Juan Camilo Vázquez Gutiérrez; Nascut a L’Hospitalet fa 32 anys.

    Una de les sorpreses més agradables, competitívament parlant, de la U.E.Castelldefels 2005-06, sens dubte, ha estat el Juvenil A dirigit per Juan Camilo Vázquez. Tot i que ell, amb tota la raó del món, sempre diu que aquest és un “èxit col.lectiu”, la veritat és que la tasca realitzada pel tàndem que formen Juan Andrés Torres, segon entrenador i preparador físic, i ell mateix, ha estat impressionant.

     Com molts dels grans entrenadors de la història, en Camilo va accelerar la seva arribada a les banquetes per culpa d’una greu lesió que va estruncar la seva carrera futbolística. A categories inferiors va militar a conjunts com l’At.Crucero, P.B.Cinc Copes o la U.E.Santa Eulàlia, militant com a amateur al propi Santa Eulàlia(Primera Territorial), Guimerenc(Segona Territorial), Hospitalenc(Segona Territorial), Pobla de Segur(Primera Territorial) i Caprabo(Territorial Preferent), conjunt on va patir la greu lesió de genoll(fractura de lligament creuat anterior i menisc extern), que marcaria l’inici del seu final com a futbolista en actiu, tot i una última i breu experiència, novament a la Pobla de Segur.

      Amb 24 anys va deixar de jugar, iniciant la seva trajectòria al món de les banquetes i de la preparació física. Llicenciat en Educació Física amb mestria en futbol, i amb el segon nivell d’entrenador, en Camilo ja acumula, tot i la seva joventut, un bon grapat d’experiències al món del futbol. El Santa Eulàlia va ser el seu primer club, on va entrenar des de Pre Benjamins fins a Juvenils, exercint fins i tot com a Director Esportiu, passant després pel F.C.Santboià, on va ser Preparador Físic i Segon Entrenador, a Tercera Divisió, la temporada 97-98 amb Basilio Camacho, persona clau a la seva carrera. Amb el mateix Camacho, sempre com a Segon Entrenador i Preparador Físic, va formar part d’altres clubs com Caprabo o Cerdanyola Mataró. Aquestes experiències, després d’un breu pas pel Sant Cugat com a entrenador de Cadets, el van fer acabar al Marianao la temporada 2002-03, on va ser entrenador del conjunt de Segona Divisió Juvenil quedant-se a les portes de l’ascens. La temporada 2003-04 va fitxar com a entrenador de la U.E.Cinco Rosas(Segona Territorial), conjunt al que va ascendir a Primera Territorial, mantenint-lo a la categoria la temporada següent, arribant el passat estiu de 2005 a la U.E.Castelldefels.

      Com a curiositat, esmentar també que en Camilo ha exercit com a entrenador al món del futbol sala, on va passar per escoles com el Sagrat Cor de Jesús de Barcelona, el Betània Patmos o els Salesians de Sabadell i, sobretot, pel F.C.Barcelona, on la temporada 2003-04 va ser Campió de Catalunya Infantil i la 2004-05 va ser Campió de Lliga Cadet. Per tant, com veiem, en Juan Camilo al marge de ser un “currante” del futbol, ha compatibilitzat càrrecs i horaris durant molts anys. Impressionant.

ENTREVISTA

1. Després de 34 jornades, el bagatge ha estat prou positiu pel Juvenil A que has dirigit. Novena posició, 49 gols a favor, 50 en contra, lluitant fins al final als llocs capdavanters… Quina valoració global en fas de la temporada?

J.C:  En el meu cas, sóc dels que quan comença l’any, sempre pensa que serà campió. No m’agrada perdre mai, ni als entrenaments. Sent objectiu i realista, veient el nivell general del nostre equip, sobretot per la falta d’experiència a la categoria i la fortalesa del campionat, i tenint en compte el gran nombre d’equips aspirants a pujar que hi havia, si al principi de lliga em diuen que a 4 jornades pel final tinc la salvació assegurada, signo amb els ulls tancats. Estic molt content amb la feina desenvolupada, però t’enganyaria si no et digués que he acabat amb un cert regust agredolç. Sóc molt exigent amb mi mateix i quan ets allà dalt, sempre penses que pots donar quelcom més. En el meu cas, sempre he estat d’aquest parer, i aquesta és una de les principals consignes que intento inculcar sempre els meus jugadors. Un cop la temporada finalitza, en Juan i jo fem una profunda autorreflexió i analitzem els encerts i les errades, i això penso que és molt bo. Reconec que no ho acabo de portar massa bé això d’acabar les temporades sense jugar-m’hi res.

2. Tot i el brillant desenvolupament de la lliga pels interessos grocs, és ben veritat que els resultats assolits a la pretemporada van provocar que hi hagués gent que dubtés de les possibilitats de l’equip. Com vas viure aquells moments?

J.C:  La veritat és que nosaltres(cos tècnic)no en vam dubtar mai de la nostra feina. Hi havia gent que fins i tot dubtava de la nostra continuïtat després de les 5 primeres jornades, amb “porres” incloses(rialles…)…En el meu cas, però, vaig quedar molt satisfet de la pretemporada perquè sempre he cregut que el que hi ha de predominar és la preparació física. Aleshores, el que nosaltres fem és portar un control rigorós dels minuts disputats per cada jugador, procurant que tots arribin al darrer matx havent jugant, com a mínim, 90 minuts. És una progressió física. Probablement, amb una orientació més resultadista, podríem haver aconseguit un altre tipus de resultats, però tampoc era el que buscàvem. El problema va ser que a l’última setmana vam jugar dos partits contra rivals potents i vaig voler que juguessin dos onzes diferents, i els resultats no van ser bons. Però bé, tant en Juan com jo estàvem molt tranquils, sobretot per dues raons: en primer lloc perquè havíem portat a terme tota la feina prevista i, en segon, perquè havíem vist com jugaven dos importants rivals a la lliga(E.F.Prat Blaugrana i Damm)

3. I la veritat és que el temps us va donar la raó. La primera volta va ser molt bona: 27 punts, quarta posició, 27 gols a favor, 23 en contra. Què en penses del rendiment de l’equip a la primera meitat lliguera?

J.C:   És veritat que la primera volta va ser bona, però si ens hi fixem bé, amb els mateixos punts, a la segona no haguessim pujat. Això el que vol dir és que hi havia equips que encara no havien assolit el seu nivell. Com t’he dit abans, veníem d’una pretemporada dolenta a nivell de resultats però no a nivell de conceptes treballats tàctics i físics. De fet, físicament parlant vam arribar al primer partit de lliga com a motos, i això ja es va poder veure el dia de la Ferran, on la segona part, tot i perdre, van ser un monòleg nostre. Vam merèixer molt més. Tàcticament també confiàvem en que les coses sortirien bé, sobretot perquè teníem molt treballats els primers partits de lliga i sobretot alguns conceptes a tenir en compte : pressió a dalt, coordinació entre línies, ajudes. Per tant, tot el que preteníem estava treballat, i només restava veure si l’equip seria prou competitiu pel nivell d’exigència de la categoria. I ràpidament vam veure que sí, que érem competitius, i els resultats de la primera volta ho demostren.

4. Després de la injusta derrota inicial davant la Ferran Martorell, l’equip va encadenar 3 bons resultats davant rivals d’entitat(Gramenet, E.F.Prat Blaugrana i Barça B). Amb quin d’aquests partits et quedes?

J.C:   Quant a alegria per la feina ben feta, sens dubte, amb el de la Gramenet. Era el primer desplaçament de la temporada, veníem de perdre, i  jugàvem contra un clar candidat a l’ascens, raó per la qual empatar va ser la demostració que estàvem capacitats per plantar-li cara a qualsevol. Quant a transcendència i il.lusió dels nois, està clar que el del Barça B va ser un triomf molt maco. Si som sincers, crec que no vam merèixer guanyar, perquè, tot i jugar bé, la veritat és que aquell dia vam tenir una eficàcia espectacular. A la segona volta, en canvi, va ser a l’inrevès. També vam acabar contents després guanyar a la E.F.Prat Blaugrana perquè va ser la demostració que el nostre plantejament de pretemporada era correcte.

5. Al llarg de la primera volta, l’equip va anar clarament a més, arribant a tocar sostre el dia del Mataró, amb el contundent 4-0. Des de dins vèieu l’equip tan fort com ho semblava des de fora?

J.C :  Durant la primera volta l’equip va anar evidentment a més, demostrant-ho el fet que ens vam mantenir 11 jornades invictes. I això és molt, encara que sigui més fàcil fer-ho a la primera volta que a la segona, on el nivell físic s’iguala. És veritat que el dia del Mataró vam obtenir un resultat espectacular, sobretot a la segona part. A la primera vam patir una mica, més que res perquè ells jugaven amb tres al mig i nosaltres vam sortir amb un 4-4-2 que implicava un gran desgast físic. Al final de la primera part, però, vam ordenar que la pressió es fés més amunt, va arribar el gol i tot va ser més senzill.

6. L’inici de segona volta va ser prou complicat: lesions, sancions, resultats dolents…Va arribar a pesar en l’ànim del vestidor?

J.C:   A nivell de confiança hi influeix, està clar. Ells sabien que hi havia lesions, sancions i que el calendari era dur, però també eren conscients que acabaríem sortint del “sotrac”. En aquelles jornades, a més, des del meu punt de vista, l’únic partit del que veritablement vaig sortir emprenyat va ser del de la E.F.Prat Blaugrana, on vam jugar molt malament. Però bé, teníem un bon cuixí de punts, i sabíem que la ratxa acabaria trencant-se tard o d’hora.

7. Parlem de lesions. Jugadors com Sergi, Francesc, Claudi o Guijarro, importants als teus esquemes, es van perdre molts partits per lesió. Creus que sense aquestes lesions, l’equip hagués estat a la lluita per l’ascens fins al final ?

J.C :  Segur. Pràcticament hi hem estat amb tots aquests problemes físics, cosa que vol dir que sense problemes haguéssim competit a dalt fins l’últim moment. Va haver-hi alguna jornada que altra que vam arribar a tenir, fins i tot, 6 jugadors titulars lesionats. A l’últim terç de lliga vam patir moltes lesions greus per fractures, per quedar-se clavats a la gespa, etc. En algun moment, com a preparadors físics, fins i tot ens vam arribar a preocupar, però bé, vam tenir clar que la majoria de les lesions van ser qüestió de mala sort.

8. Els problemes físics esmentats van obligar a fitxar jugadors d’altres entitats: Arquero, Marc, Joan i José. Com en valores la seva aportació?

J.C:  Han aportat. Arquero no ha jugat segurament tot el que esperàvem, però a nivell de club i vestidor ha estat molt bé, treballant d’allò més. Marc Ramírez ens va donar la seguretat a la porteria que no teníem, més que res per culpa nostra, ja que segurament nosaltres no vam saber transmetre la confiança necessària als porters que teníem. I per últim, en els casos de Joan i José de la Damm, la veritat és que ens van fer donar un cert salt de qualitat al tram final de lliga. Ja pensàvem fittxar jugadors d’aquest tipus abans, però les circumstàncies de l’equip ens hi van abocar. Possiblement, a nivell de reforços hauríem pogut fer un esforç per poder tenir-ne algun al final de la primera volta, però sóc conscient que tampoc es fácil i l’entitat ha fet tot el que ha pogut.

9. També has fet debutar quatre jugadors del Juvenil B: Valero, Toni, Raúl i Sergi Osuna. Què en penses del seu rendiment?

J.C:   N’estic satisfet. Crec que ha estat molt bo. M’hagués agradat, a més, que aquesta aportació hagués estat de més jugadors, però la veritat és que molts del B no han volgut, s’han esborrat. I això que el B és un equip de qualitat, per alguna cosa ha aconseguit l’ascens. Però bé, al nivell de Lliga Nacional ja has de pensar com a esportista i prendre-t’ho seriosament, i potser aquest és un déficit que tenen alguns jugadors del Juvenil B.

10. La temporada que conclou ha suposat el final del cicle juvenil de jugadors importants als teus esquemes com Xavi, Francesc, Claudi, Víctor o el mateix Marc. Els trobaràs a faltar l’any vinent o creus que els podràs substituir amb garanties?

J.C:   Quan agafo una plantilla, sempre penso que els jugadors que tinc són els millors. Evidentment hi ha nois molt difícils de substituir. Xavi, per exemple, és un futbolista completíssim: treballador, generós en l’esforç, amb els conceptes tàctics molt ben assumits, fins i tot amb arribada…Al vestidor, al final de temporada, li vaig arribar a dir que era el millor jugador que havia entrenat. I és ben veritat que per exemple Francesc, per mi, és un dels millors davanters de Lliga Nacional. Però bé, amb una plantilla nova, les il.lusions es renoven i el que tinc clar és que intentarem treure el millor dels jugadors que tinguem.

11. Parlem de temes més genèrics. Quin és l’ideari futbolístic d’en Juan Camilo i d’en Juan Andrés Torres ?

J.C :  Ofensivament, les bases són clares : ens agraden les transicions ràpides defensa-atac, sorprendre quan es roba la pilota per agafar l’altre equip descol.locat i, sobretot, la velocitat de circulació, l’arribada per bandes, la profunditat i la verticalitat. Aquests són els conceptes bàsics en els que insistim des del primer dia amb jocs, partits tàctics, situacions reals de partit, etc. Defensivament, ens agrada la defensa mixta, és a dir, combinar la marca en zona amb el seguiment de la mateixa quan l’equip contrari té la pilota. Però bé, per nosaltres, defensivament parlant, el concepte clau és l’agressivitat. Ens agrada el joc intens, amb molta pressió col.lectiva i individual, sense deixar girar al contrari i pressionant la sortida de pilota del rival des de dalt. I sobretot, són molt importants les ajudes als canvis de marca. En aquest sentit, tenim tots els moviments automatitzats.

12. Després de diversos anys formant tàndem, suposo que ja teniu una metodologia de treball establerta. En què consisteix?

J.C:   Nosaltres creiem molt en el treball global, que avui en dia està molt de moda. És a dir, en la interrelació entre física, tècnica i tàctica. Fins i tot els circuits de resistència, explossivitat, etc, tenen alguna situació en que es treballa l’ú contra ú, la paret, o d’altres. Per tant, el que s’ha d’estructurar bé és el microcicle. El primer dia el dediquem a la correcció de la competició, fins i tot per a recalcar els conceptes que han sortit bé i potenciar així que quedin totalment assumits. La càrrega de treball és baixa. El segon dia és el purament físic. Depenent del microcicle podem treballar diferents conceptes: resistència/força explosiva o potència aeròbica dirigida. Durant aquest entrenament també realitzem  partidets tàctics. El tercer dia és el de la preparació de la competició, és a dir, analitzem el rival que vindrà, com podem fer-li mal i la manera de jugar que utilitzarem. També assagem moviments de pressió, coordinació entre línees i xut a porta. I per últim, el darrer dia de feina el dediquem a treballar la velocitat, l’estratègia, situacions reals de partit i remat. Moviments en atac, vaja. La càrrega d’intensitat no és massa alta. Un dels aspectes positius és que el microcicle està estructurat i no acostuma a repetir-se, però torno a insistir-te: per mi, el més important és que es treballi amb intensitat, ja que això és el que fa crèixer el nivell.

13. Aquesta ha estat la vostra primera temporada a la U.E.Castelldefels. Quina opinió et mereix el club?

J.C:  He estat a moltíssimes entitats al llarg de la meva vida esportiva, i et dic que la U.E.Castelldefels és, amb molta diferència, la millor entitat en la que he estat, a nivell d’infraestructura, organitzatció, material, instal.lacions i, sobretot, clima de treball. En aquest sentit, a més, m’agradaria destacar la figura del millor Coordinador que he tingut mai: en Gregorio Corpa. És una persona amb una capacitat de treball extraordinària, ja que ho té tot controlat, ens facilita la tasca en tot el que pot i ens dona suport sempre. Per això, podem dir, que nosaltres només ens hem limitat a entrenar, cosa que no ens ha passat a d’altres entitats. Estem encantats amb ell. Però a més, veig que al club hi ha bons gestors i que la Junta Directiva i els col.laboradors sempre estan a prop nostre, fet que no és massa habitual. Està clar que sempre es pot millorar, en el meu cas he passat un pla estratègic amb algunes idees, però crec que són matisos, detalls que s’aniran aconseguint poc a poc, progressivament.

14. Tot i que només portés un any aquí, com veus l’estat de salut del nostre planter?

J.C:  Si et sóc sincer, he vist pocs partits dels nostres equips inferiors. N’he vist uns quants del Juvenil B i del Cadet A, però bé, a nivell de resultats hi ha hagut dos ascensos, fet que indica que s’està treballant bé. Llàstima del descens de l’Infantil B. El més positiu és que els ascensos ens van apropant a les categories superiors. Poc a poc hem d’anar ascendint les categories per a que la U.E.Castelldefels col.loqui els seus equips al lloc que mereix com a entitat. Des del meu punt de vista, tenim potencial per a convertir-nos en una de les clares referències del futbol base del Baix Llobregat.

15. Quin són els objectius per a la temporada 2006-07?

J.C:   Em considero una persona idealista i m’encanta somniar despert. Sempre vull guanyar i ser el millor. Però sent realistes, el nostre objectiu ha de ser estar a la zona alta i competir fins al final. Als nois que venen els hi ho dic: si hi ha una mínima qualitat, tenen actitud i són guanyadors, sens dubte, podrem treballar bé. Si són nois intensos i guanyadors, tindrem molt de camí recorregut. Aquest any que hem conclòs, per exemple, igual a nivell de qualitat no estàvem entre els millors, però el que està clar és que érem un equip lluitador al màxim, i que qui ens volia guanyar, havia de suar i córrer molt.

Per últim, una petita anàlisi d’alguns aspectes d’aquesta Lliga Nacional 2005-06:

Millor equip:   Sens dubte l’Espanyol B, tot i que m’agradaria destacar també el gran joc desenvolupat pel Mataró.

Millor jugador: És difícil quedar-se només amb un. Te’n diré un grup dels que més m’han agradat: Juli(L’Hospitalet), Toni(Gramenet), Cristian(Barça B), Sergio Tejera(Espanyol B), Vives(Premià), Lara(E.F.Prat Blaugrana) o Isaac(Espanyol B). Però bé, si em fessin escollir a un em quedaria amb Toni, de la Grama, més que res perquè és un jugador al que he entrenat i sé com és.

Major sorpresa:   Si et sóc sincer, el que més m’ha sorprès ha estat l’alt nivell de molts jugadors del nostre equip. No vull personalitzar, però la veritat és el tarannà competitiu de la gran majoria dels nois del Castelldefels m’ha sorprès, i molt. Per altra banda, particularment no esperava el gran rendiment del Mataró, amb futbolistes d’enorme qualitat com Pablo o Mancheño.

Moltes gràcies i sort, CAMILO