt més difícil, a nivell classificatori,
del que finalment ho ha estat?
G.C: Sí que és veritat que en pretemporada l’equip va
despertar algun que altre dubte, sobretot perquè vam encaixar
alguna golejada, però també cal dir que era difícil que
aleshores l’equip mostrés un nivell òptim, ja que hi havia molta
gent nova, pràcticament no ens coneixíem i tot just estàvem
començant a treballar tàcticament. Per això, és normal que amb
el temps anessim millorant.
4. La primera volta va ser molt bona. Vau acabar quarts,
posició que en aquell moment atorgava l’ascens a Divisió d’Honor.
En què es va basar la vostra gran primera meitat de lliga?
G.C: Físicament estàvem molt bé, i això es va notar. A la
segona volta, en practicar un futbol intens, basat en apretar
molt al contrari, vam pagar una mica més el desgast lògic de
tota una temporada. També vam acusar molt el tema de les lesions.
5. La derrota inicial davant la Ferran Martorell a casa, va
donar pas a diversos resultats consecutius més que positius,
arribant al punt culminant d’aquella ratxa als Annexes al Mini
Estadi. Què va suposar pel grup aquell triomf davant el Juvenil
B del F.C.Barcelona?
G.C: Per a qualsevol grup, guanyar al Barça és “la llet”. Per
a nosaltres, va suposar una injecció de moral grandíssima, que a
més ens va venir molt bé. Aquella victòria la vam aconseguir
sent fidels al nostre estil, lluitant i treballant fins al
final.
6. Com abans comentàvem, a mesura que va anar avançant la
primera volta, l’equip va anar a més, tant a nivel de joc com de
resultats. Es va arribar el “cènit” al partit davant el Mataró a
Els Canyars(4-0). Creus que aquell va ser el millor partit de la
primera volta, o, fins i tot, de tota la temporada?
G.C: El del Mataró, sens dubte, ha estat el resultat més
espectacular, ja que, igual que el dia del Barça, vam aconseguir
marcar quatre gols. Tot i així, va ser un partit més complicat
del que el resultat pot fer creure. A la primera volta també hi
va haver d’altres partits importants com, per exemple, la
victòria davant la E.F.Prat Blaugrana(3-0).
7. Seguint l’anàlisi cronològica, cal comentar que l’inici de
segona volta va ser molt complicat per vosaltres. 1 punt sobre
15 possibles, lesions, calendari dur…Psicológicament us va
arribar a influir aquella mala ratxa, o pel contrari sempre vau
estar convençuits que aquell pèssim moment acabaria?
G.C: Psicològicament, quan sumes un punt sobre 15 possibles,
sempre es nota, tot i que pugui ser més o menys “previsible”.
Mai agrada estar tantes setmanes sense guanyar, i es fa difícil,
però també penso que amb treball i confiança tot s’acaba
superant.
8. Superat l’obstacle dels mals resultats, vau haver de
superar un altre igual d’important: el de les lesions. Jugadors
importants als esquemes d’en Camilo com Sergi, Francesc, Claudi
o Guijarro es van perdre molts partits per lesions greus. Creus
que aquestes lesions us han impedit estar a la lluita per
l’ascens fins al final?
G.C: Penso que aquest ha estat el principal motiu pel que no
hem estat lluitant fins allà dalt fins l’últim minut de l’últim
partit. I et dic més, crec que amb tots els efectius disponibles
haguessim pujat, sens dubte.
9. Finalitzat el campionat, els tres equips que van assolir
l’ascens van ser Ferran Martorell, Mataró i L’Hospitalet. Fes-nos
una petita anàlisi de cadascún d’ells…
G.C: Futbolísticament parlant, sens dubte el més atractiu va
ser el Mataró, ja que practicava un joc excel.lent. La Ferran
Martorell era un equip amb molt d’ofici i que tenia les idees
molt clares, tot i que cal dir que a tots dos partits els hi ho
vam posar molt difícil. Pel que respecta a L’Hospitalet, la
veritat és que tenen jugadors de molta qualitat, i encara que no
són tan disciplinats tàcticament com els altres dos, et poden
fer un embolic en qualsevol moment.
10. Com has vist el nivell general d’aquesta Lliga Nacional.
Millor/pitjor del que esperaves?
G.C: En aquesta categoria et trobes pocs jugadors “dolents”.
Sempre hi ha futbolistes difícils de defensar, i gairebé tots
els equips són molt competitiius. De fet, crec que no hem tingut
pràcticament cap partit “fàcil”.
11. La veritable clau de la vostra gran temporada ha estat…
G.C: L’unió existent dins del vestidor, tant entre els
jugadors, com entre jugadors i cos tècnic. Hi ha hagut molt bon
rotllo en tot moment i no s’ha produit cap problema greu.
12. Què ha suposat l’arribada d’en Camilo i en Juan Andrés
Torres a la direcció tècnica de l’equip?
G.C: Són gent jove i han connectat molt bé amb nosaltres des
del primer moment. A més, en Camilo és partidari de realitzar un
futbol molt intens i de molta pressió, i crec que aquest estil
ens ha vingut molt bé.
13. El millor del tàndem tècnic és…
G.C: Que sap treure el millor de cada jugador, especialment
quant a actitud es refereix.
14. Tot i que sabem que ets un tipus tímid, toca parlar una
mica de tu. Com valores la teva temporada?
G.C: Penso que he realitzat una bona temporada, tot i que
millor a la primera volta que a la segona. Potser al tram final
de lliga ha notat el cansament acumulat durant tot el curs. Però
bé, en línies generals estic content.
15. El teu millor partit…
G.C: No et puc dir un en concret, ja que sempre, en cada
partit, tens aspectes dels que et sents orgullós i dels que en
quedes satisfet.
16. Portes un cicle juvenil esplèndid. En dos anys, un ascens
i una gran temporada a Lliga Nacional, sempre amb la
U.E.Castelldefels. L’actual ha estat la millor temporada de la
teva trajectòria esportiva fins el moment?
G.C: Ha estat una de les millors, indubtablement. Jugar a
Lliga Nacional sempre agrada, i més si ho fas a casa, la
U.E.Castelldefels.
17. Després de la temporada 2006-07 finalitzaràs la teva
etapa juvenil, amb el que arribarà el moment de pensar en el
futur. Quins objectius té en Guillem Costa al món del futbol?
G.C: Tothom aspira sempre al màxim, però com arribar amunt és
complicat i depèn de factors com la sort i d'altres, m’estimo
més marcar-me objectius a curt termini i pensar únicament
temporada a temporada.
18. L’entitat ha optat per donar continuïtat a la feina del
cos tècnic. Amb la metodología assumida, fins on creus que
podreu arribar l’any vinent? Anant una mica més enllà, penses
que podreu estar lluitant per l’ascens?
G.C: Per això estem. Si afrontem la temporada especulant i amb
mires baixes, no anem enlloc. S’ha d’aspirar al màxim des del
primer moment, és a dir, estar el més amunt possible, sense
renunciar a res.
19. Com has vist la temporada del primer equip?
G.C: Al principi estava bé, però després va entrar en un petit
sotrac, com nosaltres, i ha acabat ocupant llocs a la zona mitja
de la taula. Ha estat una bona temporada.
20. Per últim…Al marge de jugador, també ets tècnic de
l’entitat, amb el que tens una ampla perspectiva del nostre
futbol base. Com el veus?
G.C: Crec que ara mateix està molt bé, ja que aquesta
temporada hi hagut diversos ascensos, i sembla que els objectius
van sent cada cops més ambiciosos.
Per a finalitzar, i com a homenatge al teu germà,
col.laborador fidel d’aquesta pàgina, realitzarem el famós Testa
de Costa, o en aquest cas, “De Costa a Costa”:
- Lloc de vacances: A casa
- Menjar: Pasta
- Pel.lícula: Náufrago
- Actriu: Kate Beckinsale
- Música: M’agrada de tot
- Què busques en una dona: Quem em faci sentir com ningú em fa
sentir.
- Cotxe: El que m’espera a casa, el Ford FocusEl que me espera
en casa, el Ford Focus
- Equip: U.E.Castelldefels i F.C.Barcelona
- Estadi: Camp Nou
- Mania futbolística: No sé si n’es de mania, però la realitat
és que abans de anar a cada partit, em prenc un Red Bull.
- Botes: Nike Total 90, amb multitacs
- Moment més feliç de la teva trajectòria esportiva: L’ascens
de l’any passat i la promoció que vam fer amb el Cadet.
Molta sort i gràcies, Káiser, GUILLEM COSTA
Carlos de Frutos |
