Un cop conclosa la temporada, amb la 6ª posició final obtinguda, és moment de fer un petit balanç del que ha ocorregut, i per això hem volgut parlar amb ell per a que ens comenti com ha vist el curs i quines conclussions n’extreu. Un cop més, agraim l’amabilitat i deferència que el bo d’en Dani Casado ha tingut amb www.uecastelldefels.com

ENTREVISTA

1. La temporada va arribar a la seva fi després de 34 jornades en que l’equip va obtenir 15 victòries, 4 empats i 15 derrotes, assolint la 6ª posició final. Quina valoració en fa en Dani Casado de la campanya realitzada pel Castelldefels "B"?

D.C: L’objectiu inicial de la temporada era l’ascens a Primera Territorial, ja que l’any passat havíem disputat la promoció. Amb aquella base d’equip i els fitxatges realitzats, pensàvem que podríem està allà, lluitant per aconseguir-ho. La pretemporada i els primers partits de lliga van ser molt bons, i semblava que les expectatives que teníem es complirien. Tanmateix, però, poc a poc van començar els problemes. Les baixes de Joni i Marcos, la lesió de Grandu o els problemes físics que arrossegaven jugadors com Roger, Jaco o Dídac ens van afectar molt, i en no tenir una plantilla massa extensa, vam quedar molt justos. A més, les quatre derrotes consecutives arran del partit contra el Sant Just ens van fer molt de mal, i la veritat és que vam entrar en un sotrac del que ens va costar molt sortir, condicionant tot això la resta de la temporada.

2. A què atribueixes un "sotrac" tan gran com el que va patir l’equip a partir de la 5ª jornada?

D.C: Sincerament, penso que vam tenir molta mala sort. D’aquells 4 partits inicial perduts, en 3 vam caure en temps d’afegit, tenint ocasions de sobra per haver-los guanyat sense problemes. Per desgràcia els vam perdre i allò ens va enfonsar. Potser vam tocar fons el dia d’El Papiol, un partit molt dolent al que hi vam arribar bastant tocats moralment parlant. Després, veient que les expectatives no es compilen, l’equip va anar ensorrant-se poc a poc. La falta d’experiència en alguns moments i el poc ofici, tret que sí que tenen d’altres equips de la categoria(jugades a pilota aturada, saber posar pausa als partits quan convé, etc), ens han acabat pesant més del que esperàvem. A més, dels cinc jugadors amb fitxa del primer equip, regularment d’entrada només podíem comptar amb dos: Jaco i Xavi Barreda, i també va acabar notant-se. Tot i així, he de dir-te en descàrrec dels nois, que malgrat que els resultats no eren bons, ells sempre treballaven al màxim i donaven la cara.

3. Analitzant les xifres presentades, queda bastant clar que un dels principals problemes de l’equip ha estat el de la poca fiabilitat defensiva. Penses que hi ha hagut manca de contundència en la línia de reraguarda?

D.C: Ni en defensa ni en porteria hem estat bé del tot en cap moment. La nostra millor línia ha estat l’atacant, ja que hem disposat de tres jugadors amb gol: Borja, Álex i Jaco. Reconec que al darrera hem canviat molt, en part perquè no estava content i l’equip no acabava de funcionar, i en part també per les circumstàncies: marxes d’en Marcos i Joni, lesió de Grandu, diferents problemes de Roger i Cristian, l’ascens de Bernad al primer equip, etc. En resum, crec que la defensa no ha transmès la seguretat esperada a la resta de l’equip, tot i que també he de dir que teníem un mig del camp molt més creatiu que treballador, i això ens dificultava molt les coses. Molts cops és necessari fer una falta tàctica al mig del camp per tallar el ritme, i nosaltres tampoc teníem jugadors que ho sabessin fer. Però bé, fins a cert punt és normal, ja que es tracta de nois joves amb molt per aprendre.

4. Veient el nivell general d’aquest grup de Segona Territorial, penses que l’equip, fent una temporada "normal", hagúes pogut aspirar a l’ascens?

D.C: Entrenant amb tots els efectius tots els dies, i amb un xic més de sort de la que hem tingut, crec que haguessim pogut lluitar. És a dir, si en lloc d’un filial haguessim sigut un equip corrent, sense les necessitats d’aportar jugadors bàsics al primer equip, penso que hagués estat factible aspirar a tot. Però també som conscients que sent un filial, el nostre objectiu és el d’aportar jugadors al primer equip quan aquest els necessita, i hem complert amb escreix.

5. Consideres que no pujar és un fracàs?

D.C: Pujar és important, òbviament, i a mi m’hagués encantat aconseguir-ho, però tampoc és essencial. En totes aquestes categories territorials el nivell mitjà és molt similar, i si han de sortir jugadors, sortiran igualment, juguin a la categoria que juguin. A mi no m’agrada utilitzar el terme fracàs. Des del meu punt de vista, el més important és fer la feina ben feta, i nosaltres de la nostra n’estem satisfets.

6. En aquest sentit, val a dir que dos jugadors que en principi havien de disputar tota la temporada amb el Castelldefels "B", Borja i Bernad, han acabat sent utilitzats per Ferran Manresa en 10 i 8 partits respectivament. Com has vist l’evolució d’aquests dos jugadors?

D.C: Va una mica en la línea del que estàvem comentant ara. Els casos de Borja i Bernad deixen ben a les clares que la feina realitzada al filial ha estat bona. La plantilla ha evolucionat a nivell esportiu en tots els aspectes, i crec que si en Ferran Manresa els ha pogut utilitzar, és perquè al "B" estaven entrenant i jugant amb l’actitud idònea. És a dir, estaven en condicions de poder entrar al primer equip tant mentalment com física, ja que si no hagués estat així, no haguessin pogut aguantar el ritme competitiu. Bernad és un jugador molt complet i treballador, mentre que Borja té molt de gol. També té qualitats físiques i tècniques per a poder jugar al primer equip, tot i que potser el dubte pot surgir en saber si té la duresa mental necessària per competir a aquest nivell.

7. Com definiries la teva relació amb la plantilla?

D.C: Molt bona. L’altre dia els hi vaig comentar en la xerrada de final de temporada que havia passat un any molt agradable amb ells. Cal tenir en compte que només hi ha hagut 4 jugadors que no han assistit amb regularitat als entrenaments, sent habitualment uns 17-18 nanos entrenant, i això és molt difícil de trobar a Segona Territorial. Tot això demostra que la seva actitud ha estat òptima, ja que no és fácil compatibilitzar feines de 10 hores com tenen molts, o treballs i estudis, amb formar part d’un equip. Un dels meus objectius era aconseguir que entenguessin que érem el Castelldefels "B", i que per aquesta raó estàvem obligats a ser una mica l’imatge de tots els equips que teníem per sota. I això s’aconsegueix entrenant al màxim i estant preparats per poder pujar al primer equip en cas que sigui necessari. És lògic. Un entrenador del primer equip, si veu que al filial no es treballa ni s’entrena bé, no es plantejarà pujar mai a ningú. Arribats a final de temporada, crec que aquesta idea l’han entès, amb el que he quedat molt satisfet del seu esforç i entrega.

8. El millor de la temporada per a tu…

D.C: Sempre m’agrada destacar un factor per sobre de qualsevol altre quan em fan aquesta pregunta: la progressió dels meus jugadors. El meu objectiu des que sóc entrenador és que, en cada temporada, els jugadors que jo entreno, a final de lliga, progressin i hagin millorat amb respecte al nivell que teníen abans de passar per les meves "mans". En línies generals crec que ho he aconseguit, donant-se casos especialment clars com el de Monti o fins i tot Salami, a final de lliga, que són nanos que han après molt durant aquesta temporada.

9. Quina valoració fas del rendimient dels jugadors amb fitxa del primer equip que han gaudit de minuts amb el Castelldefels "B"?

D.C: Estic bastant satisfet, tot i que està clar que en alguns casos no he pogut disposar d’ells tot el que m’hagués agradat. David ha jugat pràcticament tota la temporada amb el primer equip, i no ha vingut gairebé mai amb nosaltres. De la resta, en general, estic bastant satisfet amb el seu rendiment. Xavi Barreda i Roger han jugat molt, donant sempre la cara i oferint un bon nivell, Jaco ha estat un dels nostres homes-gol i Marc Escriu, malgrat els diferents problemes físics que ha arrossegat, ha acabat jugant bé. Hi ha una cosa clara: al Castelldefels han debutat aquesta temporada 6 jugadors procedents del futbol base, cosa que no passa a Tercera Divisió ni al Cornellà, que és un dels millors planters de Catalunya. Sens dubte, els que formem part del futbol formatiu, alguna cosa haurem fet bé. Els resultats allà hi són.

10. Quin jugador t’ha sorprès més?

D.C: Álex, indubtablement. Té unes qualitats innates per a jugar a futbol: és ràpid, no s’arronsa, té gol...Crec que és un nano que si es mentalitzés, tindria moltes opcions de jugar al primer equip.

11. Com veus al Castelldefels "B" de cara a la temporada vinent?

D.C: Segurament hi haurà una base semblant a la d’aquest any, tot i que suposo en en alguna línia s’haurà de fitxar.

Molta sort i gràcies, DANI CASADO